Desmuntant les fal·làcies usades per justificar el tancament nuclear a Espanya
En els últims anys, el moviment antinuclear, d'índole política, econòmica i, suposadament ecologista, ha promogut una sèrie d'arguments que busquen justificar el tancament de les centrals nuclears a Espanya. Aquests arguments, repetits fins a l'avorriment per polítics, periodistes, ecologistes, promotors d'altres energies i creadors d'opinió, són fal·laces i estan basats en dades falses o mitges veritats. Analitzarem els cinc arguments fal·laços més freqüents i explicarem per què l'energia nuclear continua sent vital per al país.
Per Alfredo García @OperadorNuclear
«No sabem què fer amb els residus radioactius»
Un dels arguments més freqüents és que els residus radioactius representen un problema sense solució. Una afirmació que ignora els avanços significatius que s'han realitzat en la seva gestió durant les últimes dècades.
Els residus d'alta activitat, principalment el combustible usat, són sòlids ceràmics estables, insolubles en aigua i que no presenten risc d'explosió com una bomba atòmica (perquè és físicament impossible a causa del seu baix enriquiment), ni de fondre's com en els accidents nuclears (per la seva baixa calor residual).
Aquests residus s'emmagatzemen en contenidors blindats d'acer i formigó, materials que bloquegen eficaçment la radiació i que refrigeren el combustible sense necessitat d'alimentació elèctrica, la qual cosa garanteix una contenció segura i sostenible a llarg termini.
El desembre de 2004, la Comissió d'Indústria del Congrés va aprovar per unanimitat una resolució que instava el Govern, en col·laboració amb Enresa (l'empresa pública que gestiona els residus radioactius, finançats des de 2006 per les empreses que els generen), a desenvolupar els criteris per dur a terme una instal·lació d'emmagatzematge temporal per al combustible gastat i els residus d'alta activitat a Espanya.
Es tracta d’una solució segura amb suport científic i utilitzada al Japó, França, Suïssa, Suècia, Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Rússia i Països Baixos, on el seu magatzem, Habog, és la referència del projecte espanyol. Després d'anys de traves polítiques, el projecte continua paralitzat, la qual cosa alimenta la falsa idea que no sabem gestionar els residus.
A més, existeixen solucions a llarg termini com el reciclatge de combustible, que ja s'aplica a França, o l'emmagatzematge geològic profund, a 500 metres sota terra, una opció que Finlàndia i Suècia estan implementant. Espanya, en canvi, ha permès que el problema sigui més polític que tècnic.
«Les centrals nuclears no són rendibles»
Una altra fal·làcia comuna és dir que l'energia nuclear no és econòmicament viable. La realitat és que els costos de generació d'electricitat en una central nuclear són molt competitius. El problema radica en la càrrega fiscal imposada a les nuclears, que a Espanya suporten impostos abusius que les desincentiven enfront d'altres tecnologies.
Un informe de PriceWaterhouse Coopers subratlla com aquests impostos han creat un «problema artificial», encarint la producció d'energia nuclear i afeblint la seva competitivitat. A més, en lloc d'avançar en l’ATC, el Govern ha optat per construir vuit magatzems temporals descentralitzats, amb un cost addicional d'entre 2.000 i 3.500 milions d'euros.
Aquesta càrrega financera addicional s'ha imposat de manera unilateral a les empreses propietàries de les centrals, generant una situació d'inviabilitat artificial creada des de l'executiu. En resum, el problema de rendibilitat és conseqüència d'una política deliberada que ha buscat soscavar el sector nuclear per justificar el seu tancament i forçar el tancament patronal.
«Cap empresa vol construir centrals nuclears a Espanya»
Es diu que cap empresa està interessada a invertir en projectes nuclears al país. Aquest argument ignora el fet que les empreses no inverteixen en projectes que el mateix govern ha vetat o deixat clar que no autoritzarà.
De la mateixa manera, el Govern d'Aràbia Saudita podria al·legar que cap empresa està interessada a construir una destil·leria d'alcohol al seu país. A Espanya, el govern ha promogut el tancament nuclear com a part del seu programa electoral, i el context regulador és un dels més hostils d'Europa.
En altres països on no existeixen aquestes restriccions, com el Regne Unit, Polònia o Finlàndia, els projectes nuclears són una realitat tangible i compten amb suport empresarial i estatal.
La construcció de noves centrals nuclears és una constant en l'àmbit energètic global, però a Espanya les barreres polítiques i normatives desincentiven qualsevol interès empresarial en aquest camp. La falta d'inversions no és per desinterès, sinó pel bloqueig institucional a aquesta mena de projectes.
«Espanya no té urani i depèn de l'exterior»
Una altra fal·làcia recurrent és que Espanya no hauria d'apostar per l'energia nuclear pel fet que depèn de l'urani estranger. En realitat, Espanya posseeix jaciments d'urani de qualitat a Salamanca, amb prou reserves per alimentar les seves centrals durant diverses dècades, com reflecteix l'informe Uranium 2022 de l’Agència d’Energia Nuclear (NEA).
No obstant això, el govern va prohibir expressament la mineria d'urani en afegir l'article 10 en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, just quan una empresa havia sol·licitat l'explotació d'un jaciment en aquesta regió.
La paradoxa és evident: mentre s'impulsa la narrativa de dependència energètica, es bloqueja l'explotació de recursos nacionals que podrien reduir aquesta mateixa dependència. A més, l'urani és fàcil d'emmagatzemar i menys vulnerable a les fluctuacions de preu o a tensions geopolítiques.
Països com Canadà i Austràlia ja compten amb grans reserves i són proveïdors de confiança. Així, l'argument de la dependència es construeix sobre una prohibició que podria eliminar-se si es prioritzés l'interès energètic nacional sobre altres interessos.
«Qui pagarà l'allargament de vida de les centrals nuclears?»
Aquest argument insinua que el cost d'estendre la vida útil de les centrals nuclears recaurà sobre l'Estat i, per tant, sobre els ciutadans. La realitat és que les centrals nuclears no necessiten una inversió extraordinària per continuar operant.
Cada any, en les parades de recàrrega, es reemplacen equips i es modernitzen els sistemes d'acord amb el seu desgast, les recomanacions dels fabricants i les normatives vigents. I tots aquests costos són assumits per les empreses propietàries, com va recordar l'anterior fragment del Fòrum Nuclear, obert a dialogar davant la política energètica que el Govern de la Nació defineixi, publicat el 7 de juliol de 2023.
Les centrals nuclears són sotmeses a un manteniment rigorós i constant, i l'extensió de la seva vida útil només implica continuar amb el cicle de renovacions, millores i manteniment habituals. No existeixen despeses addicionals a les ja contemplades i assumides per la indústria. Així, la fal·làcia d'un suposat «rescat nuclear» manca de fonament: les plantes nuclears a Espanya es financen i gestionen sense necessitat de capital públic.
Els arguments antinuclears a Espanya s'han construït a partir de mites i fal·làcies. En definitiva, mentides que en ser repetides fins a l'avorriment s'acaben convertint en veritats per a moltes persones mal informades, com deia l'abominable Goebbels.
No obstant això, la realitat és que l'energia nuclear ofereix a Espanya una font de confiança, econòmica i neta d'energia, vital per a un sistema energètic equilibrat i menys dependent de l'exterior. Desmantellar aquest sector no sols seria un error estratègic, sinó un suïcidi energètic.
En un context de canvi climàtic, volatilitat en els preus del gas i tensions geopolítiques, mantenir i enfortir el parc nuclear és essencial per garantir la seguretat energètica i l'estabilitat econòmica del país, una cosa que estan fent la immensa majoria dels països avançats del món.
Els mites que envolten l'energia nuclear han de ser reemplaçats per un debat informat i realista, basat en la ciència, que prioritzi l'interès de les famílies i empreses, i garanteixi el benestar de les futures generacions.