La imparable transició verda dels ports espanyols

L’Estratègia de Sostenibilitat de Ports de l’Estat parteix d'una premissa fonamental: el sistema portuari estatal és molt més que un conjunt de nodes logístics, és una peça clau per a la transició cap a una economia baixa en carboni.

A nivell europeu, dins el paquet legislatiu Fit-For55 impulsat per la Comissió Europea, l'aprovació del Reglament (UE) 2023/1804 del Parlament Europeu i del Consell, l'objecte del qual és impulsar el desenvolupament d'una infraestructura de combustibles alternatius, estableix objectius i metes que tenen una incidència directa en el sistema portuari, com són: garantir el subministrament d'electricitat abans de 2030 en ports a ferris, portacontenidors i creuers atracats; i contribuir al desenvolupament del Marc d'Acció Nacional pel que fa al desenvolupament del mercat de combustibles alternatius per al seu ús en el transport marítim.

A més, la Llei 7/2021 de Canvi climàtic i transició energètica a l'article 16 afecta de manera directa la planificació i explotació dels ports, establint la necessitat de promoure “l'articulació i consolidació de cadenes logístiques sostenibles amb origen o destinació a ports mitjançant iniciatives estratègiques dirigides a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a ports, així com a les cadenes de transport marítimes o terrestres amb origen o destinació a ports”. Per assolir l'objectiu que marca la llei, la norma insta a impulsar dins dels ports mesures com són:

• La millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions portuàries,
• La instal·lació de equips de generació renovable al domini públic portuari,
• La millora de les xarxes elèctriques portuàries,
• O l'ús d'energies alternatives en el transport marítim, amb especial atenció a l'ús d'aquest tipus d'energies en vaixells atracats.

Aleshores, aquests objectius de descarbonització i transició energètica que afecten els ports, establerts per la normativa europea i nacional, són abordats de manera específica pel Marc Estratègic del sistema portuari d'interès general -aprovat a finals de 2022-, el qual inclou el pla de transició energètica dels ports espanyols, establint objectius encara més concrets, perquè els ports són agents clau per aconseguir la descarbonització del transport i la transició energètica a Espanya.

Aquest Marc Estratègic del sistema portuari d'interès general, que guia el rumb dels ports espanyols fins al 2030, té entre els seus objectius una reducció del 70% de la petjada de carboni a les Autoritats Portuàries i del 50% per als ports. I estableix els passos per aconseguir-ho.

El primer objectiu és assolir ports ecoeficients, per a això s'estan desenvolupant iniciatives d'eficiència energètica, optimització de consums, traçabilitat de residus, criteris de contractació ‘verds’ per fomentar l'ús de materials amb baixa empremta de carboni a les obres portuàries, etc.

Electrificació dels molls

Contribuir a reduir la petjada de carboni de les cadenes de transport és un altre dels pilars de l’estratègia de sostenibilitat. Per això, s'aposta per impulsar el transport ferroviari amb origen i destinació als ports, i dues iniciatives fonamentals: l’electrificació de molls (el conegut com a sistema OPS, Onshore Power Supply) i el desenvolupament d’infraestructures i subministrament de combustibles alternatius.

L’electrificació dels molls portuaris és una de les tasques ineludibles a curt termini. La connexió dels vaixells a la xarxa elèctrica durant l’atracament al port permet apagar els motors auxiliars reduint les emissions contaminants i els sorolls.

En aquest sentit, ja s’estan desplegant diverses iniciatives rellevants. Recentment, s’ha inaugurat la primera connexió OPS a nivell nacional per a creuers, ubicada al Port de Cadis, al Moll Alfons XIII, operat per Endesa, una fita dins aquest procés. Vull destacar en aquest punt la importància de la col·laboració amb Endesa, perquè sense el seu suport a Cadis i en altres ports del sistema, juntament amb la resta de distribuïdores, seria impossible desenvolupar aquest projecte.

El 2024, el Port de Barcelona va ser pioner en la instal·lació d’una connexió OPS en una terminal de contenidors d’un port del Mediterrani. A més, disposa de connexions també a la terminal de passatgers i càrrega rodada de Sant Bertrán. Les illes Balears i Canàries tenen habilitades connexions OPS per a ferris. 

A aquestes instal·lacions cal sumar-hi les que ja estan en fase d'execució o de redacció a la majoria dels ports del sistema estatal. Per això, el pla inversor Horizonte 2030, presentat pel ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, preveu més de 950 milions d'euros en inversió pública als ports espanyols.

Per assolir els objectius europeus en matèria de descarbonització vinculats a l'OPS, Ports de l'Estat ha coordinat la integració de les necessitats de potència en la planificació de la xarxa elèctrica nacional, actualment en marxa, en estreta col·laboració amb les direccions generals de Política Energètica i Mines, Xarxa Elèctrica i les empreses distribuïdores, treballant per aconseguir que el desplegament d'OPS sigui viable tècnicament i econòmicament. Si el 2024, el conjunt del sistema portuari disposava d'una potència elèctrica instal·lada de 200 MW i registrava un consum anual d'1 TWh, per a 2030 i poder complir l'objectiu establert per l'AFIR, s'estima que caldrà una potència addicional de més d’1 GW per atendre un consum total previst de més de 2 TWh.

Pel que fa al marc normatiu necessari per facilitar-ne el desenvolupament i incentivar la necessària participació del sector privat, la Llei de Mobilitat Sostenible recentment aprovada remarca la importància dels ports en la descarbonització, i dóna prioritat a l'atenció de les necessitats energètiques de les instal·lacions portuàries per poder desenvolupar projectes com l'OPS o l'impuls als combustibles alternatius. El Govern espanyol també ha posat en marxa el Reglament de subministrament, comercialització i agregació d’energia elèctrica, que introdueix, entre altres qüestions, un esquema que permet la modificació temporal de la potència contractada. D'aquesta manera, la contractació de potència es podrà adaptar als patrons de consum d'activitats que, com OPS, presenten una gran variabilitat estacional i diària.

De tots aquests esforços en queda palesa la importància de la col·laboració publicoprivada, base del nostre sistema portuari d'interès general, però especialment necessari en matèria de descarbonització.

Altres línies de treball rellevant són l'avenç en la producció i el subministrament de nous combustibles marítims baixos en carboni, o l'impuls de la energia renovable marina, a través de l'adaptació de les seves infraestructures, que permet als ports espanyols convertir-se en hubs logístics de referència per a la construcció, assemblatge, transport i manteniment d'aerogeneradors.

En definitiva, l’adaptació dels ports a la normativa vigent en matèria de transició energètica suposa un canvi estructural profund. Més enllà d'una obligació legal, es tracta d'una transformació necessària per garantir la sostenibilitat del transport marítim i la seva integració en un model econòmic baix en carboni. En aquest context, els ports espanyols tenen davant seu el desafiament —i l'oportunitat— de situar-se a l'avantguarda d'aquesta revolució energètica.