{{article.category}}
{{article.title}}
Sedéis V: del carbó a l'avantguarda de les energies renovables
El parc fotovoltaic Sedéis V és el primer dels projectes solars instal·lats als terrenys de la Central Tèrmica d'Andorra, que representa el canvi de cicle energètic a la regió davant el tancament i desmantellament de la central.
Soc fill i net de miner. El meu avi i el meu pare van ser dels milers que van arribar a Andorra als anys 50 buscant un futur millor per a la seva família. El meu avi va treballar primer en la construcció de la via del tren que portaria el carbó des de les mines de la zona fins a una central tèrmica propera i després directament extraient el carbó de les entranyes de la terra. Ells van trobar aquí el més important que pot trobar algú quan decideix fer les maletes i marxar cap a un altre lloc: prosperitat. Anys més tard, les vetes de lignit que arrencaven servirien per alimentar la Central Tèrmica Teruel que Endesa tenia a la localitat i tot aquest imperi que va créixer al voltant del carbó va servir per catalitzar el desenvolupament de la zona.
Operari del parc solar Sedéis V treballant en l'estructura.
Vaig néixer el 1976, a l'hospital d'Alcanyís, on en aquella època naixien tots els nens d'Andorra. Em vaig criar als seus carrers jugant al futbol amb els amics, estudiant al col·legi d'Endesa i després a l'Institut Pablo Serrano. Com que el futbol em va enganxar i no ho feia malament, vaig tenir la possibilitat de jugar a la Selecció Autonòmica i acabar els meus estudis de secundària amb les meves germanes a Saragossa. Allà vaig continuar la meva formació a l'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial, ja amb la idea que aquesta carrera em permetria algun dia treballar al meu poble.
Tal com tenia planejat, l'últim any de carrera vaig entrar com a becari, durant l'estiu del 98, sabent que un any més tard estava programada una revisió integral de dos dels grups de la central i una gran inversió en la qual es van implementar les tres dessulfuracions de gasos. Això suposaria una càrrega de treball important tant per al personal propi com per a les contractes. I així va ser. Vaig entrar, ja com a enginyer tècnic, a l'empresa Masa i durant aquesta experiència vaig conèixer a fons tota la instal·lació.
Operari del parc solar Sedéis V treballant en el muntatge.
Quan va concloure aquesta gran parada em vaig adonar que, en aquell moment, seria difícil treballar per a Endesa i vaig trobar a Alcanyís una oportunitat laboral com a enginyer en una empresa de prefabricats de construcció. Vaig estar treballant en diversos departaments durant dos anys, però al meu cap sempre va estar tornar a la central.
Tot i això, la situació no havia canviat i seguien sense sortir places noves. Aleshores, per mitjà d'un dels responsables de la central, em va sorgir l'opció de marxar a Puertollano a formar part d'un projecte innovador: la central d'Elcogas. Es tractava d'un projecte nou de demostració europeu de gasificació integrada en cicle combinat que tenia tots els ingredients per ser un èxit. Innovador, amb el suport de firmes de primer nivell en el sector.
Operari del parc solar Sedéis V treballant en l'estructura.
Era el 2001 i, durant aquests anys, vaig aprofitar per aprendre la feina de supervisor de manteniment alhora que vaig cursar els estudis d'Enginyeria Industrial a la Universitat de Ciudad Real. Vaig estar així fins al 2006, quan va arribar una de les decisions més importants de la meva vida. Em van trucar des de Recursos Humans dient que, com que s'havia prejubilat gent de la Central d'Andorra, necessitaven noves incorporacions en el manteniment. Havia de triar: seguir a Elcogas, on tot indicava que era part d'un futur innovador més renovable, o tornar a una tèrmica amb data de caducitat pràcticament complerta.
Operari del parc solar Sedéis V treballant.
Al final, després de molt pensar-ho, atès que fins i tot havíem comprat una casa a Puertollano amb la meva dona, vam decidir tornar on sempre vaig voler viure.
Primer em vaig incorporar com a sotscap de servei del taller mecànic, però en els anys següents vaig exercir càrrecs de més responsabilitat. Finalment, fa poc més de dos anys, quan ja era responsable de Manteniment Mecànic de la central tèrmica, ens va arribar, com estava previst, la transició energètica i la central va cessar la seva activitat. Des d'aleshores vaig començar a treballar a mig camí, col·laborant en les tasques del desmantellament de la tecnologia del carbó alhora que començava a participar en projectes tant eòlics com fotovoltaics amb l'arribada de les energies renovables, un univers en el qual ja m'he submergit per complet exercint el paper de representant del promotor amb Enel Green Power en la construcció de Sedéis V, el primer dels grans projectes renovables que Endesa té previst executar a la zona.
Estructura fotovoltaica del parc solar de Sedéis V.
Evidentment, a Andorra aquest canvi ha provocat un gran impacte. Des del moment en què el final de la central es va confirmar, tothom esperava amb impaciència alguna cosa que pogués esmorteir l'impacte de dir adeu al carbó. L'opinió general era que les renovables semblaven només un pedaç, una cosa que mai substituiria el que havia estat el motor de l'economia local. Però ara, gràcies principalment a l'adjudicació del nus Mudéjar, el seu pla d'acompanyament i el gran nombre d'acords amb particulars de la zona, la percepció ha canviat considerablement.
Recentment veiem com s'ha passat de l'escepticisme a l'esperança. I realment ara sí que penso que s'ha obert de nou una porta cap al futur, tant per a nosaltres com per als fills de tots els que ens hi volem quedar.
Manuel Ortiz Tomás
Enginyer a Enel Green Power.
Contingut relacionat
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. L'Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.