Una oportunitat real

Diuen que gairebé tot a la vida passa per casualitat, i és d’aquesta manera que vaig arribar a la que avui és la meva professió: ornitòleg. Des de petit ja em fascinaven els ocells. Els observava al camp, amb el meu avi, que feia d’horticultor als afores d’Úbeda, la meva ciutat natal. I també per la televisió. No en va soc part d’una generació que va començar a ser conscient de la importància de la natura gràcies al programa de Félix Rodríguez de la Fuente. Quan vaig poder i vaig reunir les 5.000 pessetes que valien, uns 30 euros, em vaig comprar uns prismàtics i em vaig llançar a buscar ocells pertot arreu. Devia tenir uns 12 anys.

Un dia era dins d’unes llacunes que, sense saber-ho, eren zona protegida. Va aparèixer un guarda forestal i em volia multar. Li vaig insistir que la meva única intenció era observar ocells i, després d’una bona estona xerrant, em va preguntar si seria capaç de fer censos. Li havien encomanat aquella missió, però a ell, al contrari que a mi, no li agradava gens. Poc després em va trucar el seu cap i em va oferir la meva primera feina relacionada amb els ocells. Era el 1994.

Des d’aleshores, m’he embarcat en un munt d’aventures en diferents llocs del món: Portugal, el Marroc, Sud-àfrica o els Emirats Àrabs, entre d’altres, sempre amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes d’aprendre. El 2018 em va arribar una nova oportunitat. Vaig convidar gent de l’equip de medi ambient d’Endesa a un workshop sobre mortalitat d’ocells. Vam estrènyer vincles i em van demanar que, a través d’AMUS, l’ONG per a la qual treballo, els presentéssim accions relacionades amb la conservació i recuperació dels ocells en què ells poguessin tenir un encaix. Avui aquesta col·laboració ens ha portat a compartir projectes a l’Aragó, Andalusia, les Balears, les Canàries i Extremadura i a ocupar-nos de la protecció del milà reial, el voltor negre, l’esparver cendrós, el sisó i el corredor del desert.

El del milà reial és potser el més ambiciós de tots els projectes en comú, perquè es tracta d’una espècie particularment amenaçada a la península ibèrica. És un projecte paneuropeu en el qual participen 19 socis de 21 països i nosaltres convidem Endesa a formar part de la nostra feina, que té com a objectiu identificar les amenaces d’aquesta espècie i reforçar-ne la població al sud-oest d’Espanya.

A més, aquest projecte té una història curiosa que ens mostra de manera molt clara els escenaris tan canviants que ara, en pocs anys, es plantegen en termes de biodiversitat. Per al reforç de la població de milà reial al sud-oest d’Espanya, alliberarem un centenar de polls procedents del Regne Unit al llarg de 3 anys. La raó d’aquesta procedència és, en primer lloc, que allà tenen una població aproximada de 6.000 parelles, amb la qual cosa és molt poc probable que aquesta cessió generi cap impacte negatiu en la conservació del milà reial al seu territori.

Però un altre motiu per seleccionar aquesta població d’Anglaterra com a població donant és que aquests polls molt probablement tinguin arrels espanyoles. Fa 30 anys, al Regne Unit només quedaven 20 parelles de milans reials, ubicades a Gal·les. Aleshores es va posar en marxa un programa de reintroducció del milà reial en el qual es van utilitzar polls procedents d’Espanya, entre d’altres països, on hi havia una població sòlida a la dècada dels noranta. Al Regne Unit van passar en 30 anys de 20 parelles a 6.000, i ara som nosaltres els qui necessitem la seva ajuda amb els descendents d’aquells benjamins que vam enviar des d’Espanya a colonitzar les terres britàniques. 

Un altre projecte realment interessant que tenim amb Endesa és el del corredor del desert. Estem estudiant, en col·laboració amb el Govern de les Canàries, l’única comunitat d’aquesta espècie en terreny europeu; en concret, en diverses illes d’aquest arxipèlag. La nostra tasca consisteix a fer un cens que quantifiqui el nombre d’efectius i la seva àrea de distribució i, en una fase següent, començarem a identificar i a definir les amenaces per a la seva supervivència.

En aquest sentit, la creació de nous parcs eòlics i plantes fotovoltaiques suposa un repte majúscul per a tots els qui ens dediquem a la conservació d’espècies en perill d’extinció. I tampoc ningú no discuteix que el desenvolupament d’aquestes fonts d’energia renovables sigui indispensable si volem frenar el brusc canvi climàtic. Però ser sostenibles no és només generar energia verda. Cal assegurar-se que els projectes renovables protegeixin la biodiversitat i creïn valor per a les persones.

Endesa, per exemple, ara amb la nostra col·laboració, ha decidit identificar zones d’interès per a les espècies amenaçades per tal de tenir en compte aquesta informació a l’hora de projectar qualsevol nova infraestructura energètica. No només és responsabilitat social i/o ambiental, sinó una qüestió d’economia. Aquesta acció i estudis previs li pot permetre estalviar esforços, ja que no iniciarà la tediosa tramitació administrativa, en la qual invertirà nombrosos recursos humans i materials, si sap que pot rebre una resposta negativa per un factor mediambiental. Per això, aquests estudis tenen com a finalitat identificar zones d’interès per a la biodiversitat i, alhora, intentar proposar mesures perquè les plantes renovables s’acabin convertint també en un refugi per a la biodiversitat i, paral·lelament, en una font d’increment de coneixement sobre el nostre patrimoni natural.

Són petits passos, però estem convençuts que deixaran una empremta profunda en el futur.