Tipus de calderes i la seva evolució al llarg de la història

Història de les calderes

Durant la Revolució Industrial, quan els invents se succeïen de forma encadenada i donaven lloc cada dia a nous artefactes, va aparèixer la primera màquina de vapor ideada per l’enginyer escocès James Watt.

Però Watt no partia de zero. A principis del segle anterior el físic francès Denis Papin havia dissenyat una màquina que era capaç d’emmagatzemar aigua, escalfar-la i generar vapor. L’anomenada “Marmita” tenia capacitat per 150 litres d’aigua i comptava amb una vàlvula que permetia regular la pressió del vapor d’aigua. La popular olla de pressió és hereva d'aquell invent, del qual sorgirien diferents tipus de calderes.

En l'efervescència de l'impuls industrial britànic, el vapor va servir per moure màquines més grans a les noves fàbriques. També va permetre traslladar les matèries primeres que es necessitaven i exportar els productes a tot arreu, utilitzant ferrocarrils i vaixells dotats amb màquines de vapor. El transport de persones va seguir el mateix camí i el torn va arribar, per fi, a la calefacció de les llars de les ciutats.

Potser el màxim exponent de la utilització de les calderes de vapor als habitatges el trobem encara avui a la ciutat de Nova York. La coneguda imatge que apareix a les pel·lícules, amb el fum blanc sortint pels embornals del clavegueram, té a veure amb el vapor usat per escalfar els seus edificis més antics.

En altres edificis de primera meitat del segle XX es van instal·lar calderes de carbó que, en alguns casos, encara es conserven. Les canonades portaven aigua calenta fins als habitatges i es repartia pels radiadors de ferro colat, amb la característica que, a més distància de la caldera, menys calor tenia l'aigua. Això portava a escalfar l'aigua a més temperatura i provocava que els veïns dels primers pisos suportessin massa calor perquè els dels habitatges superiors poguessin tenir la casa caldejada, un problema que avui dia continua passant amb la major part de les calderes comunitàries basades en circuit d’aigua.

Calderes de gas: inicis

L'evolució cap a les calderes de gas va suposar un canvi radical tant per a les ciutats com per a l'entorn rural. Aquesta nova manera d'escalfar l'aigua, a les anomenades calderes atmosfèriques, es basava en una sèrie de cremadors alimentats per gas que escalfaven un serpentí per on circulava l'aigua fins a portar-la als 90 ºC. Així, les bombones de butà van viure la seva màxima esplendor als anys 60 i 70, donant servei a una població que no deixava de créixer.

Però el qualificatiu “atmosfèriques” portava inclòs l'inconvenient que el lloc de la combustió estava en contacte amb l'aire. Això feia que el monòxid de carboni passés al lloc on estava instal·lada. Un altre aspecte negatiu d'aquestes calderes era la baixa efectivitat energètica, que vorejava el 75% respecte a les que coneixem avui dia.

Per solucionar aquestes deficiències van aparèixer les calderes estanques, anomenades així perquè la zona de combustió està aïllada de l'exterior, millorant-ne el rendiment al voltant d'un 10% respecte a les atmosfèriques. La particularitat d'aquest tipus de calderes és que necessiten una entrada d'aire i una sortida pels gasos, mitjançant dos tubs que fan de xemeneia.

Calderes de condensació: més eficients i ecològiques

Les calderes de gas van viure una innovació més gran encara amb l'aparició de les calderes de condensació. En aquest cas s'afegeix un segon serpentí on es preescalfa l'aigua amb els gasos que procedeixen de la combustió. El vapor arriba a aquest segon serpentí a 150 ºC i es condensa, portant a l'aigua fins als 70 ºC. Amb aquest preescalfament es necessita menys combustible per acabar d'escalfar-la. L'aigua que resulta de la condensació ha d'evacuar-se per un desguàs.

Les calderes de condensació serveixen per distribuir la calor a través de radiadors o mitjançant terra radiant. El seu únic inconvenient és que la seva instal·lació resulta més costosa que les anteriors, però a la llarga sí que redueix la factura de gas, perquè és més eficient que altres models anteriors.

Per la seva eficiència energètica superior al 100% i el menor impacte ecològic, des de l'aprovació d'una directiva comunitària el setembre de l'any 2015, les calderes de condensació són les úniques que es poden fabricar i, actualment, ja no s'instal·len les calderes atmosfèriques ni les estanques.

Calderes de tir forçat i calderes de baix NOx

Hi ha altres tipus de calderes que també s'han quedat pel camí. Les calderes de tir forçat (com les atmosfèriques, però amb un ventilador) o les calderes de baix NOx (similars a les estances, però menys contaminants i una mica més eficients) tampoc no es fabriquen.

Calderes de gasoil i electricitat

D'altra banda, als habitatges unifamiliars també és habitual la utilització de calderes de gasoil, i a les grans ciutats el gas natural ha substituït en bona part el gas butà. L'electricitat també és un recurs bàsic en la generació de calor domèstica, però de vegades la mateixa economia familiar porta en molts casos a escollir altres fonts d'energia més econòmiques per escalfar els habitatges o l'aigua sanitària, tot i que els preus cada cop estan més equiparats.

La modernització de les instal·lacions domèstiques de calderes cada cop és més habitual, i a diverses comunitats autònomes es compta amb plans per canviar les calderes antigues per models més avançats. L'objectiu és continuar guanyant en eficiència energètica, aconseguint que les famílies tinguin una calor més econòmica i que alhora sigui més compatible amb l'entorn.

És per això que, a més d'apostar per equips nous i estalviadors, també és primordial el manteniment perquè el rendiment sigui òptim. Si tens una caldera de gas, a Endesa pots contractar el servei Manteniment Gas Complet per deixar a les nostres mans totes les reparacions que necessiti la teva caldera o el circuit de calefacció, així com les revisions periòdiques. Més a gust no podràs estar a casa, amb una temperatura agradable i sense preocupar-te per la cura de la caldera.