Les 5 preguntes que t'has de fer en comprar un sistema d'aire condicionat

L'estiu posa a prova la teva tolerància a la calor, però posar a punt l'aire condicionat és molt senzill. El repte es presenta si encara no tens aire condicionat o si vols substituir el que tens.

En què t'hauràs de fixar per escollir? Com et decidiràs per un model o un altre? En aquest punt, les 5 preguntes següents són crucials. Si en saps la resposta, aprovaràs amb bona nota.

1. Quin sistema cal triar?

Aquí la resposta és senzilla, perquè has d'escollir entre les tres alternatives següents:

• Aire condicionat en dues unitats: el més comú i habitual, amb una unitat o split interior (la que engegues amb el comandament i expulsa aire fred), i una altra unitat o split exterior (la que està fora de casa). Entre els avantatges que els han fet dominar el panorama, cal destacar la potència i l'eficiència, tant per proporcionar fred com calor. L'inconvenient és que el procés d'instal·lació, si bé no arriba a ser complex, és més complicat que el d'altres opcions.
• Aire condicionat compacte o de finestra: incorpora les dues unitats en una sola estructura, normalment de forma cúbica (semblant a un microones gegant). Fa algunes dècades, era el tipus d'aire condicionat més comú (sobretot als edificis d'oficines). La instal·lació és extremament senzilla, però el sistema és menys eficient que el dels que tenen dues unitats separades.
• Aire condicionat portàtil: petites torres amb rodes que pots moure per casa segons les teves necessitats. Són poc eficients i només tenen sentit com a solució ràpida per a refrigerar habitacions petites (preferiblement de 20 metres quadrats o menys).

Hauràs de decidir en funció de les teves ambicions per a l'aire condicionat, des del sistema més bàsic (portàtil) fins al més avançat (en dues unitats), passant per la versió compacta com a via intermèdia.

2. Quina potència necessites?

Cal aclarir des del principi que en la resposta a aquesta pregunta hi juga un paper important el grau d'eficiència energètica del teu habitatge.

En termes generals, se sol estimar una potència de 100 frigories per metre quadrat. Cal convertir les frigories a kW, que és la mesura que fem servir per a la potència elèctrica. Per fer-ho, cal multiplicar el nombre de frigories per 0,86 i dividir el resultat per mil.

Amb aquesta operació, per a 30 metres quadrats ens sortirien 3.000 frigories o 2,58 kW. Aquesta seria la potència necessària per a un aparell d'aire condicionat pensat per a refrescar una habitació gran.

La potència de l'aparell acabarà augmentant el gruix de la nostra factura: com més alta sigui la potència, més pagarem. Per això és important tenir en compte que triar un aparell amb més potència de la que necessitem no implicarà una climatització més bona, sinó simplement una despesa més elevada (tant en el moment de comprar l'aparell com després, regularment, amb la factura de la llum).

L'opció contrària seria conformar-nos amb un ambient agradable, rebaixar l'estimació a 50 frigories per metre quadrat i escollir un sistema inverter, que és capaç de mantenir una temperatura estable mentre funciona al 40% del rendiment màxim. Així aconseguiríem pagar menys a la factura i, al mateix temps, millorar l'eficiència.

“Calcula que necessitaràs un aire condicionat amb una potència d'uns 2,58 kW per refrescar una habitació gran.”

3. Quina etiqueta energètica cal triar?

És fàcil desorientar-se amb unes etiquetes d'eficiència energètica que són més senzilles del que semblen.

La classificació d'eficiència energètica dels aparells d'aire condicionat estableix un barem alfabètic que va des de la lletra A, els de més eficiència, fins a la G, els d'eficiència energètica més reduïda.

Al mateix temps, l'etiqueta de cada aparell aporta informació sobre el rendiment per zones climàtiques, l'eficiència energètica estacional en fred (SEER) o el valor corresponent en calor (SCOP).

CAmb aquestes dades podem determinar quin model d'aparell s'ajusta millor a les nostres necessitats i variables. Si, dins dels models disponibles, ens decantem per un sistema amb una qualificació energètica A, podrem obtenir una reducció del consum d'un 30%.

4. En què més cal fixar-se quan escollim l'aire condicionat?

Hi ha una sèrie de factors aliens a l'aparell d'aire condicionat mateix, però que influiran de manera decisiva en el funcionament. Es tracta de les característiques de casa nostra:

• La qualificació energètica de l'immoble: entre moltes altres coses, l'aïllament dels murs i del terra farà que perdem més o menys fred en més o menys temps i repercutirà en l'esforç que haurà de fer l'aire condicionat (lògicament, com més esforç, més augmentarà la despesa).
• El clima del lloc on visquem: un agost a Sevilla no és el mateix que un agost a Santander.
• L'orientació de l'habitatge i el grau d'exposició directa al sol.
• Els metres quadrats de finestres i portes a l'exterior.
• La longitud dels murs de la façana.
• El nombre de persones que coincideixin habitualment a la mateixa habitació.

En termes generals, com més baixa sigui la qualificació energètica de l'immoble, com més extrem sigui el clima, com més exposat estigui l'habitatge i més gent hi visqui, més potència necessitarem per a l'aire condicionat.

5. A quina temperatura cal posar l'aire condicionat?

Segons les dades de l'IDAE (l'Instiut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia), la temperatura òptima de la nostra llar durant l'estiu hauria de ser d'entre 23 i 25 graus. En cap cas no s'hauria de regular l'aire condicionat per sota d'aquestes temperatures.

No és només per l'impacte que pugui tenir en la teva factura o en l'eficiència energètica. També has de tenir en compte que posar l'aire massa fort té conseqüències nocives per a la salut.

Tanmateix, la sensació de benestar tèrmic pot variar molt d'una persona a una altra. Hi influeixen aspectes com ara el metabolisme de cada individu o l'aïllament tèrmic que proporciona la vestimenta de cadascú.

Així, el concepte de confort en espais compartits, com ara domicilis o oficines, sol variar entre diferents persones. N'hi ha prou d'apuntar que les diferències de metabolisme entre homes, dones i nens poden moure's en marges de més del 25%.