Salvant el gall fer: un compromís vital per a la biodiversitat a Catalunya

En els últims anys, el gall fer, una majestuosa au de gran envergadura la mida i pes de la qual superen els d'un gall domèstic, ha experimentat un dramàtic declivi poblacional a tot Europa. En particular, a la regió de Catalunya, concretament a la serralada dels Pirineus. Aquesta espècie es troba en una situació crítica, ja que es considera en perill d'extinció a causa de la marcada disminució que ha experimentat en les dues darreres dècades. En resposta a aquesta alarmant situació, el Govern ha implementat una estratègia de conservació per protegir aquesta emblemàtica espècie.

A Espanya habiten dues subespècies de galls fer: els cantàbrics, que es troben a la serralada cantàbrica, i els aquitanicus, que s'ubiquen a la serralada dels Pirineus i altres ecosistemes de la regió. Aquestes subespècies són fonamentals en la preservació de la diversitat genètica del gall fer a la regió. La gestió adequada del seu hàbitat és essencial per revertir el seu declivi poblacional.

La conservació del gall fer a Catalunya és un desafiament que requereix una aproximació meticulosa i precisa per descobrir el seu hàbitat. Localitzar els cantadors, que són les àrees on aquestes aus es reuneixen per reproduir-se, és una tasca àrdua i sovint infructuosa. Això és així perquè implica recórrer diversos quilòmetres de bosc, explorant entre herbes i fulles a la recerca d'excrements frescos a terra. Com ens explica Guillem Mas, director de Paisatges Vius, és un treball que exigeix paciència i dedicació.

Noves tecnologies per localitzar cantadors

Enguany s'ha incorporat una tecnologia molt valuosa per a les tasques de l'equip d'investigació. S'han afegit micròfons amb paràboles i gravadores que permeten als tècnics sentir els sons característics dels galls fers des d'una distància considerable, just abans de l'alba. Això és crucial per trobar un cantador, la zona de reproducció d'aquestes aus, en el moment en què comencen a cantar, unes hores abans de la sortida del sol, enmig del silenci nocturn i abans que altres ocells iniciïn els seus cants. Aquesta tecnologia facilita enormement la seva localització i la realització d'estudis de població.

Un cop s'ha localitzat un cantador, es pot dur a terme un estudi detallat de la població, centrant-se en el recompte del nombre de mascles, un dels indicadors clau per avaluar la tendència de la població de galls fer a Catalunya. Aquest seguiment es realitza sota la supervisió del Servei de Fauna i Flora del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, assegurant-se d'obtenir les autoritzacions pertinents i de prendre totes les mesures i precaucions necessàries per evitar que els galls fers detectin la presència humana. En aquest sentit, la tecnologia de paràbola és de gran ajuda, ja que permet comptar els individus a distància sense pertorbar-los.

Totes aquestes accions són només una part dels esforços que Endesa i Paisatges Vius estan realitzant en el marc del projecte de conservació del gall fer. Altres activitats inclouen la senyalització de línies elèctriques en àrees sensibles per a l'espècie, amb la instal·lació de dispositius reflectants anomenats catadiòptrics cada pocs metres per fer-les més visibles i evitar col·lisions. A més, s'han col·locat barreres que restringeixen l'accés de vehicles en llocs crítics i s'han tancat camins amb grans pedres a la zona de la Cerdanya per reduir l'activitat humana no controlada als boscos on habiten els galls fers.

La conscienciació pública és essencial per a l'èxit d'aquests esforços de conservació. Per tant, dins del projecte es contempla la divulgació i sensibilització de la població. Això inclou la traducció d'un tríptic divulgatiu sobre el gall fer, que està disponible en línia i en format físic als parcs naturals de la zona, així com l'organització d'una exposició itinerant sobre aquesta espècie en perill d'extinció.

Amenaces que posen en perill el gall fer

Les circumstàncies que amenacen la població de gall fer són diverses i complexes. Algunes de les principals amenaces inclouen:

1. Augment d'activitats recreatives i esportives a la muntanya: sens dubte, la creixent afluència de persones a les àrees muntanyoses pertorba els galls fers i en dificulta la reproducció.

2. Increment de depredadors mitjans: l'absència de grans depredadors, com llops i linxs, ha portat a un augment de depredadors mitjans, com ara martes i guineus, que posen en risc els galls fers.

3. Augment d'herbívors salvatges: l'increment de poblacions de cérvols i daines, que s'alimenten del sotabosc i arbustos, ha empobrit l'hàbitat del gall fer.

4. Gestió forestal inadequada: la gestió forestal inadequada ha afectat negativament la qualitat de l'hàbitat del gall fer.

5. Col·lisions amb infraestructures humanes: davant d'aquestes amenaces, el gall fer ha estat declarat en perill d'extinció a Catalunya a causa d'una dràstica reducció de la seva població en l'última dècada. La Generalitat va prendre aquesta mesura després d'un informe que va revelar una disminució del 31-34 %. Aquestes aus de gran envergadura habiten en boscos subalpins i han de fer front a amenaces com activitats humanes en el seu hàbitat, depredadors mitjans i col·lisions amb infraestructures. En resposta, Paisatges Vius i Endesa col·laboren en el projecte PeriFer per millorar l'hàbitat, reduir amenaces i sensibilitzar el públic, destacant la importància de la conservació d'aquesta espècie.