Gegants i molins

Em conec al cent per cent els domicilis de Paradela i puc entrar a cadascun d'ells. A la majoria hi seré molt ben rebut i en uns quants em miraran amb una cara més seriosa. Però els conec tots des dels anys vuitanta. Jo era funcionari del Ministeri d'Agricultura i, arran de l'acord per a la Política Agrària Comuna, vaig haver de visitar els veïns per fer una relació de les finques del municipi. Van ser nits senceres treballant, investigant, perquè molts no sabien quines parcel·les tenien.

Eren producte d'herències i no havien dut a terme les legalitzacions degudes. En uns quants casos les friccions familiars ni tan sols permetien que es reunissin per aclarir-se sobre les seves propietats. Va ser una tasca molt complicada.

El 2002, però, quan Endesa va arribar a Paradela per participar en el desenvolupament eòlic al municipi, la meva relació amb molts veïns es va torçar. Jo veia els beneficis que la construcció de parcs eòlics podia generar per als habitants del municipi, però un 20 % dels habitants no ho tenia gens clar. Va ser molt dur. Fins i tot vaig arribar a patir amenaces.

El malestar anava creixent a mesura que es propagaven rumors i disparats. Deien que els molins escamparien una radiació que deixaria les vaques estèrils, que en girar les pales produirien gel que es desprendria i cauria sobre els animals i els humans, que causarien danys a la salut pública...

Ho vaig passar molt malament perquè em feien sentir com si estigués treballant en contra dels interessos dels meus veïns, als quals represento com a alcalde des dels 24 anys. Ara en tinc 67.

Suport veïnal

Que el 20 % dels veïns es manifestés contra els projectes eòlics d'Endesa a Paradela no implicava que el 80 % restant hi estigués a favor. La majoria, simplement, no participava en la dinàmica d'impedir la construcció dels dos parcs (de Paradela i de Serra de las Penas), però va portar el seu temps que hi donessin suport.

"No et creguis el que diuen", els advertia, animant-los a agafar-nos un autocar i anar a veure parcs eòlics. D'aquesta manera, les falsedats caurien pel seu propi pes. I així va ser, a poc a poc.

El 2007, ja va ser possible començar les negociacions econòmiques amb uns quants veïns. Però, com que Galícia és tremendament minifundista, el projecte necessitava el suport de prop de 200 propietaris de mig miler de finques. I això només es va donar amb el pas del temps.

Els propietaris van anar canviant d'idea i, deu anys més tard, el 2017, les obres per fi es van engegar. Els veïns continuaven empipats, però la contrarietat ja era una altra; ara estaven interessats a instal·lar els molins a les seves finques.

Jo vaig seguir endavant enmig de la crisi. Alguns veïns pensaven que, com a alcalde, triaria quins propietaris es beneficiarien de la construcció dels parcs eòlics, i jo els explicava: "Els tècnics són els que constaten on hi ha millor vent, són els qui decideixen la localització de les màquines".

Canvi de perspectiva

Els beneficis econòmics directes han tingut un gran pes en aquesta disputa, però no han estat l'únic motiu del canvi de perspectiva dels veïns. Van passar de repetir mentides a desitjar estar involucrats en el projecte perquè van veure que els avantatges eren considerables.

Els propietaris tant de les finques on hi ha els 27 molins com d'aquelles on s'han instal·lat els conductes subterranis cobren arrendaments anuals o perceben un pagament únic, però el més motivador ha estat veure que moltes terres inaccessibles i, per tant, pràcticament abandonades, s'han convertit en pasturatges de primera.

“Moltes terres inaccessibles i, per tant, pràcticament abandonades, s'han convertit en pasturatges de primera”.

Això, gràcies a les vies de 12 metres d'amplada construïdes per pujar les màquines dels parcs eòlics. Aquests camins han permès que els propietaris accedeixin més fàcilment a les seves finques, parcel·les que abans o bé mancaven d'accés o tenien un accés de molt difícil utilització.

Tota aquesta transformació a la zona no hauria estat possible sense el treball d'identificació de la titularitat de les terres. Jo el vaig començar als anys vuitanta, el vaig reprendre arran de la construcció dels parcs, en els darrers anys, i Endesa el va finalitzar, legalitzant cadascuna de les propietats. Les expropiacions, de fet, han estat testimonials (un parell de casos) perquè hem fet de tot, no només per localitzar els hereus sinó també per posar-los d'acord.

Labor social

Jo he mitjançat entre més de cinquanta famílies que, per una mala relació, no havien fet el repartiment legal de les herències. He aconseguit que pares i fills que no es parlaven arribessin a una entesa sobre les terres i anessin junts al notari a escripturar-les.

Per tant, una cosa va portar a l'altra. Van passar de ser terres inaccessibles, improductives i sense els papers en regla, a ser un actiu. Molts propietaris van aprofitar per vendre-se-les a veïns que es dedicaven a la ramaderia, el nostre motor econòmic principal. Així tots en van sortir beneficiats.

Per als qui se les van vendre, les terres van deixar de ser una càrrega perquè, tot i que ja no vivien a Paradela, les havien de cuidar per evitar incendis. Per als qui les van comprar, ampliant l'extensió dels seus terrenys, els seus negocis s'han desenvolupat. De fet, el saldo ha estat molt positiu: cap explotació es va tancar pels parcs. A l'inrevés. S'han millorat les existents.

Els parcs eòlics van afectar positivament les explotacions: 7.000 caps de bestiar, unes quantes granges de porcí i algunes explotacions d'oví i caprí. A més, comptem amb una bona producció i emmagatzematge de farratges, i s'està tornant a sembrar blat i sègol.

“Els parcs eòlics van afectar positivament les explotacions: 7.000 caps de bestiar, unes quantes granges de porcí i algunes explotacions d'oví i caprí”.

En qualsevol cas, no és fàcil conquerir població al món rural. Si, abans del pantà, Paradela tenia més de 4.000 veïns, avui en som 1.800. Si a la nostra escola estudiaven més de 300 nens, avui tenim només 62 alumnes de primària. És a dir, encara que els parcs eòlics no hagin atret població activa, sí que van ajudar a consolidar les explotacions ramaderes. Això ha fet veure als habitants del municipi que hi ha un futur per davant. Hi ha explotacions que encara creixeran molt més del que ja han crescut.

“Els parcs eòlics no han atret població activa, però, en ajudar a consolidar les explotacions ramaderes, han fet veure als habitants de Paradela que hi ha un futur per davant”.

I tot això en un ambient de consens general, i positiu, que s'ha traduït en una relació excel·lent amb els veïns. "Quanta raó tenies!", m'han reconegut. 

José Manuel Mato Díaz

Alcalde de Paradela.