- Per a la voladura de les tres torres, una de les tasques més complexes del procés de desmantellament en el qual es troba la instal·lació, s'han emprat 275 kg d'explosiu.
- La voladura ha generat unes 40.000 tones de residus, als quals es donarà valor com a material de farciment pel seu caràcter inert, separant el ferro per a nous usos.
- La central tèrmica d'Andorra es troba en procés de desmantellament. Mentre es duen a terme aquests treballs, Endesa desenvolupa un pla de futur, Futur-e, que té com a objectiu revifar el teixit industrial amb la construcció de 1.830 MW de potència renovable.orres de refrigeración de la central térmica de Andorra, un paso más en el proceso de cierre de las centrales de carbón que la compañía está llevando a cabo y que completará en la península en 2027.
Endesa ha fet avui la voladura simultània de les tres torres de refrigeració de la central tèrmica d'Andorra, un pas més en el procés de tancament de les centrals de carbó que la companyia està duent a terme i que completarà a la península el 2027.
La central tèrmica de Terol (Andorra), construïda entre els anys 1974 i 1979, ha estat més de quatre dècades operativa, creant un vincle molt arrelat a la zona. Quan Endesa va sol·licitar el tancament de la central el 2019, va iniciar el seu procés de desmantellament i l'elaboració d'un pla de futur per a la regió que preveu la implantació de nova indústria i el desenvolupament de 1.830 MW de nova potència; aquesta vegada, renovable.
"Avui s'ha produït un fet històric en el món energètic, és el símbol del procés de descarbonització en què Endesa està immersa, però això no significa que es tanqui una etapa, és més, se n'obre una altra en què el desenvolupament de nova indústria i nova producció energètica renovable serà la protagonista allà on ara tanquem les nostres centrals tèrmiques", ha assenyalat Rafael González, director general de Generació d'Endesa, que ha posat en relleu "la dificultat d'aquests processos de desmantellament, que requereixen mà d'obra especialitzada i que generaran a tot Espanya més de 800 llocs de treball en els 5 anys vinents."
En aquest sentit, Endesa ha promogut cursos de formació en Prevenció de Riscos Laborals per a les tasques de desmantellament i operació en instal·lacions industrials, dels quals s'han beneficiat 170 persones de la zona amb l'objectiu de promoure la contractació local de personal especialitzat, una acció que ha permès formar més de 2.000 persones a tot Espanya per a diferents qualificacions relacionades amb la nostra activitat.
Voladura de les torres
Dins dels treballs de desmantellament de la central tèrmica de Terol (Andorra), la demolició per voladura de les tres torres de refrigeració de la planta ha suposat tota una fita no només pel simbolisme de les estructures, sinó sobretot des d'un punt de vista tècnic. En aquest sentit, per a aquesta actuació s'ha dissenyat un procediment exhaustiu amb l'objectiu de garantir unes condicions absolutes de seguretat i efectives de demolició. Aquesta mateixa prevenció s'aplica a tots els processos que s'inclouen en les tasques de desmantellament i demolició de la planta que, a més, té com a objectiu donar valor al 90 % dels residus que es generin.
En el cas de la voladura de les torres de refrigeració, el procés ha estat encara més complex, ja que s'ha basat en un projecte específic en el qual s'ha analitzat estructuralment l'afectació dels treballs preparatoris, així com la dinàmica de la voladura, la seva seqüència, les direccions de caiguda, mesures mitigadores de les afectacions, mesures de vibracions i seguretat de tots els elements i estructures afectades.
Els treballs previs a la demolició de les torres de refrigeració van començar el març de 2021 i s'acabaran al mes de maig, després de 273 dies d'activitat, en els quals s'han retirat, d'acord amb els plans de treball aprovats per l'Administració, més de 6.100 tones de materials que contenien amiant, situats fonamentalment a l'àrea d'intercanvi de calor de les torres i que han estat gestionats com a residu perillós, complint tots els aspectes legals establerts en la normativa aplicable.
Prèviament a aquest treball, s'ha dut a terme, entre d'altres, la retirada i la gestió dels equips on es produïa l'intercanvi de calor, compostos bàsicament per materials plàstics de farciment, així com materials amb amiant (no friable), situats a l'interior. També s'ha condicionat i separat la part externa de la interna, s'han desvinculat els elements units a la torre i s'ha desmantellat l'equipament situat a la zona d'afectació.
Per a la voladura de les tres torres s'han emprat 1.164 barrinades amb un total de 275 kg d'explosiu, que s'han col·locat als pilars de les torres mitjançant trepants distribuïts per dirigir la caiguda en la direcció planificada segons el projecte. En el projecte s'ha fixat un radi de 800 metres de seguretat des de cadascuna de les estructures.
La detonació s'ha fet de manera seqüenciada en les tres torres (en 1,5 segons s'han detonat tots els explosius) per minimitzar la vibració del terreny i les projeccions de material.
La voladura ha produït unes 40.000 tones de residus (bàsicament formigó), que es gestionaran d'acord amb la normativa mediambiental. Aquests residus s'utilitzaran a l'obra, com a material de farciment pel seu caràcter inert, un cop separat el ferro per donar-li un nou ús.
Per minimitzar l'afectació de la pols derivada de l'explosió, s'han instal·lat al perímetre de les torres 37 piscines de 2 metres cúbics de capacitat que s'han detonat simultàniament a la voladura de les tres torres de refrigeració amb cordons detonants introduïts a les piscines en forma d'espiral.
Dades tècniques
Les 3 torres de la central tèrmica de Terol tenien les mateixes mides i característiques geomètriques: 107,3 m d'alçària, 83 m de diàmetre a la base i 50,7 m de diàmetre a la coronació. Es van construir entre els anys 1978 i 1979 amb formigó i cadascuna tenia un pes de 13.000 tones.
Eren un dels components fonamentals del cicle de producció de vapor que movia les turbines per generar electricitat. La seva funció consistia a refredar l'aigua calenta provinent dels condensadors dels grups de producció d'energia (lloc on es condensa el vapor del cicle aigua/vapor un cop ha passat per la turbina).
La forma d'hiperboloide de revolució de les torres permetia que l'aire fluís des de la base cap amunt sense necessitat de cap aportació d'una font d'energia externa. És així com es produïa la transferència de calor, mitjançant l'intercanvi tèrmic entre l'aigua a refredar i l'aire, que donava lloc a la característica columna de vapor d'aigua que s'observava quan estaven en funcionament.
Treballs de desmantellament
El desmantellament de la central tèrmica Terol és una operació de gran complexitat tècnica que mobilitza un gran nombre de recursos: al voltant de 200 persones de mà d'obra directa s'ocuparan dels treballs fins al 2025.
L'equip humà que s'ocupa d'aquests treballs procedeix majoritàriament d'antigues empreses contractistes o de residents a la comarca d'Andorra-Sierra de Arcos i limítrofs, ja que Endesa, dins del seu compromís amb la sostenibilitat, va donar prioritat en el concurs d'adjudicació de l'obra a les ofertes que incloguessin el major nombre de treballadors locals.
La planificació exhaustiva i la coordinació de tots els aspectes de seguretat, salut i medi ambient té caràcter prioritari. En aquest sentit, el projecte de demolició el gestiona un equip altament qualificat, tal com requereix una tasca tan complexa com la d'Andorra. Els treballs segueixen un projecte minuciós, amb l'objectiu d'evitar accidents laborals, tenint en compte l'elevat nombre de personal implicat.
Des del punt de vista mediambiental, s'aplica un sistema de demolició selectiva per segregar i caracteritzar cadascuna de les 260.000 259.780 Tn que formen el volum de la demolició. Per reduir en la mesura del possible les afectacions a l'entorn, s'ha implantat un pla de vigilància ambiental amb especial atenció a les emissions i abocaments durant l'execució dels treballs.
Dins del compromís d'economia circular pel qual aposta Endesa, es preveu la reutilització dels residus de formigó, per a la qual cosa Endesa ha instal·lat a Terol equips d'alta capacitat per obtenir una valorització completa d'aquest àrid reciclat, que s'emprarà en el farciment dels buits generats en les obres, així com en la remodelació morfològica del terreny després de les demolicions.
Els materials de guix, les mescles bituminoses, les terres i roques no contaminades, els revestiments refractaris, els llots que contenen substàncies perilloses, els residus càlcics, les cendres i les fustes que contenen substàncies perilloses s'enviaran a un gestor autoritzat.
Set zones de demolició
Endesa ha agrupat les zones de demolició per sistemes i instal·lacions homogènies existents a l'emplaçament. Les zones de demolició són les següents:
Zona 1. Turbines: està formada pels edificis de turbines dels grups 1, 2 i 3. Inclou també els equips principals, com són els generadors, turbines, condensadors, escalfadors, transformadors i altres instal·lacions associades.
Zona 2. Calderes: comprèn calderes, preescalfadors, precipitadors electrostàtics i conductes de gasos.
Zona 3. Plantes de dessulfuració de gasos: les tres plantes de dessulfuració de gasos amb els seus components, edifici de deshidratació de guixos, planta de tractament d'aigua, nau de bombes, edifici elèctric, cintes i sitges de guixos.
Zona 4. Estructures esveltes: instal·lacions el desmantellament i demolició de les quals es farà mitjançant voladura, com la xemeneia, de 343 m d'alçària —que s'enderrocarà el 2023— i les tres torres de refrigeració.
Zona 5. Parc de carbons: totes les instal·lacions pròpies del parc d'emmagatzematge de carbons, màquines apiladores, recollidores, retroextractores, trippers, edifici de trituració de carbó, torres de transferència de mineral, edificis elèctrics de carboneig, torres de presa de mostres, bàscules, tremuges de carbó, cintes de transport de combustible, platges de descàrrega de carbó, etc.
Zona 6. Edificis i estructures diverses: en aquesta zona s'han inclòs aquelles instal·lacions generals que queden fora de l'àmbit d'actuació de les anteriors, com són l'edifici d'oficines, el dipòsit d'aigua crua i la zona de pretractament d'aigües, basses d'aigua de refrigeració, magatzems i tallers, etc.
Zona 7. Elements singulars: ferrocarril interior de descàrrega de carbó i càrrega de cendres, i galeries soterrades.
Central tèrmica d'Andorra
La central tèrmica Terol, situada a Andorra, constava de tres grups, amb una potència total de 1.100 MW. Cada grup disposava de caldera, turboalternador i torre de refrigeració. Completaven la instal·lació el parc de carbons i calcària, el sistema d'evacuació de cendres i escòria, la planta de dessulfuració i la xemeneia de 343 m d'alçària per a l'evacuació dels gasos de combustió.
Es va construir entre els anys 1974 i 1979 amb l'objectiu de fer un ús extensiu dels lignits negres procedents d'explotacions situades a la conca minera de Terol, barrejats amb carbons d'importació. El lignit es transportava fins al parc de carbons de la central i els carbons importats es transportaven per vaixell fins al port de Tarragona i, des d'allà, per ferrocarril fins a la planta. Com a combustible auxiliar per a arrencades i suport a la combustió s'utilitzava gas natural.
Durant les quatre dècades d'activitat, va produir 224.000 GWh, equivalents al consum d'electricitat peninsular durant un any. Per a això va necessitar 142 milions de tones de carbó, de les quals 110,9 milions de tones van ser de carbó nacional i 31,7 milions de tones, de carbó importat.
Des del principi, tots els paràmetres mediambientals van tenir una gran rellevància en l'explotació de la central, especialment pel que fa al control de les emissions i de la qualitat de l'aire a l'entorn, atès l'elevat contingut en sofre i cendres del lignit local.
En conseqüència, per tal de fer compatibles el desenvolupament econòmic i l'ús d'aquests lignits amb la conservació del medi ambient al llarg de la vida de la central, es van dur a terme una sèrie d'actuacions, que van comportar inversions superiors als 400 milions d'euros. Com a resultat d'aquestes inversions, la central va aconseguir estabilitzar les emissions a l'atmosfera en nivells inferiors a 1 tona per megawatt hora produït.
Pla de futur
En paral·lel a la sol·licitud de tancament, Endesa va presentar voluntàriament un Pla de futur destinat a compensar els efectes del tancament a través de diverses mesures concretes per promoure el desenvolupament d'activitats econòmiques i la generació d'ocupació a la zona de la central.
El Pla de futur inclou la recol·locació dels empleats de la central, així com donar total prioritat a la contractació de treballadors de les actuals empreses auxiliars per al desenvolupament de les activitats de tancament i desmantellament de la planta i als parcs renovables que Endesa projecta a la zona.
El Pla Futur-e d'Endesa preveu una inversió de més de 1.400 milions d'euros i té com a objectiu final la construcció de 1.830 MW de potència de plantes fotovoltaiques i eòliques.
La realització d'aquestes instal·lacions generarà 4.000 llocs de treball en l'etapa de construcció i 300 durant més de 25 anys en les activitats d'operació i manteniment de les plantes.