- ·Aquesta setmana s’estan substituint i instal·lant diversos elements per reduir el risc elèctric per a les aus en 6 suports d’una línia de mitjana tensió del Bages, al seu pas pel municipi de Santpedor. En el període 2023-2024, s’han adaptat una cinquantena de suports a la comarca
- L’agost de 2020 es va firmar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a reduir el risc d’electrocució i col·lisió d’ocells a la xarxa, el primer compromís –i únic– d’aquestes característiques que una companyia elèctrica adopta, i que estableix un marc i protocol d’actuació
- Aquestes iniciatives suposen tant un benefici mediambiental com una millora de la qualitat del subministrament als clients
Endesa està realitzant l’adaptació de 1.500 suports de la seva xarxa de distribució a Catalunya per a protegir l’avifauna en el període 2023-2024. Dit d’una altra manera, en dos anys s’estan adaptant pràcticament 3 suports al dia amb l’objectiu de minimitzar el risc d’electrocució i col·lisió de les aus i, així, contribuir-ne a la seva conservació, especialment d’aquelles espècies catalogades com a amenaçades. Aquest treballs, que ja fa anys que es duen a terme, s’han afermat d’ençà del conveni de col·laboració que Endesa i la Generalitat i també gràcies a les recents subvencions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançades amb els fons NextGeneration de la Unió Europea.
Aquesta setmana, al Bages, s’està fent una d’aquestes adequacions de suports, concretament en 6 que es troben en una línia de mitjana tensió a 25 kV al seu pas pel terme municipal de Santpedor. En aquest cas s’apliquen diverses solucions en funció del tipus de suport i infraestructura elèctrica: es substitueixen aïlladors en aquells casos on és possible fer-ho per uns de més llargada (allunyant l’au d’elements en tensió), es canvia un seccionador existent (l’element que permet desconnectar la xarxa en cas de necessitat) per un altre de dimensions més petites i encapsulat, i es folra amb material aïllant part del cablejat per reduir el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l’estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric. D’aquesta manera es vol impulsar la convivència entre les infraestructures elèctriques i l’avifauna.
Aquestes tasques s’estan realitzaran amb personal especialitzat en treballs en tensió, és a dir, que per executar els treballs no es desconnecta la línia en cap moment, per la qual cosa els clients que en depenen no noten cap interrupció del servei. En aquest sentit, l’actuació també comportà una millora en la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als clients, ja que si una au s’accidenta amb la infraestructura elèctrica també pot originar-se un tall en el servei.
En concret, al Bages s’han adaptat més d’una cinquantena suports durant el 2023 i 2024, cosa que situa la comarca en la posició número 7 d’enguany d’entre totes les comarques catalanes, un lloc destacat si tenim en compte que la comarca no és especialment crítica, ja que tant sols hi ha una zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) al sud de la regió. La precedeixen Osona, el Montsià, el Pallars Jussà, el Segrià i la Cerdanya.
Aquesta actuació és un exemple de les múltiples que es realitzen, des de fa dues dècades, a tot Catalunya. Una iniciativa sostinguda en el temps i al marge de normatives administratives que redueix, d’una banda, el risc elèctric per als ocells i, de l’altra, millora la qualitat del servei als clients. En els últims anys, i d’ençà del conveni de col·laboració que la Companyia i la Generalitat de Catalunya van firmar conjuntament l’agost de 2020 amb l’objectiu comú de mitigar els riscos d’electrocució i col·lisió de les aus a la xarxa elèctrica, especialment d’aquelles espècies catalogades com a amenaçades, s’ha reforçat encara més la protecció de l’avifauna. De fet, va ser la primera vegada que es va signar a Catalunya un conveni d’aquestes característiques amb una companyia elèctrica i, de moment, segueix sent l’única.
Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d’espècies, de manera que es garanteix l’adaptació de manera urgent d’aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l’avifauna. Així mateix, s’estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l’entorn.
Els fons Next Generation EU també han suposat un impuls i una oportunitat pel finançament de projectes destinats a l’adequació de suports i a la protecció de l’avifauna i, en aquest sentit, han permès a la Companyia ampliar el volum d’actuacions i accelerar la implementació de mesures.
A més, totes les noves línies elèctriques aèries que es construeixen ja es porten a terme de tal manera que no suposin un risc per a les aus.
Com s’adapten els suports?
En general, els treballs d’adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d’aparellatges ja existents o la instal·lació d’elements de protecció, d’anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada. D’aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locar aïlladors polimèrics, eliminar seccionadors... i, en alguns casos, també s’han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin, catadiòptrics (dispositius rotatoris i reflectants) i elements anticol·lisió, en el cas de les línies d’alta tensió.
A banda dels dispositius aïllants ja coneguts, Endesa en continua testant d’altres per trobar noves maneres de reduir el risc elèctric per a les aus. És el cas, per exemple, d’uns prototips que s’han instal·lat recentment al Pla d’Urgell per a protegir les cigonyes, que han trobat en aquesta zona un hàbitat on instal·lar-se i viure-hi tot l’any. La solució, en fase de proves, està obtenint uns resultats òptims. Es tracta d’una estructura geomètrica aerodinàmica feta de fibra de vidre i amb resines amb càrrega mineral que cobreix el cap de la torre i que impossibilita que aquesta au de grans dimensions (poden fer més d’un metre de longitud, des de la punta del bec a la punta de la cua) s’hi pugui dipositar i construir el niu, de manera que no pren mal.
Així mateix, la Companyia continua substituint bona part de la xarxa de baixa tensió que discorre per zones boscoses i que també ajuda a facilitar la convivència entre les infraestructures i els ecosistemes i salvaguardar les espècies que hi habiten o transiten. L’actuació consisteix en el canvi de la línia aèria convencional per un nou tram de cable trenat. Aquest tipus de cablejat representa una reducció important de les mides i l’amplitud física de la línia, ja que les tres fases es mantenen unides. A més de quedar molt més integrat en l’entorn natural, aquest nou disseny suposa una clara mesura anticol·lisió pel fet que reforça visualment la presència del cable, de manera que deixa d’esdevenir un risc per a l’avifauna allà on queda instal·lat.
Sobre Endesa
Endesa és una companyia elèctrica líder a Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador gasista del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització elèctrica. Ofereix també serveis de mobilitat elèctrica, on és un dels principals operadors de punts de recàrrega d'Espanya, i altres serveis de valor afegit orientats a l'electrificació dels usos energètics a llars, empreses, indústries i Administracions Públiques. Endesa està fermament compromesa amb els ODS de les Nacions Unides i, en conseqüència, promou decididament el desenvolupament d'energies renovables a través d'Enel Green Power España, la digitalització de les xarxes a través d'e-distribución i la responsabilitat social corporativa. En aquest últim àmbit actuem també des de la Fundació Endesa. El nostre equip humà suma al voltant de 9.000 empleats. Endesa forma part d'Enel, el grup elèctric més gran d'Europa.