Què és el gas radó i com afecta la salut?

L'estudi de seguiment permanent elaborat des del Laboratori de Radó de Galícia, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, recull que en dos de cada tres ajuntaments d'aquesta comunitat autònoma hi ha una elevada exposició al radó. A més, d'acord amb el mapa del potencial de radó a Espanya, del Consell de Seguretat Nuclear, aquest problema s'estén també als Pirineus i a la zona occidental d'Extremadura i Castella i Lleó. Però, què és el radó i per què hauria d'importar-nos?

Què és el gas radó?

El radó és un gas que no té color, olor ni sabor i que, a més, és soluble en aigua. Aquest gas noble també és inert (no reacciona amb altres elements químics) i s'allibera de forma natural per la desintegració radioactiva de l'urani present en sòls i roques. Algunes roques, com el granit (molt present als sòls del nord-oest peninsular), tenen més quantitat d'urani que d'altres i, per tant, alliberen més radó. Però l'element més conflictiu en la descripció d'aquest gas no és la seva manca de color o el seu origen, és la seva radioactivitat.

Un cop passa a l'aire, el radó es desintegra perdent energia en forma de partícules radioactives. En respirar aquestes partícules, d'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha el risc que els elements radioactius es dipositin en les cèl·lules de les vies respiratòries, danyin l'ADN i acabin provocant càncer de pulmó a llarg termini. La bona notícia és que el radó es dilueix ràpidament a l'aire lliure i amb una sèrie de bones pràctiques es pot eliminar el seu risc per a la salut.

Com detectar el radó?

A l'aire lliure, el radó no causa majors problemes, però tot canvia si aquest gas comença a acumular-se dins del nostre habitatge. A mesura que n'augmenta la concentració, creixen també els riscos potencials per a la salut. Tanmateix, per les seves característiques, no es pot detectar a simple vista, ni mitjançant cap altre sentit humà.

Així, l'única manera de saber si estem respirant més gas radó del compte és adquirir un test o un dispositiu detector o contractar els serveis de mesurament d'algun expert. A Espanya hi ha una sèrie d'entitats acreditades per a aquests mesuraments pel Consell de Seguretat Nuclear.

Quins efectes té sobre la salut?

Les concentracions de radó als habitatges varien molt, des d'uns pocs becquerels per metre cúbic d'aire (la unitat en què es mesura aquest gas, abreujada com a Bq/m3) fins a diversos centenars. No hi ha cap edifici que no contingui radó, encara que sigui una quantitat mínima, però els nivells baixos no comporten riscos per a la salut.

No obstant això, l'OMS especifica que una exposició prolongada a concentracions que superin els 100 Bq/m3 pot començar a tenir efectes importants. Com més gran sigui, més grans seran els riscos. Moltes legislacions, inclosa l'espanyola, recomanen no superar els 300 Bq/m3.

L'agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer de l'OMS classifica el radó com un element cancerigen del grup 1. És a dir, un element amb un potencial cancerigen demostrat científicament.

D'acord amb l'OMS, el radó és de fet una de les principals causes de càncer de pulmó: per cada 100 Bq/m3 que augmenta la concentració d'aquest gas a la qual la persona està exposada, el risc de patir càncer de pulmó s'incrementa un 16 %. La probabilitat d'emmalaltir, a més, es multiplica per 25 entre fumadors.

Com podem reduir la presència de gas radó al nostre habitatge?

D'acord amb l'OMS, les concentracions de radó en els edificis depenen de les característiques geològiques del lloc on siguin, les vies que el radó pugui trobar per infiltrar-se en els habitatges, la seva emanació procedent dels materials de construcció i la taxa de renovació d'aire de l'habitatge.

Tenint això en compte, l'organisme ha publicat una sèrie de consells per reduir la presència de gas radó al nostre habitatge.

Consells per reduir el radó als habitatges

El radó passa de la terra a l'interior dels edificis per les esquerdes, els punts d'unió entre parets, els espais al voltant de canonades o cables, els petits porus dels materials i altres cavitats. Com més a prop del terra estigui l'habitatge, més gran serà la concentració de radó. Per tant, hi sol haver més gas de radó en soterranis, cellers i habitatges de planta baixa.

Ventilar: el primer pas (i el més senzill)

La concentració de radó augmenta a la nit i disminueix durant el dia. Per a nivells de concentració baixos, d'uns pocs cents de Bq/m3, ventilar de forma natural al matí i durant 15 minuts és una mesura efectiva.

Però per a concentracions més altes, l'OMS aconsella mesures de tipus constructiu. A Espanya, aquestes estan detallades en el Codi Tècnic d'Edificació.

1. Augmentar la ventilació del forjat. S'ha d'assegurar un flux d'aire continu sota l'estructura de l'edifici.
                
2. Instal·lar un sistema d'evacuació mecànica del radó al soterrani o a la fonamentació.
                
3. Evitar que es filtri des de la planta baixa fins a les habitacions mitjançant barreres de protecció.
                
4. Dur a terme un segellament exhaustiu de pisos i parets.
                
5. Millorar la ventilació general de l'edifici i les zones comunes.