{{article.category}}
{{article.title}}
La conca del Sil, un viatge als inicis del sector energètic
«L'aigua és el principi de totes les coses», Tales de Milet.
El riu Sil neix a la Cueta de Babia. Travessa les comarques de Laciana i el Bierzo, entra a Galícia i desemboca al Miño per la dreta a Os Peares, al sud de Monforte de Lemos. Té una conca de 7.987 km2 i una longitud de 233,9 km. El riu Sil és un dels rius que tenen una relació més estreta amb la història d'Endesa i el seu vincle i compromís amb el territori.
El rastre de la neu fosa amara tota la falda del massís de Peña Orniz, en aquest vessant que es desploma cap a les comarques de Babia i Laciana, entre Lleó i Astúries. La primavera s'acosta, però el cel brilla encapotat i els vents freds encara bufen amb força entre els cims de la serralada Cantàbrica. Gota a gota es va conformant un torrent que es llança cap a la plana que s'intueix a l'horitzó. L'aigua guanya velocitat i va modelant el terreny quan arriba a la localitat de Villablino, a Lleó. D'aquest degoteig infatigable neix la conca del Sil, un ecosistema d'una bellesa difícil de replicar que ha jugat un paper estratègic en el sector energètic a Espanya.
Les aigües del riu Sil formen i han format sempre part de tots els projectes energètics d'Endesa a la conca de la regió de l'Alt Sil. Tant en l'etapa del carbó i en la construcció de les grans hidroelèctriques com en l'actual procés de descarbonització de la regió i la seva transició energètica.
A principis del segle passat a tota la falda del riu es van començar a obrir els jaciments de carbó. L'empresa Minero Siderúrgica de Ponferrada (MSP) va aglutinar la major part de les explotacions i va transformar per complet un paisatge que havia estat modelat per l'agricultura i la ramaderia. De sobte, amb els inicis d'una indústria incipient, es van crear infraestructures modernes, com ara la línia del ferrocarril entre Villablino i Ponferrada, que van incentivar el creixement de la zona gràcies a nous projectes empresarials al voltant del mineral.
La conca del riu Sil a la regió de l'Alt Sil és una de les conques fluvials més importants i riques en biodiversitat de la península Ibèrica. En l'actualitat, espècies com l'os bru, el llop i el gall fer habiten als boscos de la vall de Laciana i el Bierzo.
Aquest univers d'oportunitats econòmiques va arribar a la mateixa llera del riu, l'ímpetu del qual es va veure esmorteït amb la construcció principalment de les preses de Bárcena i Las Rozas. Les tones de formigó van elevar el nivell de l'aigua fins a deixar-la canalitzada per una concatenació de boscos replets de roures, faigs, freixes, salzes i teixos on un pot ensopegar amb l'os bru, el gall fer, el linx o les llúdrigues sense més esforç que el simple fet de posar-se a caminar.
Tanmateix, si hi ha una cosa realment esglaiadora d'alguns dels llocs que va deixant enrere l'aigua en el seu extens viatge cap al mar és l'impressionant silenci. No per l'absència de soroll, sinó per la mínima intervenció de l'ésser humà en la generació d'aquests sons naturals que t'envolten com en un home cinema.
La làmina d'un blau pàl·lid que va créixer al costat de Bárcena tenia, entre altres utilitats, servir de refrigerant per a la Central Tèrmica de Compostilla II, la segona més important del país després de la d'As Pontes, amb més de 1.300 MW de potència instal·lada i que recollia el testimoni de Compostilla I, que va ser el germen d'Endesa. Als seus orígens, Compostilla consumia el carbó que s'extreia de la mateixa conca a Laciana i el Bierzo, però les exigències de control d'emissions cada vegada més estrictes van anar donant entrada al combustible fòssil d'importació, menys contaminant.
El sistema d'aprofitament del tram superior del riu Sil per a la producció d'energia elèctrica engloba els salts de Rioscuro, Ondinas, Peñadrada, Santa Marina i Bárcena, tots ells localitzats entre les localitats de Villablino i Ponferrada.
Mentrestant, des de la presa de Las Rozas fins a Bárcena es van anar edificant sense a penes descans instal·lacions d'aprofitament hidroelèctric que servissin per treure el màxim rendiment de la descomunal empenta que aquell rastre de la neu del massís de Peña Orniz, ja llunyà, anava guanyant. Les centrals d'Ondinas, Peñadrada, Cornatel, Quereño, Bárcena, Santa Marina I i Santa Marina II sobrepassen en conjunt els 400 MW de potència instal·lada i no han perdut ni un gram de transcendència.
De fet, aquests megawatts són vitals per al procés de transició energètica cap a societats lliures d'emissions contaminants i que va suposar el desmantellament de Compostilla II. La hidroelèctrica és, fins al moment, la fórmula més senzilla per produir energia renovable de forma planificada i serveix de suport per a aquestes altres renovables no gestionables, com ara l'energia eòlica i la solar, que pateixen els vaivens de la disponibilitat del recurs que les manté operatives.
La conca del riu Sil en el tram entre Villablino i Ponferrada és una regió que tradicionalment té una forta vinculació amb Endesa i on Endesa manté un compromís ferm d'inversió i desenvolupament amb la transformació energètica que viu el país.
En passar Ponferrada cap a Galícia, una fina capa de pluja es torna endèmica i persegueix el Sil en el tram que el llança cap al seu cruel destí. El riu es rebel·la per última vegada en dibuixar uns vessants imponents de revolts suaus, excavant unes gorges tan impressionants que s'han convertit en un dels principals atractius turístics de la comunitat. És un últim gir de guió que posposa el seu terrible final, perquè no hi ha res pitjor per a un riu que no arribar a trobar-se amb l'aigua salada, que morir en un altre riu.
Contingut relacionat
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. L'Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.