Ciutats circulars per a un creixement sostenible

En un futur no gaire llunyà, la major part de la població de la Terra viurà en grans nuclis urbans. Els 3.500 milions d'habitants que actualment tenen les ciutats seran 5.000 milions el 2030, el 70 % de tota la població mundial.

Els nuclis urbans produeixen la major part de les emissions contaminants i, per això, han de ser el punt de partida de solucions per fer front al canvi climàtic. A això s'hi afegeix l'emergència sanitària que estem vivint, que marcarà de manera definitiva la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres i amb l'entorn.

En aquest context, l'economia circular aporta la visió necessària per dissenyar les ciutats del futur. Aquesta transformació ha de permetre que les comunitats que les habiten, a més d'estar preparades per afrontar una emergència sanitària, ho estiguin per evolucionar cap a un model econòmic sostenible.

Un metabolisme que consumeix recursos i genera residus

La ciutat circular és una evolució del concepte de smart city o ciutat intel·ligent. Es tracta d'un canvi de percepció: des d'una visió centrada en les noves tecnologies i els serveis energètics passem a un enfocament holístic que té en compte tots els recursos que consumeix una ciutat i que posa el focus en l'impacte social, econòmic i ambiental d'aquest consum.

Antonio Castellanos, d'Economia Circular Ibèria, compara les ciutats amb "un gran metabolisme que consumeix recursos, tant energètics com materials, i genera emissions i residus". La ciutat circular és una evolució d'aquest model per aconseguir un desenvolupament sostenible que inclogui qualitat i sostenibilitat ambiental, prosperitat i competitivitat econòmica, i igualtat i inclusió social.

Actuar sobre l'energia i els materials consumits és clau per a la transformació circular d'una ciutat. Per a això, cal avançar en diverses direccions:

• Desenvolupar energies renovables per no generar emissions.
• Impulsar models avançats en economia col·laborativa per compartir recursos i ampliar-ne i optimitzar-ne la vida útil.
• Mantenir i regenerar els recursos en ús: ecodissenyar i fabricar aparells que siguin fàcilment reparables. Mantenir el valor de qualsevol bé o producte fabricat el màxim temps possible.
• Aplicar la jerarquia de residus i regenerar al màxim els residus.

Tal com explica Castellanos, "en la teoria d'una economia circular, els residus que es produeixen són ZERO. Qualsevol producte ha d'estar dissenyat perquè al final de la seva vida útil no generi residus o perquè aquest residu pugui ser reciclat. Fins i tot residus tòxics. Si això no és possible és que el producte està mal dissenyat, és a dir, no està dissenyat amb criteris de circularitat".

La importància de la col·laboració publicoprivada

Perquè la ciutat circular existeixi, és clau que hi hagi una estratègia compartida pels grans actors del canvi en l'entorn urbà: el sector públic, el sector privat (les empreses) i, per descomptat, els ciutadans.

Aquesta estratègia circular permetrà fer realitat la transformació de la ciutat, combinant inversions procedents de fons privats i plantejaments innovadors en ordenació urbana. Això genera una eficiència més gran i millora la correlació entre el cost i el temps emprats en el desenvolupament i la implementació d'iniciatives circulars.

Ja no és viable que els governs, independentment de la seva escala (local, regional o nacional), treballin de manera aïllada. Les solucions per a les ciutats han d'implicar tots els grups d'interès per assolir objectius més ambiciosos. És el que anomenem un ecosistema circular.

En aquest procés de canvi, a més de l'alineació publicoprivada, l'actuació dels ciutadans és fonamental. "El ciutadà és un actor clau en l'objectiu d'aconseguir ciutats més circulars: no només realitza una activitat individual, sinó que col·labora com a part de les administracions públiques i les empreses privades contribuint a fomentar la conscienciació i el compromís de tota la societat en la consecució d'aquests objectius", explica Castellanos. "Aquest triangle màgic de les administracions públiques, les empreses privades i els ciutadans a través de la col·laboració, però també de l'exigència mútua, és essencial a l'hora d'afrontar els reptes i les necessitats de les ciutats i del planeta en aquest segle XXI".

Els beneficis de la ciutat circular

Quins són els beneficis de la transformació d'una ciutat en circular?

Competitivitat. L'economia circular permet mantenir el valor dels materials i recursos i una interacció més gran entre productors i intermediaris, de manera que pot generar oportunitats de negoci per a petites i grans empreses i per a emprenedors individuals. Es generen serveis a millor preu amb millors condicions i respectuosos amb el medi ambient.

Medi ambient. Repensar tot el model econòmic per integrar l'economia circular té avantatges mediambientals, perquè es redueixen les emissions i els residus. Actuar sobre el disseny de les ciutats permet reduir el temps dels desplaçaments, el soroll, la contaminació atmosfèrica i el consum energètic. Segons la divisió de Medi Ambient de l'ONU, una ciutat circular podria reduir tant la producció de residus industrials com les emissions en més del 90 %.

Social. L'economia circular en una ciutat fomenta la creació d'ocupació de base local perquè els productes i serveis es desenvolupen localment.

La transformació circular crea nous reptes en aspectes com els impostos (que afavoreixin les pràctiques sostenibles i penalitzin les que no ho són), la formació en noves competències per als habitants de la ciutat i els canvis en els ecosistemes de negoci, que fomenten la creació de noves empreses emergents i pimes o de xarxes de negoci de valor compartit.

Ciutats circulars al món

El món ja té una Xarxa de Ciutats Circulars pioneres en l'aplicació d'enfocaments d'economia circular, que estan treballant en el desenvolupament sostenible i s'han convertit en una referència per a la resta.

A escala mundial, el Grup Enel està donant suport a nombroses iniciatives per aconseguir la circularitat a ciutats com Bogotà (Colòmbia), Pittsburgh (Pennsilvània), Vila Olímpia (Brasil) o Santiago de Xile (Xile).

A escala europea, és important destacar la rellevància que el nou Pla d'Acció per a l'Economia Circular de la Unió Europea atribueix al paper de les ciutats i els territoris en la transició cap a un model d'economia circular.

En aquest sentit, destaca l'estratègia circular d'Amsterdam (2020-2025). Aquest projecte té l'objectiu de traçar un mapa dels diferents fluxos de materials, des de l'entrada fins a la transformació, per tal de preservar les matèries primeres. La iniciativa, que compta amb el suport del govern holandès i de la Unió Europea, persegueix la reducció de l'ús de noves matèries primeres a la meitat el 2030, per tal de convertir-se en una ciutat totalment circular el 2050.

A Espanya, Endesa col·labora amb diverses administracions públiques i altres empreses, fins i tot de caràcter intersectorial, per difondre el concepte de ciutat circular i identificar oportunitats de col·laboració en què es puguin plasmar aquests principis en iniciatives i projectes tangibles per a la societat.