El sector primari, una nova oportunitat per a Andorra

Les cases d'Ejulve, a més de 1.100 metres d'altitud, conserven el color crema de la terra calcària que modela la serra d'Arcos. Els carrers del poble, ubicat a la comarca d'Andorra, a Terol, poden ser una metàfora de la vida a la zona: el pronunciat pendent i l'estretor entre els murs tenen interès per als visitants, però resulten poc útils per al dia a dia. I després hi ha el silenci. Com els carrerons inclinats, fa gràcia, i fins i tot és reparador, en la justa mesura. Després d'un temps, no hi ha res més eixordador que un silenci sostingut. Fins al punt que convida a marxar, que anima a buscar l'horitzó en un altre lloc. 

Acostumat a situar-se lluny del focus dels mitjans, Ejulve va emergir a la primera plana el 2009. Un dels epicentres d'un dels incendis més voraços que hi ha hagut a l'Aragó es va situar als turons que envolten la petita localitat. Més de 7.200 hectàrees de bosc van ser arrasades per complet. Sobre les restes d'aquella devastació, diverses organitzacions han posat en marxa plans per reforestar el terreny. 

Entre elles Endesa, a través de la iniciativa Bosc Endesa Terol, en la qual treballa des de fa més de cinc anys per retornar la frondositat a 20 d'aquestes hectàrees mitjançant la introducció de 10.000 plantes forestals autòctones. La idea és generar una massa mixta d'alzina, roure de fulla petita, moixera, pi blanc, pinassa, arç blanc, corner, aranyoner, moixera de guilla i lledoner. Perquè sí, per aquesta mena d'algoritme que genera estereotips col·lectius arran de vivències unipersonals o impactes mediàtics esbiaixats, algú que ha emmagatzemat al cap que Terol és un enorme secall només s'ha de submergir en algun dels boscos que van sobreviure a l'empenta de les flames per canviar de parer.

Tot i això, el projecte, que ha donat feina a 29 persones dels municipis de la comarca d'Andorra, pretén anar un pas més enllà. Vol ser una palanca per reactivar el sector forestal a la serra d'Arcos i el Maestrat, un dels punts d'Europa amb menor densitat de població (3,1 habitants/km²), fins i tot per sota de Lapònia, tan esmentada sempre que es parla d'aquest tema. La gestió eficaç del bosc no només minimitzaria el risc d'incendis, també contribuiria a frenar la desertització, dinamitzar el turisme i fixar ocupació i població en llocs escassos d'oportunitats.

Sobre la revitalització del sector primari també gira el projecte que Apadrinaunolivo impulsa a Oliete, a menys de 50 quilòmetres per carretera d'Ejulve. La base és senzilla, però ha tingut uns resultats sorprenents. Es tracta de recuperar per plantar-hi oliveres terres que fins ara no estaven sent aprofitades pels seus propietaris, perquè la majoria ja no viuen a la zona, van emigrar al costat de les seves famílies a altres punts d'Espanya o d'Europa a la recerca de feina. El que fa aquesta organització és signar amb els propietaris un contracte de lloguer i gestió de la terra a canvi d'una participació en els beneficis a través de la producció i venda d'oli d'oliva. El suport a aquesta iniciativa ocupa un lloc destacat al pla socioeconòmic d'Endesa amb l'adjudicació del Nus de Transició Justa d'Andorra. No endebades des del 2014 ha aconseguit arribar als 16 llocs de treball fixos i ha posat en producció 15.000 oliveres.    

L'objectiu és ambiciós: assolir a Oliete, Alacón, Alloza i Ariño els 50.000 arbres recuperats, alguns mil·lenaris d'una extraordinària bellesa, i ampliar l'almàssera, les hortes de regadiu per a la collita de vegetals (inclosos els buits entre panells solars dels nous parcs projectats a l'àrea) i la fàbrica de conserves. En total, gairebé un centenar de llocs de treball. Una revolució, l'etern retorn per a un territori miner, acostumat a viure del que extreia de la terra. Part de la solució passa per tornar al principi, només que ara la veta és a la superfície. En realitat, sempre hi va ser.