Quan una mina es compromet amb la Terra

Fa 5.000 anys, fins i tot abans que els romans desenvolupessin aquí la gran mina de l'Imperi, els nostres avantpassats van començar a aprofitar la riquesa metàl·lica de la conca minera de Riotinto. Per això, el nostre paisatge és únic, gairebé lunar, amb carreteres serpentejants que obren enormes fenedures a la terra i rius d'aigua vermella que emergeixen de les entranyes prenyades de mineral. Un paratge on generacions senceres de famílies han viscut de la producció de metalls des que la memòria recorda.

Aquí em vaig criar jo, al poblet de La Dehesa, a Minas de Riotinto, a no més de 500 metres de la tallada minera. Aquest és el paisatge que he vist des que vaig néixer. Soc fill, net, besnet de miners, i probablement alguna generació més de la família ho era també. En aquesta zona som durs, com el terreny. Hem protagonitzat l'evolució d'aquesta indústria, des de quan es feia gairebé de manera artesanal fins a l'actualitat, en què disposem de l'última tecnologia, fins i tot robots i intel·ligència artificial.

Tanmateix, de la mateixa manera que treballem aquesta terra, tots els d'aquí sabem que les mines van tenir un principi i tindran un final, tot i que avui gairebé ni s'albira. Per això els meus pares em van enviar a estudiar fora amb 14 anys. Però al final la terra atreu; tot i que he estat per diferents llocs, sempre vinculat a la mineria, fa uns quants anys vaig tenir l'oportunitat de tornar i aquí estic. Amb el desafiament de continuar transformant un sector que, per pur desconeixement, en determinats cercles té mala imatge. Els que tenim la sort de viure en zones mineres coneixem la realitat: el respecte per l'entorn i la importància que donem a cada gram de terra que traiem de les mines, a cel obert o d'interior, de coure o de qualsevol altre mineral.

La tecnologia i la manera de fer les coses han canviat. Estem compassats als temps, és més, segurament avançats, perquè, quan estàs explotant una mina, com a enginyer estàs ja dissenyant com quedarà quan acabi la seva funció. És aquí on entra aquest concepte que per sort ja ens sona a tots: la sostenibilitat.

Quan vaig desembarcar a Atalaya Mining aquest va ser el meu objectiu principal. Apostar per una empresa minera sostenible. Al principi, els que venen de generacions i generacions de miners em miraven amb suspicàcia davant d'aquestes propostes. Avui dia és ja un concepte interioritzat, està en el nostre ADN i l'apliquem al dia a dia. Ara hem fet un pas més apostant per l'autoconsum, amb la instal·lació d'una planta fotovoltaica de prop de 50 MW.

La instal·lació serà al capdamunt d'un dels runams de la mina, és a dir, on es diposita el mineral que no es pot processar perquè no conté coure. Quan puges a aquesta zona veus passat, present i futur: aquí s'instal·laran panells solars que ens donaran energia neta alhora que contribuïm a reduir les emissions. I ho fem també per nosaltres mateixos, i aquí parlo com a persona de la zona. La meva mare vivia allà al costat, té 97 anys i quan li explico aquestes coses assenteix meravellada davant dels canvis que estem vivint en aquests temps.

I espero que, d'alguna manera, aquest sigui el meu llegat: el compromís amb la terra. M'agrada pensar que deixo un llegat que perdurarà perquè ens beneficia a tots. No només en el material, perquè penso fermament que aquesta mentalitat ha colpit les persones amb les quals he tingut el gust de treballar. Les persones són, al cap i a la fi, el recurs més important que pot tenir qualsevol empresa. És veritat que després deixes altres llegats més tangibles, com ara una Fundació de Responsabilitat Social aferrada al territori, però són aquestes persones, amb el seu compromís, les que fan possible que una activitat com la nostra, que es realitza des de l'antic Imperi Romà, continuï existint i sigui cada vegada millor. 

Enrique Delgado

Director general d'Atalaya Mining