- Entre els projectes que han contribuït i contribueixen a la reproducció i conservació de l'espècie a la zona, destaca el de Trenca que compta amb el suport d'Endesa des de fa ja 10 anys.
- El punt neuràlgic de la recolonització de l'espècie (que havia desaparegut dels Pirineus a la segona meitat del segle XIX) es troba a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Lleida), on enguany s'han comptabilitzat un total de 65 exemplars, 18 parelles i 9 polls volats, dels quals, a més, 4 han estat marcats amb GPS per conèixer-ne la localització en tot moment.
- Espanya té el 86 % del total de la població europea de voltor negre (repartida entre Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia, Madrid i Catalunya). L'espècie està catalogada com a vulnerable tant al Llibre vermell de les aus d'Espanya com al Llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial del Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.
El voltor negre (Aegypius monachus) va desaparèixer dels Pirineus durant la segona meitat del segle XIX. Avui, gairebé 200 anys després, i gràcies a diferents iniciatives públiques i privades dutes a terme aquests anys, podem afirmar que la colònia de voltor negre està consolidada als Pirineus. És el que indiquen les últimes xifres aportades per Trenca (entitat dedicada a la conservació) en el marc del projecte de preservació de l'espècie, en el qual col·labora Endesa: el darrer any 2022 es van comptabilitzar a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (al Pallars Jussà, Prepirineu català, nucli central de la població reintroduïda) 65 individus de voltor negre, es van formar 18 parelles i van néixer 11 polls, dels quals 9 van arribar a volar. A 4 d'aquests polls se'ls va instal·lar un dispositiu GPS per conèixer amb més detall els seus moviments. El projecte de radioseguiment és un projecte conjunt en el qual intervenen la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Aragó, SARGA, l'RNC de Boumort, el Cos d'Agents Rurals i la UAB, entre d'altres.
Les xifres observades el 2022 mantenen la tendència dels darrers anys, per la qual cosa sí que podem parlar de consolidació de la colònia, si bé el repte continua sent gran: augmentar la població i estendre-la a nous territoris. Espanya té el 86 % del total de la població europea de voltor negre (repartida entre Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia, Madrid i Catalunya). L'espècie està catalogada com a vulnerable tant al Llibre vermell de les aus d'Espanya com al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. A Catalunya el voltor negre es considera una espècie de fauna silvestre autòctona protegida a través del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, i el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d'aprovació) considera l'espècie en perill d'extinció.
Fins ara, s'han assolit alguns dels objectius del projecte de reintroducció. D'una banda, s'ha recuperat el massís prepirenenc com a territori de cria per a una espècie clau per al funcionament dels ecosistemes. No hem d'oblidar que, malgrat la immerescuda mala fama que les acompanya, les aus necròfagues exerceixen un paper primordial en el funcionament de les cadenes tròfiques mitjançant l'eliminació de cadàvers al camp; són els sanitaris de la muntanya, i per això tenen un gran valor. A més, indirectament, contribueixen també a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
La Reserva Nacional de Caça de Boumort és el centre neuràlgic de la reintroducció de l'espècie als Pirineus. Dels 65 individus observats aquest any, 23 han estat reintroduïts, 28 han nascut a la colònia i els altres són d'origen exogen (7 ibèrics i 3 francesos). Com és natural, el percentatge d'individus nascuts a Boumort augmenta, mentre que el percentatge d'individus reintroduïts disminueix. Boumort es converteix així en un pont ecològic entre poblacions: a banda de recuperar un territori de cria històric per al voltor negre, garanteix la connectivitat i l'intercanvi genètic entre poblacions i redueix el risc d'extinció. Això denota la bona marxa del projecte.
Voltor negre als Pirineus 2022
Aquestes dades han estat recollides per Trenca a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Lleida) en el marc del projecte de conservació del voltor negre, amb la col·laboració d'Endesa
65 Individus
Dels quals 25 han estat reintroduïts, 30 han nascut a la colònia, i la resta són d'origen exogen (7 ibèrics i 3 francesos)
9 Polls volats
Dels 11 que van néixer al llarg de l'any, 9 van arribar a volar i 4 d'ells tenen un dispositiu GPS per poder conèixer-ne els moviments
18 Parelles formades
Es manté la tendència des del 2020 i des de Trenca es considera que un rang d'entre 35 i 40 parelles reproductores als Pirineus constituiria un nucli fort i clau per a la conservació del voltor negre a escala europea
Tenint en compte aquestes dades, ja són 80 el total de polls nascuts en llibertat des de l'inici del projecte de reintroducció, i 54 els polls volats. Tenint en compte totes les dades recopilades des del 2010, la taxa de vol (polls volats/parelles en vol) és del 82 % (lleugerament superior al 64 % observat el 2021), i la productivitat (polls volats/parella amb posta) del 43 % (lleugerament superior a allò observat el 2021). Si analitzem únicament les dades de l'any 2022, la taxa de vol ha estat del 82 % i la productivitat del 56 %. Considerant les dades recollides des del 2010, l'èxit reproductor de la colònia (parella en vol/parelles amb posta) és del 52 %, superior al 46 % i al 28 % del 2021 i el 2020, respectivament. Específicament per al 2022, l'èxit reproductor ha estat del 56 %. Tot i així, l'èxit reproductor es troba per sota del 70-75 % que es considera necessari perquè la població sigui autosostenible en el temps. Davant les 18 parelles que hi ha actualment a la colònia, i tenint en compte que el massís pirinenc disposa d'hàbitat favorable suficient, un rang d'entre 35 i 40 parelles reproductores constituiria un nucli fort i clau per a la conservació del voltor negre a escala europea.
D'altra banda, els individus exògens emparellats i fixats al territori confirmen el paper connector de la colònia pirinenca entre les poblacions ibèriques i les del sud de França, amb implicacions en la conservació de l'espècie a escala europea. Una conservació que depèn de factors externs com la disponibilitat d'aliment i diverses amenaces directes i indirectes, que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar la viabilitat efectiva de la població. Així doncs, les entitats implicades en el projecte continuaran treballant en aquest sentit.
Més enllà del seu establiment a Boumort, l'objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l'oest dels Pirineus. Per això, adquireixen una rellevància especial els PAS, o punts d'alimentació suplementària, femers des dels quals Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues. Concretament, l'aspecte del projecte que s'ha fet possible mitjançant la participació d'Endesa des del 2013 ha estat la creació i gestió dels PAS. Gràcies a aquest suport, Trenca ha posat en funcionament i gestiona una xarxa de quatre punts d'alimentació suplementària (PAS) i/o específica (PAE) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d'alliberament.
A més del PAS de Codó, a Senterada, aquesta xarxa compta amb el PAS de Siall (ubicat molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà) i el de Cal Roger (al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l'Alt Urgell). Val la pena destacar que, de tots ells, se'n beneficien altres aus necròfagues, algunes seriosament amenaçades com el trencalòs, l'aufrany o el milà reial.
Al llarg de l'any, s'han abocat, entre els tres PAS, un total de 18.013 quilograms de carronya. A diferència d'altres punts d'alimentació similars, des d'aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s'aporten peces petites de carronya (sobretot guatlles i potes de xai) i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat de les espècies que se'n beneficien. Aquest sistema d'alimentació, a més, ha suposat l'estalvi de 6.490 quilograms de CO2 a l'atmosfera, atès que s'ha evitat la incineració d'aquests elements.
Actualment, aquestes accions es troben emmarcades en el Pla de conservació de la biodiversitat que la companyia elèctrica té en marxa des del 2012. Aquest Pla forma part de les accions que la companyia desenvolupa per al compliment de l'objectiu últim de conservació que ha estat establert com un dels set compromisos per a un desenvolupament sostenible en el marc del primer Pla estratègic de sostenibilitat d'Endesa.
Més informació sobre els projectes de biodiversitat desenvolupats per Endesa a https://www.endesa.com/es/nuestro-compromiso/medioambiente/conservacion-biodiversidad
Sobre Endesa
Endesa és la primera companyia elèctrica d'Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador de gas del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització, i ofereix també, a través d'Endesa X, serveis de valor afegit orientats a l'electrificació dels usos energètics en llars, empreses, indústries i administracions públiques. A més, s'ha creat la nova línia de negoci, Endesa X Way, dedicada íntegrament a la mobilitat elèctrica. Endesa està fermament compromesa amb els ODS de les Nacions Unides i, com a tal, promou decididament el desenvolupament d'energies renovables a través d'Enel Green Power España, la digitalització de les xarxes a través d'e-distribución i la responsabilitat social corporativa. En aquest últim àmbit actuem també des de la Fundació Endesa. El nostre equip humà suma prop de 9.260 empleats. Endesa forma part d'Enel, el grup elèctric més gran d'Europa.