El llegat que serem

Era adolescent la primera vegada que vaig viatjar des de Madrid a As Pontes. M'hi va portar l'afició al piragüisme, per competir en una Copa d'Espanya que es va celebrar a l'embassament d'A Ribeira. Anys més tard, mentre estudiava els últims cursos d'Enginyeria de Mines, havia de fer una estada en una empresa i me les vaig apanyar per aconseguir una beca en una mina que tingués un club de piragüisme a prop. D'aquesta manera, As Pontes va tornar a entrar a la meva vida.

La primera vegada que vaig recórrer la mina em vaig sentir apaivagat per les dimensions de tot el que veia, 2.400 hectàrees entre mina i runam, de manera que les primeres setmanes em perdia contínuament entre la maror de pistes, cintes i màquines que conformaven l'explotació. En aquell moment no coneixia res sobre el jaciment ni el seu origen, una llacuna de fa 21 milions d'anys que es va anar reblint de material vegetal i detrític, ni sabia res sobre els plans que s'estaven preparant per quan acabés l'extracció de carbó.

A escala professional, vaig fer els meus primers passos en les àrees de la hidrogeologia i la geotècnia, però amb el pas del temps em vaig anat involucrant en el projecte d'emplenament del buit miner, l'objectiu final del qual era la integració en el medi natural dels terrenys excavats, transformant l'enorme buit en un llac que ocupa més del doble que el llac de Sanabria. Tot el procés de planificació i execució dels treballs de tancament va requerir gairebé 15 anys, des de finals dels anys noranta fins al 2012, quan va finalitzar l'emplenament iniciat el 2008.

Els meus fills no han arribat a conèixer la mina durant la fase d'explotació i per a ells és un llac al qual passem moltes hores a l'estiu i al qual de vegades em veuen amb la piragua, però els intento transmetre la importància que va tenir la mina d'As Pontes per al desenvolupament econòmic i social durant els més de seixanta anys en què se'n va extreure carbó. Crec que he aconseguit que entenguin que, encara que ara hi ha formes més sostenibles de produir electricitat, el carbó va ser el combustible de la revolució tecnològica que va permetre els avenços de què gaudim ara.

239 espècies de vertebrats

El runam exterior és actualment una muntanya enorme, de l'alçària d'un edifici de 45 plantes, a prop de 200 metres de distància de la riba del llac. La revegetació dels terrenys del runam va finalitzar el 2006, donant lloc a 1.200 hectàrees de praderies, zones de matoll, zones boscoses i petites basses; hàbitats variats que, juntament amb el llac, han atret de forma natural més de 239 espècies de vertebrats.

Tornant al llac, l'accés públic a la platja es va inaugurar el 2012. Va ser un dia força estrany per mi, ja que d'una banda m'alegrava que per fi la gent pogués gaudir de la nostra feina, però, de l'altra, deixàvem de poder controlar el que passés i finalitzava una etapa molt important a la meva vida. A més de la platja, al llac també s'hi van construir zones someres, illes i tres cascades. Les zones someres i les illes es van executar per afavorir la fresa dels peixos i la colonització per part de les plantes aquàtiques, mentre que les cascades connecten el llac amb tres conques que van ser desviades al seu moment per possibilitar l'explotació minera.

Totes les fases del projecte d'emplenament van ser molt delicades: la planificació, l'obtenció dels permisos, l'execució dels treballs preparatoris i, naturalment, la derivació del riu Eume, que és un dels rius més importants i de més valor natural de Galícia. Pel que fa a la gestió de les aigües, no es va tractar únicament d'obrir les comportes i deixar que les aigües circulessin, si no que va caldre un control exhaustiu de totes les lleres derivades cap al buit miner, especialment els dies de tempesta en què es produïen desbordaments. Així doncs, vam passar moltes hores recorrent els canals sota la pluja i, tot i que en aquell moment no em feia cap gràcia acabar tot xop, ara ho recordo amb molt d'afecte.