Transició ecològica
Mestra de renovables
Imatge general dels terrenys on es construeix el projecte eòlic de Campillo.
El paisatge de Motilla del Palancar, a Conca, on visc des de fa 19 anys, ha anat canviant. Com jo. M'he anat reciclant, diversificant, reinventant amb els anys, però mai m'havia imaginat la meva última etapa professional... He treballat com a pedagoga, mestra d'ensenyament infantil, propietària d'una agència de viatges, professora d'anglès... Vaig anar buscant què és el que volia fins que, el 2019, sense pensar-ho, les renovables van entrar a la meva vida.
El meu negoci en el sector turístic no anava bé, de manera que, quan em va sorgir la possibilitat de treballar com a administrativa en la construcció del parc eòlic del meu poble, no m'ho vaig pensar dues vegades. Tan aviat com els aerogeneradors es van engegar, em vaig traslladar a altres projectes: dues plantes fotovoltaiques a Mallorca i, ara, el muntatge dels tres parcs eòlics de Campillo, a 25 quilòmetres de Motilla.
Una pala eòlica durant el transport des del port de Castelló fins al projecte de Campillo, a Cuenca.
Un aprenentatge continu
Impressiona veure arribar els més de 20 camions enormes, de 85 metres de llarg per tres metres d'ample, que, escortats per la Guàrdia Civil, transporten els components. És a dir, com si cada camió fos un edifici de més de 30 plantes tombat. Cada pala, de fet, mesura només 75,5 metres. També les parts de les torres de formigó, que arriben dividides en peces des d'una fàbrica de Motilla, i, en el moment de muntar-les, és increïble com pugen cadascun dels trams i els van encaixant uns sobre els altres, com un Lego. Crida molt l'atenció tot el muntatge dels molins.
“Impressiona veure arribar els més de 20 camions enormes, de 85 metres de llarg per tres metres d'ample, que, escortats per la Guàrdia Civil, transporten els components. És a dir, com si cada camió fos un edifici de més de 30 plantes tombat”.
Una pala eòlica durant el trasllat al projecte de Campillo.
És un camp molt interessant, en què aprens moltes coses. De fet, em vaig submergir totalment en aquest món sense cap coneixement sobre el tema —i, per tant, amb una certa por—, però amb molta curiositat. Com que soc la que porta l'acta de les reunions, tinc l'oportunitat d'estar amb geòlegs, arqueòlegs, experts en medi ambient, supervisors civils i elèctrics, gent que sap moltíssim del seu àmbit i dels qui m'alimento per conèixer cada vegada més sobre tot el que comporta la producció d'energies renovables.
Una pala eòlica que pertany a un dels aerogeneradors del projecte de Campillo és transportada per terreny muntanyós per arribar al parc.
Per cert, crec que és un tema pel qual tots hauríem d'interessar-nos. Són energies netes! Encara que la construcció, en general, ens pugui semblar poc atractiva, quan està relacionada amb el que ens afecta directament, com abaratir les despeses i tenir cura del medi ambient, penso que és un incentiu suficient.
Des de la meva perspectiva, com a professional de l'ensenyament, crec, fins i tot, que caldria plantejar incorporar les renovables com a contingut educatiu a les escoles. Seria molt interessant que els nens aprenguessin com es produeix l'energia, com es transforma i com es canalitza fins que ens arriba a nosaltres i la podem utilitzar. No es tracta d'aixecar un molí i ja està!
Una pala arriba al projecte de Campillo després de fer tot el recorregut des del port de Castelló.
Crítiques que acaben en adulacions
Als mateixos pobles on s'aixequen aquestes plantes, els veïns saben poc sobre aquesta matèria, tot i que no es tallin a l'hora d'opinar sobre molts aspectes de l'obra, fins i tot legals. Al principi no els fa gràcia que es construeixin els parcs eòlics i ens odien a mort, perquè diuen que estem destrossant els camins. Després, tot s'acaba i veuen que les carreteres han quedat fantàstiques. El que abans eren vies estretes i argiloses, que amb prou feines es podien utilitzar en dies de pluja, s'ha convertit en camins de tot-u, de sis metres d'amplada. Passem, doncs, a ser persones meravelloses als seus ulls.
“Per aquí la fauna és molt rica, i és tinguda molt en compte durant tot el projecte de la planta eòlica. Ja m'he creuat amb cabirols, senglars, escurçons, llebres, guineus, àguiles daurades...”.
El ritme de treball a la terminal d'Endesa del Port Exterior de Ferrol era impressionant. Acumulàvem descàrregues anuals de prop de 4.800.000 tones de carbó. Rebíem de 30 a 40 vaixells de 300 metres d'eslora per gairebé 50 d'ample. És a dir, com si un sol vaixell contingués tres camps de futbol replets de carbó. Per portar tot aquest mineral fins a la Central Tèrmica d'As Pontes necessitàvem prop de 6.000 viatges de camió. En total, eren prop de 180.000 trajectes per any.
Aquesta ha estat la dinàmica durant una dècada, des que es va inaugurar, el 2009, la terminal de la qual em fer trobar responsable i a la qual he estat pràcticament l'única dona entre més de 200 homes.
Aquestes instal·lacions es van construir perquè, després de la clausura de la mina de lignit d'As Pontes, es necessitava importar grans volums de carbó. El Port Interior, on jo treballava des de feia dos anys, se'ns havia quedat petit.
Imatge general de Campillo 1 encara per construir. És un dels projecte més ambiciosos construïts a la regió.
Al principi, et pot resultar una mica estrany aquest canvi de paisatge, però de seguida el veus com una cosa bona. Al cap i a la fi, carai, és energia renovable!
“I des de la meva terrassa veig els molins. Al principi, et pot resultar una mica estrany aquest canvi de paisatge, però de seguida el veus com una cosa bona. Al cap i a la fi, carai, és energia renovable!”.
Lourdes Martínez
Administrativa d'Applus per a EGP al Parc Eòlic de Campillo.
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.
