La fi de carbó

Una fotografía antigua inmortaliza a la generación del carbón en la antigua mina de As Pontes.

Una fotografia antiga immortalitza la generació del carbó a l'antiga mina d'As Pontes.

Fa uns anys, no sabríem dir qui, ens va denominar amb carinyo "fills del carbó" a aquells que ens dediquem a aquesta tecnologia en algun moment de la nostra vida professional.

Fills del carbó. Així ens considerem els que vam viure aquella època en la qual molts tenien avis, pares i germans treballant a la mineria o a altres centrals energètiques anteriors, i que van viure intensament des de petits, fins i tot abans de saber que ens hi dedicaríem, el que era el carbó, ja sigui per la mina o per la central. Era el que ens havien ensenyat, el que havíem viscut i el que de vegades ens feia somiar. I per a aquells que no tenien aquesta ascendència estàvem nosaltres, per fer-los viure amb la mateixa intensitat aquesta bonica història i donem fe que ho aconseguim.

Un antigua tolva de carbón reposa para siempre sobre un manto de flores.

Una antiga tremuja de carbó reposa per sempre sobre un mantell de flors.

Però ens agradaria anar més enllà. Els fills del carbó som alguna cosa més, som una comunitat amb identitat, sense voler ser presumptuosos, que hem estat i alguns encara ho continuen sent, especials d'alguna manera, amb caràcter, qualitat humana, empenta i exemple per als més joves que ens han seguit.

Amb caràcter, com per no ser-ho quan dia sí dia també fèiem els nostres els problemes de la planta i els tiràvem endavant amb el nostre millor fer, posant per davant l'ajuda a altres companys, i posant en joc tot el necessari per al bé de l'empresa.

Una última mirada por la ventana al parque de cabón de la central termica de As Pontes.

Una darrera mirada per la finestra al parc de cabó de la central tèrmica d'As Pontes.

Eren temps en els quals, molt abans de començar a treballar, ja vèiem el que passava i el que no, recordem aquelles nits molt fredes, aquells estius molt calorosos, però érem feliços, ens agradava el que fèiem i estàvem orgullosos de pertànyer a aquest grup de persones i de formar part, encara que una part petita, d'Endesa.

Riure, plorar, marxar satisfets, altres vegades enfadats perquè les coses no havien sortit com volíem... tot això formarà part de les nostres vides.

Donde antes había carbón ahora llegó un nuevo futuro con las energías renovables.

On abans hi havia carbó, ara va arribar un nou futur amb les energies renovables.

L'Endesa que coneixem avui no seria possible sense aquelles persones, avui moltes jubilades, altres recol·locades i algunes que ja no estan amb nosaltres i això no ho podem oblidar, avui hem canviat la nostra tecnologia per altres fonts d'energia renovable, però el pòsit dels que ens considerem fills del carbó segueix aquí amb els nostres companys més joves recol·locats i treballant pel futur d'Endesa.

Per als que seguim treballant a Endesa, aquí teniu un desig i una arenga: gaudiu de la vostra feina i sentiu-vos orgullosos del que feu. Hem de treballar per continuar sent una comunitat especial, amb caràcter, qualitat humana i empenta per donar exemple als que venen darrere, com el que vam ser, o almenys vam intentar, els fills del carbó.