La llum no només la va inventar qui t’imagines

La llum realment no la va inventar ningú. Existeix tal com existeix la foscor o la matèria. No obstant això, la gran aliada de la llum, i en la qual es basa aquest article, és la bombeta, que és, al seu torn, el primer element amb el qual es pot generar llum a través d’un corrent elèctric.

Perquè les bombetes que coneixem avui en dia es convertissin en una realitat van haver de passar moltes coses. 

Aquest objecte quotidià, del qual es fabriquen milers d'unitats per hora, no és gaire destacat en l'actualitat, però és molt curiós recordar que les primeres bombetes es feien artesanalment i que eren molt cares. Per aconseguir produir-les, els científics van haver de posar al límit el seu cervell i fer centenars d'assajos i proves. En aquest post viatgem pel passat fins a trobar el seu origen.

CITA: La història de la llum és una història de més de 1.200 anys

Abans que Thomas Edison creés un instrument que aconseguia transformar l'electricitat en llum, s’havia avançat en un seguit de passos i descobriments que van donar lloc al punt de partida de la bombeta tal com la coneixem. Edison va convertir tots aquells avenços en un nou producte en el mercat, innovador i al seu torn curiós, que posteriorment seria consumit per milions de persones. No obstant això, tot va començar molt abans...

"En l'actualitat se’n fabriquen milers d'unitats per hora, però les primeres bombetes eren artesanes."

Humphry Davy: Creador del llum d'arc elèctric

El nostre primer personatge històric va ser un químic britànic que va néixer el 1778 i que, juntament amb Alessandro Volta i Michael Faraday, és considerat el fundador de l'electroquímica.

Durant els seus estudis i les seves investigacions sobre l'electròlisi, els seus grans èxits separant elements i les seves conferències, va experimentar amb les primeres bateries i, posteriorment, va aconseguir fabricar una pila.

El 1816 va crear un llum que es va emprar com a eina de seguretat per als miners, per tal d’evitar explosions, i que va ser batejada amb el seu nom: "el llum de Davy".

Joseph Wilson Swan: Descobridor de la làmpada incandescent

Va ser un físic i químic anglès, i se li atribueix el descobriment de la bombeta elèctrica.

L'any 1860 va desenvolupar una bombeta de vidre amb un filament de paper carbonitzat. En fer passar el corrent elèctric per aquest filament, s'escalfava i emetia llum. El resultat no va ser del tot satisfactori, a causa de la falta d'un buit total i de la ineficiència de la llum obtinguda; però sí que va resultar un bon punt de partida per continuar perfeccionant la bombeta moderna que avui coneixem. De fet, tres anys després, Swan va patentar un procés per esprémer nitrocel·lulosa i obtenir fibres, al qual va arribar mentre buscava com obtenir un filament òptim per al seu invent.

Aquesta troballa no només va donar peu a la bombeta actual, sinó que també va beneficiar la indústria tèxtil, que va emprar en la seva producció aquest mètode d'elaborar fibres.

"La bombeta de vidre amb un filament de paper carbonitzat de Joseph Wilson Swan va ser un punt de partida per perfeccionar la bombeta moderna que avui coneixem."

Què fallava, en el llum de Swan?

Els assajos es feien amb filaments, tant metàl·lics incandescents com de cotó o fibra de bambú, que es tancaven hermèticament al buit en un recipient de vidre i s’establia la connexió mitjançant dos fils de platí.

El resultat era una bombeta que funcionava, però amb una vida útil molt limitada de només uns quants dies, sense ni tan sols aconseguir una intensitat estable i mantinguda.

El repte era clar: havien d'aconseguir que aquells filaments no es fonguessin per la calor i així, la intensitat i la vida útil augmentarien considerablement. I diem "havien", perquè aquí és on pren part Thomas Edison, popularment conegut com a descobridor de la llum.

Es van haver de fer molts intents abans d’aconseguir-ho. Primer van provar amb filaments elaborats amb cel·lulosa, posteriorment van experimentar amb carbó metal·litzat, que proporcionava una il·luminació més bona, però sense aconseguir un rendiment òptim. Finalment, van trobar la solució definitiva en els filaments metàl·lics, en concret, en el denominat filament de wolframi.

"El repte era aconseguir que els filaments no es fonguessin per la calor i que la intensitat i la vida útil de la bombeta augmentessin."