Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
Tot i que d’entrada puguem pensar que el cotxe elèctric és un invent modern, ja fa segles que mecànics i inventors donen voltes a la idea d’impulsar un vehicle amb energia elèctrica. T’expliquem com s’ha anat perfeccionant el cotxe elèctric fins als nostres dies.
Els cotxes elèctrics porten un motor alimentat per energia elèctrica. L’energia pot procedir de bateries elèctriques (que es recarreguen connectant-se a la xarxa elèctrica) o bé de piles de combustible d’hidrogen.
D’una banda, tots els cotxes tenen sistemes que funcionen amb electricitat (ràdio, fars, eixugaparabrises…). Però els que són elèctrics, a més, poden prescindir d’elements com la transmissió de velocitats, el sistema d’alimentació i el sistema d’escapament, que sí que són necessaris en motors de combustió.
Els cotxes elèctrics incorporen, a grans trets, els elements següents:
Aquest científic hongarès-eslovac és el pare de nombrosos avenços en mecànica, ús i emmagatzematge d’electricitat. La dinamo és un dels seus invents, tot i que no va arribar a patentar-lo.
Jedlik va connectar una d’aquestes dinamos a un petit vehicle i, d’aquesta manera, va crear el prototip del primer cotxe elèctric.
Mentrestant, a l’altra punta del món, als Estats Units, el ferrer Thomas Davenport treballava en el desenvolupament de motors elèctrics alimentats per bateries. Va aconseguir impulsar un vehicle per la via fèrria, fita que establia un precedent del que posteriorment serien els tramvies.
Aquell mateix any, pels carrers de Groningen (Països Baixos) va circular un vehicle accionat per un motor elèctric. El seu creador, Sibrandus Stratingh, era un professor de física holandès que, amb l’ajuda del seu col·laborador Christopher Becker, havia aconseguit dissenyar un prototip de motor elèctric de cèdules primàries no recarregables.
L’empresari escocès Robert Anderson va desenvolupar locomotores elèctriques alimentades per bateries galvàniques. Va aconseguir adaptar carruatges a aquestes màquines.
L’inventor austríac Kravogl va presentar a l’Exposició Mundial de París el cotxe elèctric Flocken Elektrowagen, que tenia dues rodes.
William Morrison era un químic nascut a Escòcia que havia emigrat als Estats Units. Tenia un laboratori secret a Des Moines, on experimentava amb bateries d’emmagatzematge i motors elèctrics. El 1887 va fer les primeres proves amb un carro propulsat per un motor elèctric. Un cop perfeccionat, va fer una exhibició el 1890 davant de milers de persones, que va despertar l’interès dels mitjans i de l’opinió pública. Va arribar a fabricar i vendre 11 d’aquests carruatges elèctrics, que tenien autonomia per a uns 80 quilòmetres, amb bateries que tardaven a recarregar-se al voltant de 12 hores.
El pilot i inventor belga Camille Jenatzy també va desenvolupar vehicles impulsats per energia elèctrica i, fins i tot, va arribar a obrir una fàbrica. La seva afició a les curses el va portar a dissenyar el primer bòlid, La Jamais Contente, que va batre el rècord de velocitat i es va convertir en el primer cotxe del món a arribar als 105,8 km/h el 1889 en una competició al nord de París. La indústria encara tardaria 50 anys a fabricar un cotxe que superés aquesta marca.
Amb només 22 anys d’edat, Ferdinand Porsche va dissenyar el seu primer vehicle: l’Egger-Lohner C.2 Phaeton amb motor elèctric. Podia arribar als 35 km/h, amb 80 quilòmetres d’autonomia, gràcies al seu motor elèctric de 3 cavalls. Es van fabricar 4 cotxes d’aquest model, que es va estrenar a Viena el 1988 i es va presentar un any després a l’Exposició Internacional de Berlín. Si vols admirar un d’aquests primers cotxes elèctrics, pots fer-ho al Porsche Museum de Stuttgart.
Oliver Parker Fritchle, químic estatunidenc, funda una companyia de bateries i cotxes elèctrics a Denver. Un dels seus productes més populars va ser el Fritchle Victoria Phaeton, acompanyat d’estratègies de màrqueting molt innovadores per donar a conèixer les seves virtuts. Tenia 10 cavalls, una velocitat màxima de 40 km/h i una autonomia de 90 quilòmetres.
El 1912 obre una botiga a Nova York, on la febre del cotxe elèctric fa que les seves avingudes s’omplin d’aquests vehicles.
La companyia s’havia fundat una dècada abans, però gràcies a la participació de Henry Ford i Thomas Edison, Detroit Electric va vendre un miler de cotxes elèctrics l’any durant la dècada de 1911-1921. Grans personalitats com John D. Rockefeller presumien de tenir un dels seus models al garatge.
Els cotxes funcionaven gràcies a les bateries de níquel-ferro d’Edison i arribaven als 130 km/h amb una única recàrrega.
La irrupció de la Primera Guerra Mundial va fer bascular la indústria de l’automòbil cap als motors de combustió, fet que va relegar a l’oblit al cotxe elèctric.
Tot i que la indústria estava centrada en els combustibles fòssils, no es va abandonar mai el desenvolupament de prototips elèctrics. En la dècada dels cinquanta, Renault rep una petició curiosa: Russell Feldman, president de la National Union Electric Corporation dels Estats Units, propietari de les carrosseries Henney i de la fàbrica de bateries Exide, demana un prototip de vehicle elèctric per promocionar aquesta energia.
Victor Wouk, Lee DuBridge i Linus Pauling van aconseguir acoblar un motor elèctric al maleter de davant de la carrosseria del Renault Dauphine, especialment lleugera i indicada per a la potència d’un motor elèctric. Arribava als 65 km/h, amb una autonomia de 75 quilòmetres. Només es van fabricar unes 60 unitats del Henney Kilowatt, però va suposar tota una fita en rescatar de l’oblit la idea del vehicle elèctric, aportant-hi innovacions molt importants i que van marcar el disseny dels cotxes elèctrics que vindrien després.
L’empresa de Boston ja feia temps que investigava com es podia adaptar un motor elèctric amb prou potència a una carrosseria lleugera amb espai ampli al maleter. El model triat va ser el Covair. Es va provar a Monza el 1966 i va arribar a superar els 120 km/h, amb 115 cavalls de potència. La seva autonomia podia arribar als 80 quilòmetres. Mai no es va arribar a comercialitzar, però, sens dubte, la seva tecnologia va servir per desenvolupar altres models, com l’Impact Concept Car del 1990 o, fins i tot, els vehicles que van circular per la superfície de la Lluna acompanyant Buzz Aldrin i Neil Armstrong el 1969.
Des dels anys seixanta, la General Motors havia continuat innovant al voltant del cotxe elèctric. El 1996 va llançar el model EV-1 (Experimental Vehicle 1), com a resposta a la sensibilitat per la protecció del medi ambient i la lluita contra l’emissió de gasos que s’havia generat a l’estat de Califòrnia.
La Califòrnia Air Resources Board (CARB) va establir una normativa mediambiental que obligava els 7 grans fabricants de cotxes a dedicar el 2 % de la seva producció anual a vehicles d’emissions zero el 1998, el 5 % a partir del 2001 i el 10 % a partir del 2003 per continuar venent els seus productes a Califòrnia, a canvi d’ajuts econòmics als fabricants.
La General Motors va llançar llavors l’EV-1, que conjuminava el seu llegat en innovació, disseny i fabricació de cotxes elèctrics, del qual va arribar a comercialitzar un miler d’exemplars, principalment destinats al lloguer de cotxes.
En paral·lel, altres marques van llançar els seus cotxes elèctrics, com el Toyota Rav4 EV (1997), el Ford Range EV (1993), el Ford Think City (2001) o el Nissan Passadena Hypermini (1998). El 1998, al sud de Califòrnia hi havia 300 carregadors públics, la majoria en zones comercials, per donar cobertura a aquests cotxes.
El 2003, el canvi de polítiques a l’estat de Califòrnia va portar a retirar les ajudes i enterrar la normativa, per la qual cosa els fabricants no només van abandonar els projectes, sinó que van retirar i destruir els vehicles, ja que no era rendible atendre’ls en cas d’avaria.
No obstant això, els usuaris estaven molt satisfets amb els seus vehicles, que tenien bones prestacions i s’alineaven amb les seves conviccions sobre sostenibilitat, i molts es van organitzar per demanar que se’ls permetés comprar-los i conservar-los, sense èxit.
El 2004, la General Motors va donar a l’Smithsonian Institution de la ciutat de Washington un d’aquests vehicles, que es pot contemplar als seus museus.
Martin Eberhard i Marc Tarpenning eren dos enginyers compromesos amb la sostenibilitat. Van crear Tesla Motors amb la idea de dissenyar utilitaris elèctrics assequibles. És curiós que Tesla sorgís el mateix any en què les grans empreses d’automoció van deixar de banda els seus projectes de cotxe elèctric, posant en relleu la necessitat de noves estratègies per a la innovació en aquest camp, donant resposta a la demanda creixent de la societat de vehicles sense emissions.
Des de la seva creació, Tesla ha encarnat l’avantguarda de la consolidació del vehicle elèctric fins als nostres dies. Ha llançat diferents models que s’han convertit en els vehicles elèctrics més venuts. El Tesla Model 3 va vendre prop de mig milió d’exemplars a tot el món el 2021.
{{content.phone.text}}
{{content.phone.phoneText}}
{{content.form.text}}
A Endesa no t'has d'adaptar a les nostres tarifes perquè elles s'adapten a tu. Compara les diferents tarifes tu mateix entrant al nostre catàleg. O, si ho prefereixes, respon a algunes preguntes i ens encarreguem de comparar entre totes les tarifes de llum i gas per oferir-te una recomanació personalitzada.
Descobreix en un minut el producte que més s'adapta a tu:
Descobreix en un minut el producte que més s'adapta a tu:
{{content.phone.text}}
{{content.phone.phoneText}}
{{content.form.text}}