Coneix les tres grans diferències entre el preu fix i el preu indexat per a la llum de la teva empresa

Primer: el preu del subministrament

La primera diferència, i potser la més evident, rau en el preu que s'aplica al consum d'energia en cada cas.

Si optem per un preu fix, el total de kilowatts de cada factura mensual durant la vigència del contracte es multiplicarà sempre per aquest preu acordat. Es pot tractar d'un únic preu o bé haver-hi un preu per a cada període horari, ja que les tarifes elèctriques tenen definits per llei uns horaris concrets, en els quals hi ha grups d'hores (per exemple, de 12 de la nit a 8 del matí) que solen ser més barates, i altres grups d'hores que són més cares, en funció del dia de la setmana, del mes de l'any o de la zona territorial del subministrament. En tot cas, amb un preu fix sempre sabrem quant ens facturaran pel cost energètic en funció de quan consumim l'energia.

L'inconvenient d'aquesta modalitat de preu fix rau en el fet que no podràs aprofitar possibles baixades que es produeixin en el mercat durant el temps de durada del contracte, però com a contrapartida l'avantatge principal és que no correràs el risc de possibles pujades del preu de mercat, ja que estàs blindat davant d'aquesta situació amb el preu fix pactat. En definitiva, no hi ha volatilitat perquè el preu està tancat.

Per contra, si signem un preu indexat el cost dels kilowatts variarà en funció de la referència de mercat a la qual s'hagi realitzat la indexació. Se sol pactar que aquesta referència sigui el preu del mercat majorista oficial, també conegut com a Pool i operat per OMIE, cas en què cada hora del dia durant cada dia de l'any el preu serà diferent, ja que serà el que cotitzi en cada moment aquest mercat. Tot i això, també es pot pactar una referència al mercat OMIP, que cotitza preus a futur i que pot tenir més estabilitat, especialment si la revisió del preu és trimestral o semestral. D'una manera o una altra, el preu variarà en cada moment i no se subjectarà a un valor conegut per endavant, a diferència del que passa en el preu fix.

Aquí passa el contrari de l'exposat per al preu fix, és a dir, l'inconvenient rau en el fet que hauràs d'assumir el risc de possibles alces del preu del mercat, ja que el teu preu no està blindat, però com a benefici aprofitaràs les possibles baixades de mercat que es poguessin produir. En definitiva, estàs exposat a la volatilitat de pujades i baixades del preu dels mercats majoristes.

Això no obstant, cal destacar que si la indexació és trimestral, com en el cas exposat anteriorment d'OMIP, la variabilitat només serà, per tant, cada tres mesos, respectant-se en aquest itinerari trimestral el preu fixat per al trimestre esmentat.

Segon: la factura

La segona gran diferència que cal posar sobre la taula rau en la factura que generalment s'emet en funció de si el preu tancat és fix o bé és indexat.

En el cas del preu fix la factura normalment serà més senzilla, ja que els kWh consumits es multipliquen en la línia de factura corresponent pel preu acordat al contracte, i el resultat d'aquesta operació és l'import mensual que s'ha de pagar. Recordem que pot ser un preu fix únic, o bé un preu fix per a cada període horari, cas en què la lògica és la mateixa, però podrà haver-hi una línia de factura per a cada sumatori de kWh en cada franja horària.

No obstant això, en el cas del preu indexat l'ordinari serà facturar d'una banda el cost de mercat, en funció del preu resultant del mercat majorista al qual s'ha relacionat la variació del contracte, i d'altra banda es facturaran els peatges, càrrecs i components regulats del terme d'energia.

Això és perquè aquests components regulats es fixen per normativa pública i només solen variar anualment, estant ja sumats en el preu fix.

Però, atès que en el cas del preu indexat la component de mercat d'aquest preu anirà canviant, pot ser que en cada factura o període horari facturat es faci necessari separar ambdós conceptes, per transparentar adequadament el preu indexat aplicable en cada moment.

En resum, les factures de preu indexat tendiran a resultar més complexes segons l'exposat que les factures de preu fix.

Tercer: la permanència

La tercera diferència important entre una modalitat de contractació del preu de l'electricitat i l'altra per a la teva empresa rau en el fet que, en cas de sol·licitar un preu fix, la companyia tendirà a establir un període de permanència determinat per al contracte, amb una penalització en cas que el client el finalitzi anticipadament per canviar-se a una altra oferta o a una altra companyia.

Aquest termini de permanència se sol lligar al termini durant el qual s'acorda que el preu fix no variarà per raons de mercat (és a dir, independentment que el mercat pugi o baixi). Per exemple, en un contracte de preu fix a dotze mesos es requerirà una permanència de dotze mesos, mentre que si s'assegura el preu fix per a vint-i-quatre mesos se sol·licitarà una permanència de dos anys al client.

El motiu d'aquesta permanència es fonamenta en el fet que la companyia comercialitzadora elèctrica ha de comprar per endavant l'energia prevista que haurà de subministrar durant aquest termini a un preu que li permeti, al seu torn, assegurar el preu fix pactat amb el client, ja que d'una altra manera cauria en un risc inassumible (per la diferència entre el preu pactat i el preu al qual l'energia pugui cotitzar en qualsevol moment de la durada del contracte). D'aquesta manera, si el client desisteix de forma anticipada, però paga una penalització, la companyia es rescabalarà del dany per no complir, al seu torn, amb la contrapartida que li permetia assegurar el preu fix.

En canvi, en el cas del contracte amb preu indexat el normal és que no s'exigeixi permanència al client, ja que la companyia no ha de fer per avançat operacions que assegurin poder fixar el preu, ja que el preu es mourà en funció de com es mogui el mercat de referència.

Per tant, si l'empresa contractant no podrà assumir la permanència necessària potser hauria d'optar per un contracte indexat, però si, per contra, això no és un problema perquè espera mantenir la seva producció en el pròxim any o els pròxims anys, pot sol·licitar la cotització d'un preu fix per tancar els seus costos per endavant.

Referent a això i sobre el preu fix, hem de portar a col·lació aquí, per acabar, que com més gran sigui el termini al qual l'empresa es pot comprometre per tancar un preu fix, possiblement podrà obtenir en contrapartida un preu més baix. I és que, si la corba de cotitzacions dels mercats a futur infereix, per exemple, un preu més baix per d'aquí a tres, quatre, cinc o deu anys, el client que pugui tancar un preu fix comprometent-se a aquests terminis obtindrà, per tant, un preu inferior per al seu contracte.