As Pontes agafa ritme

Cap licitació és senzilla. Però quan parlem d'un desmantellament, sobretot si es tracta del d'una gegantesca estructura com la central tèrmica de carbó d'As Pontes, s'intueix la seva complicació. Però tot arriba. Ara, Lezama, l'empresa adjudicatària, ja treballa sense descans. En tot just 365 dies d'execució, l'avanç dels treballs s'acosta al 30%. Quan estigui acabat el desmantellament, s'hauran obtingut prop de 400.000 tones de residus que es revaloraran gairebé íntegrament, i fins i tot tindran una segona vida, generant residu zero. 

Aquest tipus de demolicions és un paradigma de l'economia circular. Però també un prodigi de la coordinació entre els equips manuals i mecànics. En alguns espais cal manejar el bufador amb la precisió d'un cirurgià; en altres zones, en canvi, el que es precisa és la voracitat de les màquines i la perícia dels qui les manegen, derrocant els murs com si tallessin mantega. Després arribaran els explosius, que catalitzen els progressos al mateix ritme que acceleren les esprintades. Mitjanes de 120 empleats que garanteixen que es vagin complint terminis amb un rigor cartesià. Gràcies a l'embranzida d'aquests treballadors, hora a hora, minut a minut, la fesomia de la central i d'As Pontes es va modificant per sempre.        

Però per a arribar fins aquí i per posar en context l'adeu a aquest símbol de la generació tèrmica, cal remuntar-se al 27 de desembre de 2022, quan un vaixell de càrrega, el Capricorn Sigma va descarregar 162.741 tones d'hulla procedent d'Indonèsia al Port de Ferrol. Aquell vaixell de càrrega de 292 metres d'eslora i 45 de manga replet d'hulla va ser l'últim que va atracar en la terminal de Caneliñas per alimentar una instal·lació que portava en servei des de mitjan dècada dels setanta del segle passat, quan es va convertir en la més gran d'Espanya d'aquesta tecnologia. Un colós amb 1468 MW de potència instal·lada i que va ser crucial en aquest període per al desenvolupament industrial d'un país que volia apuntar-se a la modernitat. 

La invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus i la incertesa de subministrament a escala europea en el mercat de gas van provocar un canvi de plans, es va desaccelerar el consum del combustible fòssil i, amb dos dels seus quatre grups encara operatius, la seva vida es va prolongar fins a finals de 2023. En aquesta data, l'estabilització de la situació a la frontera est del Vell Continent i la penetració de les renovables en el mix energètic nacional van dictar el final d'una icona de la generació amb combustibles fòssils.

El 4 d'octubre de 2023, un dimecres qualsevol, el llavors responsable d'Operació, Jesús Ferreño, caminava inquiet per la sala de control. Les excavadores de catúfols del parc de carbons havien esgarrapat fins a l'últim rastre de mineral, fins a l'últim alè dels milions i milions de tones (més de quatre a l'any) de carbó que allí es van anar apilant per transformar el seu enorme poder calorífic en electricitat.

Amb la mirada fixa en els píxels que il·lustren en temps real la quantitat d'energia evacuada a la xarxa, Ferreño s'adona que el foc de la caldera s'ha apagat. L'aigua aviat tornarà al seu estat líquid i el comptador va caient irremeiablement fins a arribar a zero. És l'adeu. Una cosa per a la qual, encara que sàpigues que arribarà, mai s'està preparat. As Pontes ja sap el que és el canvi, ja havia viscut el tancament de la mina de lignit marró, que va il·luminar la creació del polígon de Penapurreira i va iniciar la diversificació empresarial del concello.

L'endemà de la desconnexió va suposar l'inici del laboriós procés del desmantellament, del requisit legal de deixar el sòl lliure perquè altres indústries s'hi puguin assentar. En el cas d'As Pontes, les seves capacitats logístiques, amb una connexió directa per carretera amb l'altiplà i el nord d'Espanya, i un port a tot just mitja hora, fan que el terreny conciti un notable interès per part d'empreses de diferents àmbits. 

No obstant això, abans que les màquines i els operaris haguessin entrat en la central i comencessin la demolició de la instal·lació, es va dur a terme un procés que es coneix com el phase-out, una posada en seguretat d'aquesta, durant el qual, entre altres qüestions, es retira l'energia de tots els elements que posteriorment es trituraran. L'objectiu és que quan l'equip de desmantellament hi aparegui per realitzar la seva labor, ho faci en les millors condicions de seguretat possibles.

En paral·lel, Endesa va llançar el seu pla d'acompanyament, amb cursos de formació específica en aquesta mena de tasques i prioritat per als aturats de la zona i que havien treballat en empreses contractistes quan la tèrmica es trobava en operació. Tot engranat per al punt en el qual havíem iniciat el relat: la licitació del contracte de desmantellament, el començament d'una obra imponent que ens deixarà sense alè fins al 2029.