- La plantació de fruiters és una de les accions emmarcades en la col·laboració d'Endesa, a través de la seva àrea de Biodiversitat, amb la Fundació Oso Pardo, una entitat amb la qual la companyia col·labora des de fa més de deu anys.
- La plantació, concebuda en 17 bosquets dispersos al territori, formarà part del projecte mediambiental Bosc Endesa sota el nom Bosc Endesa Pirineus, amb el qual es preveu que, en els propers 30 anys, s'absorbeixin un total de 1.665 tones de CO2, xifra que equival a les emissions resultants de fer 1,7 voltes al món en avió.
- L'os bru a Espanya es distribueix entre la Serralada Cantàbrica (on les últimes estimacions donen al voltant de 370 exemplars) i els Pirineus, on l'any passat es van comptabilitzar 76 exemplars, una xifra que posa de manifest un creixement sostingut.
Aquest matí, amb la plantació de l'última moixera als encontorns de Quanca, pertanyent al municipi de Lladorre, Lleida, es donava per conclòs el procés de plantació dels 7.000 nous arbres fruiters als Pirineus catalans per contribuir a la conservació de l'os bru. Aquesta acció forma part del programa 'Enriquiment de la biodiversitat en zones osseres' que desenvolupa la Fundació Oso Pardo (FOP) amb la col·laboració d'Endesa a través del seu Pla de conservació de la biodiversitat. Aquest programa es va engegar l'any 2016 per dissenyar una xarxa d'espais que facilitessin el moviment i la dispersió de l'espècie a tota l'àrea dels Pirineus catalans, gràcies a l'augment de l'oferta d'aliment, i que contribuïssin, d'aquesta manera, a la seva conservació. Aquests arbres, disposats en 17 petits bosquets, absorbiran, durant els propers 30 anys, un total de 1.665 tones de CO2, l'equivalent a les emissions que generaria un avió que fes una mica més d'1,7 voltes al món. És per això que, amb el nom de Bosc Endesa Pirineus, el projecte s'integrarà en el programa Bosc Endesa, una iniciativa pionera en el sector energètic amb importants beneficis mediambientals, econòmics i socials. Fins ara, la iniciativa Bosc Endesa ha reforestat més de 50.000 noves plantes forestals que en total seran capaces d'absorbir al voltant de 10.500 tones de CO2 de l'atmosfera a través de sis projectes repartits arreu del país.
L'objectiu principal del projecte és restaurar l'hàbitat de l'os bru en zones que han perdut cobertura vegetal. Per aconseguir-ho s'està creant una xarxa de boscos d'enriquiment i alimentació repartits estratègicament entre les zones de presència d'osses amb cries a la comarca del Pallars Sobirà, principalment. Els arbres fruiters silvestres suposen una font d'alimentació fonamental per als ossos, per la qual cosa disposar d'un hàbitat ric en aquest recurs contribueix tant a millorar les expectatives de l'espècie com a conciliar la seva presència amb les activitats humanes en proporcionar aquesta font d'alimentació en el seu medi natural.
La plantació que avui ha finalitzat s'ha realitzat en dues fases: la primera, la primavera passada, quan es van plantar 1.200 arbres (cirerers i pomeres), i la segona, que va començar el darrer mes de març i ha finalitzat aquesta mateixa setmana i en la qual s'han plantat 5.800 arbres més. D'entre ells, 4.000 són moixeres (Sorbus aria), 910 cirerers (Prunus avium) i 800 pomeres (Malus sp.). El procés va començar ara fa tres anys, quan tècnics de Forestal Catalana (que pertany a la Generalitat de Catalunya i amb qui la FOP té un acord de col·laboració) van estar recollint llavors de varietats autòctones per posteriorment plantar-les al seu planter de Tremp, on les han cuidat fins a obtenir els plançons llestos per ser plantats sobre terreny. Les plantacions s'han disposat en 17 ubicacions diferents, generant bosquets, en lloc de grans extensions de terreny. Aquest concepte de plantació busca que la millora de l'hàbitat de l'os tingui una repercussió més àmplia, ja que aconsegueix abastar una extensió més gran de territori. Perquè la naturalitat sigui més gran, les plantes es distribueixen de forma irregular i amb certa distància entre si perquè puguin desenvolupar àmplies copes, la qual cosa implica una producció més gran de fruits en el futur que donaran aliment a l'os i a altres espècies, per la qual cosa afavoreix la biodiversitat.
Com es pot observar, gran part de la plantació s'ha realitzat a l'interior del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i la resta, en terrenys limítrofs. Part dels terrenys són de titularitat privada i també pública, de l'Ajuntament de Lladorre. Amb tots ells, se signa un acord de custòdia del territori per assegurar la continuïtat del projecte.
La selecció d'aquestes localitzacions respon al fet de tenir una presència habitual d'ossos i que, d'altra banda, ofereixen bones condicions ecològiques per plantar aquesta varietat de fruiters. La plantació s'ha dut a terme a través d'una empresa local, MCR Excavacions, escollida amb la voluntat de contribuir, també, al foment de l'ocupabilitat al territori.
Aquesta plantació se suma a una d'anterior realitzada els anys 2018 i 2019 en una superfície de més de 7 hectàrees, en què es van introduir 9.150 arbres fruiters per a l'os bru (gerd, pomera, cirerer, moixera i púdol). Els plançons d'aquell moment estan ara creixent en alçada i es revisen periòdicament per fer-ne un seguiment.
Experiències similars en altres indrets han demostrat que l'abundància de fruites a l'estiu i a la tardor millora el moviment dels individus i evita l'acostament a zones on la presència humana és més habitual.
L'os bru, en perill d'extinció
L'os bru és una espècie considerada vulnerable a escala mundial i a Espanya es troba en perill d'extinció a causa de l'escassetat de la seva població en general, la seva variabilitat genètica i el seu hàbitat fragmentat.
La població més nombrosa se situa a la serralada Cantàbrica, distribuïda entre les comunitats autònomes d'Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria i una part de Galícia. L'última estima genètica realitzada el 2020 xifrava aquesta població en 370 exemplars. Des de la dècada dels noranta, l'espècie ha començat a recuperar-se gràcies a la protecció legal i als diferents programes de suport, i en els darrers 25 anys creix a una mitjana anual d'un 10 %.
A Catalunya, als Pirineus, es van extingir entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta i, actualment, els que hi ha són d'origen eslovè i es troben distribuïts majoritàriament a les comarques de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà, tot i que també n'hi ha al Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Els darrers censos duts a terme pel Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os Bru als Pirineus (GSTOP) indiquen que la situació de la població està en creixement. En l'últim cens oficial, realitzat el 2022, es va localitzar un nombre total de 76 exemplars: 39 són femelles i 35 mascles (més dos exemplars de sexe no identificat). Entre ells, destaquen 8 femelles amb 13 cries nascudes al llarg de l'any. Es tracta de la tercera xifra més alta registrada després del 2020 i el 2021 (amb 9 reproduccions). També és destacable que sis mascles diferents han tingut cadells, la qual cosa suposa que comença a produir-se un intercanvi important d'informació genètica entre els individus reproductors de la població.
Bosc Endesa Pirineus
Els 7.000 fruiters que s'han acabat de plantar són l'inici del Bosc Endesa Pirineus, amb el qual es preveu que en els propers trenta anys s'absorbeixin fins a 1.665 tones de CO2.
Endesa, dins del seu Pla de sostenibilitat, i en el seu compromís contra el canvi climàtic, ha volgut contribuir de manera pràctica a la mitigació global de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) i ho ha fet mitjançant la seva iniciativa Bosc Endesa. Aquesta iniciativa, que neix amb l'objectiu de reforestar i restaurar terrenys incendiats a través de la plantació d'espècies autòctones, contribuint a recuperar el capital natural, a reduir CO₂ i a dinamitzar l'economia local, està format per diversos projectes: el Bosc Endesa Atalaya (Madrid), el Bosc Endesa Doñana (Huelva), el Bosc Endesa Terol, el Bosc Endesa Balears i el Bosc Endesa Pirineus.
El Bosc Endesa genera un triple benefici ambiental, econòmic i social en l'entorn on es desenvolupa, per la qual cosa es pot considerar un referent en sostenibilitat. L'impacte ambiental d'aquesta restauració és molt positiu, ja que millora l'hàbitat de l'os bru als Pirineus. Aquests nous boscos estan més adaptats davant el canvi climàtic i permeten recuperar el capital natural, la biodiversitat i els serveis ecosistèmics que aporten a la societat.
Dins de l'àmbit econòmic, es contribueix a dinamitzar l'economia local, ja que la recuperació d'un bosc ajuda a generar activitat addicional associada a l'aprofitament dels recursos i serveis que proporciona, la qual cosa afavoreix la generació d'empreses i cooperatives dedicades al turisme o a l'aprofitament i la gestió forestal sostenible.
En l'àmbit social, els projectes de la iniciativa contribueixen a fomentar l'ocupació local, ja que en la contractació de personal, tant per a les tasques de plantació com per a les de manteniment, es prioritzen les persones desocupades, joves, dones, majors de 45 anys o en risc d'exclusió social a l'entorn del projecte.
Sobre Endesa i els projectes de conservació de la biodiversitat
La conservació de la biodiversitat és un compromís ferm d'Endesa ja des de la seva primera Política mediambiental aprovada i publicada l'any 1998, en la qual s'establia com un dels principis de referència "conservar l'entorn natural de les seves instal·lacions mitjançant l'adopció de mesures per protegir les espècies de fauna i flora i els seus hàbitats".
La companyia desenvolupa a tot el país prop de 30 projectes anuals de protecció i conservació de la biodiversitat sobre espècies amenaçades, espais i hàbitats, augment del coneixement científic i posada en valor de la biodiversitat.
Sobre la Fundació Oso Pardo
La Fundació Oso Pardo és una organització privada creada el 1992 que treballa a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus en la conservació de l'os bru i el seu hàbitat, el seguiment de la població ossera, la recerca aplicada a la gestió, la lluita contra el furtivisme, la formació i l'educació ambiental, i la coexistència entre humans i ossos.