De Sevilla a Còrdova amb el xef Pepe Rodríguez en el cinquè capítol de la websèrie de l'#eVuelta. Després de visitar Lanzarote en el darrer capítol, Pepe viatja cap a la ciutat califal.

La ruta comença a Verde Limón, una fruiteria molt especial en la qual descobrirà els productes del camp andalús. Quins seran els seus favorits?

Descobreix-ho en el cinquè capítol. I si encara no has vist els anteriors, gaudeix de les seves aventures al costat de Samantha Vallejo-Nágera en els quatre primers capítols.

Vols saber més coses sobre vehicles i mobilitat elèctrica? No et perdis la nostra altra sèrie, els reportatges sobre:

De Noruega a la Xina: com impulsen el cotxe elèctric els líders mundials

Conscienciació, incentius a la indústria, ajudes a la compra, avantatges fiscals, penalitzacions i prohibicions per als vehicles contaminants... Els Governs combinen l'estratègia del pal i la pastanaga per impulsar la implantació del vehicle elèctric. Dos països, Noruega i la Xina, destaquen sobre els altres en el desenvolupament de la mobilitat elèctrica i tots dos han apostat fins ara per exercir de "poli bo" amb importants mesures de suport a l' electrificació del transport.

Noruega: el primer de la classe

És el primer productor de petroli d'Europa i el quinzè del món. El petroli i el gas representen gairebé una quarta part del seu Producte Interior Brut (PIB), però, paradoxalment, Noruega és el primer de la classe en la implantació del cotxe elèctric.

En cap país del món hi ha tants vehicles elèctrics per habitant com a Noruega. El 2017 un de cada dos cotxes venuts al país va ser elèctric o híbrid; gairebé un de cada cinc va ser un elèctric pur, lliure d'emissions i lliure també de la dependència del cru.

El camí ha estat llarg, però sembla imparable. El 1987, el cofundador de l'ONG noruega Bellona va treure un allargador per la finestra de la seva oficina i va endollar el "quatre llaunes" elèctric que havia importat de Suècia; un "bòlid" biplaça amb 45 quilòmetres d'autonomia que li va valer més d'una multa i que li va costar tres anys de legalitzar. Anys més tard, va enrolar el cantant del grup A-HA, un fenomen musical a Noruega i mig Europa en els anys vuitanta, en la defensa del cotxe elèctric amb un tour pel país en el qual es van negar a pagar els peatges.

La llavor de la mobilitat elèctrica estava plantada, però el reg va arribar en forma d'ajudes generoses. Les autoritats noruegues aviat van ser conscients que la conscienciació sense incentius no els portaria gaire lluny. Ara, els cotxes elèctrics a Noruega estan exempts d'IVA i de l'impost de matriculació, poden conduir pel carril bus i aparcar gratis, no paguen peatges i tenen accés gratuït a tots els ferris estatals. Un generós paquet d'ajuts de què es beneficien tots els compradors, inclosos els de models de luxe.

Com a exemple, pot servir l'evolució de les vendes de Tesla al país nòrdic: de 13 unitats venudes el 2009 s'ha passat a 8.460 el 2017, segons les dades del web Statista, tants que la firma nord-americana té problemes per atendre'n el manteniment i subministrar els components exclusius d'aquests vehicles de luxe.

Amb aquest reguitzell d'ajuts s'ha aconseguit passar de 680 cotxes elèctrics el 2000 a més de 120.000, i l'objectiu és que el 2025 només es venguin cotxes elèctrics. El passat mes de setembre es va tancar amb un nou rècord. El 45% dels 10.620 cotxes que es van vendre a Noruega van ser elèctrics.

Si s'hi sumen els híbrids, el percentatge va arribar al 60%. No obstant això, encara queden alguns reptes que superar perquè la majoria dels cotxes del país siguin zero emissions. "L'electrificació del sector de transport necessita una infraestructura de càrrega suficient i el desplegament dels carregadors no s'està desenvolupant prou ràpidament. Avui tenim prop de 1.600 carregadors ràpids de cotxe elèctric a Noruega (excloent-ne els supercarregadors de Tesla) i en necessitarem entre 10.000 i 12.000 per al 2030", afirma Christina Ianssen, de l'ONG Bellona, que apunta la importància que es mantinguin els incentius en el futur per aconseguir més penetració dels vehicles elèctrics.

La Xina: la carrera per convertir-se en el Detroit dels cotxes elèctrics

Un altre referent en l'expansió del cotxe elèctric és la Xina. En cap país del món es venen tants vehicles elèctrics com al gegant asiàtic. De fet, a la Xina es van vendre l'any passat més vehicles elèctrics que a la resta de països junts i el doble que als Estats Units, segons l' informe Global EV Outlook 2018 de l'OCDE i l'Agència Internacional de l'Energia.

En el cas de la Xina, l'expansió del cotxe elèctric té un marcat component industrial. La Xina ha decidit apostar fort per la producció del cotxe elèctric i dels seus components, des de les bateries de liti fins als motors.

Segons un informe de la consultora Mckinsey, el 2016 el 43% dels cotxes elèctrics produïts a tot el món van sortir de fàbriques xineses i una de cada quatre bateries de liti va tenir també com a origen el gegant asiàtic. BAIC, BYD, Geely, Nen, Byton, Kandi, Zhidou, poden ser marques encara desconegudes per a molts conductors espanyols, però són els reis al seu país natal. Tenen al seu abast el mercat més gran del món i, en molts casos, estan controlades pel Govern, que dona suport a aquesta indústria amb un doble objectiu: econòmic i mediambiental.

Els ajuts s'han dirigit tant als fabricants com als compradors, i comença a prevaldre la qualitat davant la quantitat: més ajuts com més avançat i eficient sigui el model. Algunes informacions aparegudes aquest estiu apuntaven que les autoritats xineses podrien estar fins i tot pensant a reduir els incentius, però mantenint l'objectiu d'assolir 7 milions de vehicles elèctrics per al 2025.

No obstant això, tot i que els ajuts i incentius generosos es troben darrere aquests dos casos d'èxit en l'expansió del vehicle elèctric, les prohibicions s'han convertit en l'altra pota de les polítiques d'impuls a la mobilitat sostenible.

Noruega també és el país més ambiciós a l'hora de posar data al final de les vendes de cotxes de gasolina i dièsel (2025). Però no és l'únic: França i el Regne Unit s'han fixat com a límit el 2040, la mateixa data que vol imposar el Govern espanyol. Irlanda, Holanda i Eslovènia diran adéu a les matriculacions de vehicles amb motor de combustió el 2030.

Per la seva banda, les grans urbs comencen a vetar l'accés al centre de les ciutats als vehicles contaminants. És el cas de Madrid, Oslo, París o Londres, entre moltes altres. A la capital francesa, els cotxes fabricats abans de 1997 tenen prohibit circular pel centre entre setmana.

A Londres, els vehicles dièsel han de pagar un recàrrec diari d'11,5 lliures per entrar en algunes zones del centre a les hores punta i l'objectiu és prohibir-ne la circulació el 2020. A Espanya, el Govern ha anunciat un pla d'incentius estables per a la compra del cotxe elèctric. Fins aquí la pastanaga. El pal serà per als conductors de cotxes dièsel, que finançaran amb un recàrrec en l'impost sobre aquest combustible els ajuts per als qui adquireixin un vehicle elèctric.