Convivència sota el sol de Totana

Fa calor. Som a Totana, al cor de Múrcia, a la comarca anomenada Bajo Guadalentín. És una zona d'horta i ramaderia, però sobretot de molt sol.

Des del terra emana aquesta neblina que provoca la calor de l'asfalt, però, a mesura que t'endinses per camins de terra, aquesta sensació de pesadesa solar s'alleugereix, mentre que de fons se senten grills. Però no som al mig del camp, estem arribant a una planta solar.

De front es veuen panells fotovoltaics, però la sorpresa és quan entre ells s'aboquen les fulles punxegudes d'una planta d'àloe vera i nombrosos ocells sobrevolen els nostres caps.

En José Enrique ens saluda. Està esperant els tècnics agrònoms i biòlegs que s'ocupen d'aquestes plantacions entre panells solars. Ell és enginyer i mai va pensar que la seva feina estaria tan unida al sector primari, perquè la gestió d'aquesta planta solar va més enllà d'un control tècnic. Hi venen sovint agrònoms, biòlegs, pastors i estudiosos d'ocells, una mostra real de la convivència de tots aquests mons sota el sol de Totana.

La mida de l'àloe vera sorprèn, arriba gairebé fins a la cintura. "Jo no soc un expert, però, a força de conviure amb aquestes plantes i escoltar els tècnics, m'he adonat que l'ombra que projecten els panells ajuda aquestes plantes", explica mentre assenyala el mateix conreu en una zona sense panells solars. "Veus, allà són més petites, pateixen els embats del sol".

Els tècnics han arribat, però se'n van directament a una planta que s'enfila entre els inversors, l'esquelet metàl·lic sobre el qual recolzen els panells. És pitaia. "Estem fent investigacions experimentals per veure com la planta es pot beneficiar del fet de ser en un clima sec i assolellat, però sota l'ombra contínua d'un panell solar", explica en José Enrique mentre els experts fan anar amb destresa aparells de mesurament de temperatura i fixen les branques d'aquesta espècie de cactus.

Al costat hi ha una espècie d'arbust petit que crida l'atenció, perquè clarament es veu que es tracta d'una cosa plantada per l'ésser humà. "No t'ho miris amb estranyesa, és la tòfona del desert", comenta en José Enrique, explica que es tracta d'una espècie de fong el cultiu de la qual és idoni per al clima gairebé desèrtic d'aquesta zona.

Mentre caminem entre panells apareix en Juan Pedro, que, amb el bastó a la mà, pastura les seves ovelles per la instal·lació. S'atura a parlar amb en José Enrique. En Juan Pedro als 14 anys ja era pastor, porta tota la vida dedicat a aquest ofici i ara, als 50 anys, se sent tranquil portant les seves ovelles a la planta d'en José Enrique. "Les plantes solars són recintes tancats, sense pesticides i protegits que donen la tranquil·litat que ningú et robi el bestiar i que el menjar que menja sigui bo", comenta aquest pastor de pell fosca, colrada pel sol de Totana.

Però el benefici és mutu, perquè les herbes creixen a les plantes solars i les ovelles d'en Juan Pedro són una "maquinària" perfecta per al desbrossament natural del terreny. "Aquí tots convivim", comenten tots dos mentre es van caminant cap a una esplanada de 8 hectàrees que s'ha destinat a la recuperació de flora de la zona i que està permetent el retorn d'una fauna nombrosa. D'aquí venen els ocells que sobrevolaven els nostres caps en arribar.

"Els meus fills quan vinc a la feina em pregunten quin animal he vist". Aquí es poden veure torlits, xurres, gaigs blaus comuns o rapinyaires com esparvers cendrosos, astorets o àguiles. Entre la vegetació d'aquesta zona es distingeixen cases niu condicionades per afavorir la tornada d'una fauna que havia desaparegut per l'ús intensiu del sòl. Ara sobrevolen els panells de Totana, mentre més enllà les plantes entre panells continuen creixent.