Com el blockchain pot transformar el sector de l'energia

Què és el blockchain?

Pensem en la comptabilitat de qualsevol empresa o negoci. Per regla general s'acostuma a portar un llibre major, al qual s'anoten les entrades, les sortides i el saldo en unitats monetàries per a cada compte. Doncs bé, el que fa el blockchain és crear aquests comptes del llibre major d'entrades i sortides per a cada usuari i deixar-los registrats de forma fefaent. Aquesta creació de registres la fa de manera molt segura.

Una transacció és un registre informàtic creat per la identificació de dues parts que operen en el sistema blockchain o de blocs. Aquesta transacció es queda registrada amb un segell de temps i una verificació pública. Això seria bàsicament un bloc.

 Com funcionen les cadenes de blocs?

Si hi ha transaccions posteriors successives, es verifiquen juntament amb la transacció anterior, amb la qual cosa queden relacionades de manera certa entre si. Això bàsicament seria una cadena de blocs.

Traduïm una mica tot això amb exemples. El resultat d'una transacció amb blockchain o tecnologia de cadena de blocs seria un reintegrament d'unitats monetàries en un dels comptes d'aquest llibre major i alhora un ingrés d'aquestes unitats en un altre compte del llibre major.

Per exemple, si l'empresa A té 100 unitats monetàries al seu compte i paga amb blockchain 50 unitats a l'empresa B, quan generen la transacció per blockchain de manera segura el resultat serà que B ingressa 50 unitats mentre que el compte d'A es queda amb 50 unitats en haver transferit la resta.

En què es diferencia d'un sistema de transferències ordinari?

Una vegada entès l'anterior, cal demanar-se en què es diferencien aquestes transaccions de les que es poden dur a terme entre comptes bancaris, ja que en l'exemple anterior el banc d'A podria comprovar el saldo a compte i transferir l'import (si hi ha unitats suficients) al banc de B.

Doncs bé, la diferència és radical, ja que amb blockchain no són necessaris els bancs ni els comptes bancaris, ni cap altra institució o intermediari. Simplement la informació està emmagatzemada de forma segura en la cadena de blocs.

On s'allotja la informació de blockchain?

Està dispersa en milions de processadors que formen part de la comunitat o xarxa blockchain. Mitjançant un procés iteratiu de xifratge segur, totes les computadores se sincronitzen cada determinat temps. Així, la informació de blockchain té un grau de fiabilitat altíssim i resulta pràcticament impossible que es falsifiqui, ja que cap pirata informàtic pot controlar alhora milions de computadores interconnectades per alterar aquesta informació.

Els propietaris d'aquestes computadores tenen, al seu torn, incentius per mantenir-se en el sistema, ja que se'ls retribueix per això (per exemple: amb mineria de bitcoins).

Pel que fa al procés per emmagatzemar blocs, bàsicament els computadors de la xarxa van verificant cada transacció utilitzant algoritmes de consens. Només els blocs validats d'aquesta manera passen a formar part de la cadena de blocs, de forma seqüencial, cronològica, i afegint una funció criptogràfica en la unió amb els seus blocs anteriors.

Tres usos diferents per a la tecnologia blockchain

Els PPA digitals

Un primer cas d'ús de la tecnologia blockchain és el PPA digital. PPA és l'acrònim de Power Purchase Agreement, en català acord de compra d'energia. El propietari d'una planta de generació elèctrica, que sol ser de tecnologia renovable, com ara solar o eòlica, acorda vendre l'energia que produeix a una altra empresa que la necessiti per a la seva activitat. Actualment, les companyies més grans del món, com per exemple Google o Amazon, tenen concertats en la gestió energètica els PPA per als seus edificis, magatzems o oficines.

Si les parts contractants del PPA acorden liquidar les seves posicions financeres al llarg de la vida del PPA a través de blockchain, el comprador de l'energia pot programar el seu compte de blockchain perquè cada mes el comptador d'energia faciliti a blockchain la informació de l'import de kilowatts/hora consumits, valorats al preu del contracte, i que automàticament es transfereixin les unitats monetàries necessàries per retribuir aquesta energia consumida el mes anterior. Això facilita enormement les transaccions i estalvia intermediaris, reduint els costos administratius.

Fins i tot, podríem anar més enllà, ja que aquest intercanvi de transaccions podria ser mensual, diari o horari. Pagar de manera tan ràpida hauria de suposar un incentiu financer per al productor d'electricitat, sobre la base de la liquiditat atorgada. Això probablement implicaria que estigui disposat a vendre l'energia més barata a canvi d'aquesta liquiditat, i s'abaratiria el subministrament per al comprador connectat a blockchain.

Mobilitat elèctrica a les ciutats

Un segon cas d'ús és el de la mobilitat dins de les ciutats. Actualment, ja hi ha diverses solucions netes de mobilitat elèctrica ciutadana, com ara els patinets elèctrics, les motocicletes elèctriques o els cotxes elèctrics, que repartits per tots els barris permeten als seus habitants poder desplaçar-se al centre de la ciutat o a qualsevol altre punt de forma senzilla.

Si aquests mitjans de mobilitat es connecten a una cadena blockchain, els usuaris que tinguessin també el sistema blockchain podrien connectar-se via mòbil i utilitzar el vehicle, pagant de manera immediata amb transaccions en la cadena de blocs, segons la tarifa que correspongués (per quilòmetres, per kilowatts, per zones de la ciutat, etc.).

Cases energèticament intel·ligents

Un tercer cas d'ús podria donar-se a les llars, amb la possibilitat d'obtenir un estalvi via blockchain a canvi d'implementar mesures d'eficiència energètica a casa. Per exemple, una llar es podria acollir a un programa públic d'estalvi i rebre al seu compte blockchain descomptes sobre la factura de l'energia sobre la base dels estalvis assolits.

Per exemple, pensem en una llar que està connectada a Internet i va facilitant els seus consums d'electricitat i gas a un programa públic d'estalvi. Declara igualment la implementació de mesures d'eficiència a través de factures de la instal·lació i, els mesos posteriors, les dades de consum es van reduint. La seva companyia comercialitzadora de subministraments emet una nova factura pel cost mensual que declara a la xarxa interconnectada, i l'autoritat pública emet automàticament un abonament al compte blockchain per compensar part del cost i per retribuir l'eficiència.

És només un petit exemple, però aquest tipus de programes públics amb tecnologia automatitzada blockchain podrien canviar radicalment les polítiques públiques d'incentius a l'eficiència i transformació energètica.