Edificis de Consum Gairebé Nul (NZEB): Rehabilitació energètica i digitalització per a la descarbonització

El comportament energètic del parc immobiliari està estretament lligat a la transició energètica a Europa. Els edificis representen al voltant del 40 % del consum energètic i el 36 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades a l’energia. En aquest context, la Directiva 2010/31/UE (EPBD) sobre eficiència energètica dels edificis va introduir formalment el terme “edifici de consum d’energia gairebé nul”, definit com aquell que presenta una molt alta eficiència energètica, amb una demanda energètica molt baixa que es cobreix majoritàriament amb fonts renovables, generades in situ o en el seu entorn immediat.

La normativa va ser reforçada posteriorment per la Directiva (UE) 2018/844, que incorpora elements com la digitalització de l’entorn construït, l’automatització, els sistemes tècnics dels edificis i l’acceleració de la rehabilitació energètica profunda. El procés culmina amb la Proposta de refosa de l’EPBD del 2021 (COM/2021/802 final), emmarcada en el Pacte Verd Europeu, que estableix com a objectiu la creació d’un parc immobiliari de zero emissions per al 2050 i introdueix el concepte ZEB (Zero Emission Building), una evolució del NZEB. En un ZEB, l’edifici no només ha de presentar una demanda mínima i una aportació renovable elevada, sinó que també ha de garantir zero emissions de GEH en la seva operació normal, considerant el balanç energètic anual.

Al nostre país, amb gairebé el 58 % dels edificis construïts abans de la primera normativa que va introduir a Espanya criteris mínims d’eficiència energètica (la norma bàsica d’edificació NBE-CT-79 sobre condicions tèrmiques dels edificis), la transposició completa de l’EPBD refosa encara no s’ha materialitzat. Això no obstant, el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) vigent incorpora el concepte d’“Edificis de Consum Gairebé Nul (EECN)”, basat en restriccions de consum per zones climàtiques i en l’ús d’energies renovables per cobrir part del consum.

Què és un Edifici de Consum Gairebé Nul (NZEB)?

Des d’un punt de vista tècnic, un edifici NZEB integra un conjunt optimitzat de solucions passives (aïllament tèrmic reforçat, fusteries d’altes prestacions, control d’infiltracions, disseny bioclimàtic); actives (climatització de baixa potència específica, ventilació mecànica controlada, il·luminació LED amb controls automàtics de presència i regulació per aportació de llum natural, Sistemes de Gestió Energètica); i renovables (fotovoltaica per a autoconsum individual o col·lectiu, solar tèrmica, biomassa o geotèrmia per a la producció tèrmica; i sistemes d’emmagatzematge energètic amb capacitat d’interacció amb la xarxa). Tot això per reduir la demanda energètica, maximitzar el rendiment i afavorir la descarbonització.

La transició energètica dels edificis

D’altra banda, la transició cap a edificis NZEB i ZEB requereix aplicar criteris de construcció sostenible, amb una selecció adequada de materials sostenibles d’alta durabilitat i tècniques constructives de baix impacte, amb un enfocament en la circularitat.

En aquest camí, la rehabilitació energètica és l’estratègia principal de descarbonització mitjançant la millora de l’envolupant amb aïllament tèrmic per l’exterior (SATE), façanes ventilades o la substitució de fusteries; la modernització de les bombes de calor i les calderes d’alta eficiència; i, per descomptat, la incorporació d’energies renovables i la digitalització per al monitoratge, el control intel·ligent i la gestió de l’edifici.

La digitalització és un vector fonamental dins del marc europeu de l’eficiència energètica. El Smart Readiness Index (SRI), definit en el Reglament Delegat (UE) 2020/2155, estableix la metodologia comuna per avaluar la intel·ligència operativa d’un edifici, analitzant la seva capacitat per desplegar funcionalitats intel·ligents en tres àmbits: eficiència energètica i funcionament, resposta a les necessitats de l’usuari i flexibilitat energètica.

La seu de l’Agència Andalusa de l’Energia

L’edifici seu de l’Agència Andalusa de l’Energia, entitat pública del Govern andalús que gestiona la Xarxa d’Energia de la Junta d’Andalusia i lidera i coordina el grup de treball d’Edificació del projecte eCitySevilla, va ser construït el 1992 per a un ús temporal a l’Exposició Universal de Sevilla. En 30 anys de funcionament ha patit petites reformes per reduir-ne el consum energètic i reconvertir-lo en un edifici apte per al seu ús administratiu, però mantenint de la seva construcció original les instal·lacions d’il·luminació i climatització, així com la fusteria i l’envidrament dels buits.

Després d’una auditoria energètica prèvia i amb l’objectiu de convertir-lo en el primer edifici de consum gairebé nul del Sevilla TechPark, reforçant així el paper exemplaritzant que té l’Administració regional, es va dur a terme una rehabilitació integral introduint moltes de les solucions passives, actives i de renovables comentades anteriorment, a més d’utilitzar la metodologia SRI amb uns resultats més que excel·lents, obtenint una puntuació al voltant del 90% i un estalvi del 55% del consum elèctric total de l’edifici, percentatge que s’eleva fins al 75% si considerem exclusivament el consum en climatització i il·luminació.

La modernització del parc immobiliari no és només un repte ambiental, sinó una font de competitivitat, innovació i benestar per a la societat. La combinació de construcció sostenible, rehabilitació energètica, nous mecanismes econòmics com els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que certifiquen, quantifiquen i monetitzen els estalvis d’energia finals resultants d’una actuació de millora convertint-los en un actiu transaccionable; i la digitalització mitjançant l’SRI, configuren un escenari de gran oportunitat per al sector.