Quin és el preu d'una bombona de butà avui?

Un detector de gas és un dispositiu de seguretat que analitza l'aire per identificar la presència de gasos combustibles o tòxics; en altres paraules, és un dispositiu que controla el que respires durant tot el dia. El seu propòsit és alertar les persones d'una possible fuita o mala combustió, actuant com a sistema de prevenció que permet reaccionar a temps abans que la situació s'agreugi. Ajuda a prevenir accidents greus com incendis, explosions o intoxicació per monòxid de carboni. Sobretot, és essencial si tens una caldera, cuina o escalfador a casa que funcioni amb gas natural, butà o propà; és essencial tenir-ne un.

Com funciona un detector de gas: una explicació senzilla

Per saber si realment val la pena instal·lar-ne un a casa, primer cal entendre en termes senzills com funciona un detector de gas. En poques paraules, el dispositiu aspira aire de l'habitació i l'analitza repetidament mitjançant un sensor intern.

Què s'inclou en aquest preu

El preu que paga el consumidor final per una bombona de butà no és una xifra aleatòria. Inclou el cost de les matèries primeres (propà i butà), el transport o noli i la comercialització. A més, aquest preu incorpora conceptes com l'aportació al Fons Nacional d'Eficiència Energètica (FNEE) i, per descomptat, la càrrega fiscal corresponent, que a la península i a les Illes Balears és del 21% d'IVA, més l'impost sobre hidrocarburs.

Sensors interns (semiconductors, catalítics o electroquímics)

La tecnologia dels sensors varia segons el gas que es detecti:

• Sensors semiconductors (MOS): Són molt comuns a les llars perquè són barats i gairebé no ocupen espai. Funcionen mitjançant un sensor que conté òxid metàl·lic que, en entrar en contacte amb el gas, canvia la seva conductivitat elèctrica i activa l'alarma.

• Sensors catalítics (Pellistor): S'utilitzen per a gasos combustibles. Funcionen cremant una petita quantitat de gas en un sensor catalític, que genera calor; aquest augment de temperatura es converteix en un senyal elèctric que activa la detecció.

• Sensors electroquímics: Són els més fiables per detectar monòxid de carboni. Detecten el gas mitjançant una reacció química que genera un petit corrent elèctric; com més alta sigui la concentració de gas, més fort serà el corrent, cosa que finalment activa l'alarma.

• Sensors infrarojos (NDIR): Identifiquen gasos com el metà o el propà mesurant com absorbeixen la llum infraroja. Com que no tenen peces que es desgastin fàcilment, solen ser molt estables i poden mantenir la seva precisió durant molts anys.

Llindars de seguretat

És important entendre que aquests dispositius no s'activen a baixes concentracions de gas, sinó només quan els nivells es tornen realment perillosos. En el cas dels gasos inflamables, la referència utilitzada és el % LIE (Límit Inferior d'Explosivitat), que és essencialment la concentració mínima de gas a l'aire a la qual es podria produir una combustió. Per dir-ho més clarament, els detectors que s'utilitzen a la llar solen estar configurats per activar-se quan la concentració arriba a entre el 10% i el 25% d'aquest límit. En altres paraules, fan sonar l'alarma amb molta antelació, molt abans que l'entorn esdevingui realment perillós o explosiu.

Monitoratge 24/7

Un dels seus principals avantatges és que funciona contínuament. A menys que es realitzi una inspecció tècnica de tant en tant, el detector proporciona un monitoratge constant, fins i tot quan no hi ha ningú a casa o durant la nit, quan els nostres sentits no estan tan alerta.

Sistema d'alerta ràpida

Quan el sensor detecta que el nivell de gas ha superat el llindar de seguretat, el dispositiu reacciona instantàniament i activa una alarma que no es pot ignorar. A més, s'encén una llum vermella intermitent per garantir que tothom noti l'alerta. Aquesta combinació de so i llum garanteix que, allà on siguis a la casa, sabràs que alguna cosa no va bé.

Tipus de detectors de gas segons el tipus de combustible

No tots els gasos es comporten de la mateixa manera, per això hi ha dispositius dissenyats específicament per adaptar-se a cada tipus de necessitat energètica de la llar.

Detectors de gas natural (metà)

El gas natural és més lleuger que l'aire, de manera que quan hi ha una fuita tendeix a pujar directament cap amunt, precisament on de vegades el nostre olfacte no pot arribar. Tot i que s'hi afegeix una olor distintiva (mercaptà) perquè puguem detectar-lo per olfacte, si s'acumula a prop del sostre, és possible que no ho notem fins que sigui massa tard. És per això que els detectors de gas natural estan especialment calibrats per identificar aquest tipus de gas precisament a les zones on tendeix a acumular-se.

Detectors de butà i propà

A diferència del gas natural, el butà i el propà, coneguts com a gasos liquats de petroli (GLP), són més pesants que l'aire. En cas de fuita, aquests gasos s'acumulen a les zones més baixes. Per aquest motiu, un detector de butà o propà ha de tenir una sensibilitat específica a aquests compostos i un mètode d'instal·lació diferent.

Detectors combinats (gas + CO)

Hi ha detectors més complets que presenten dos sensors en un. Són capaços de controlar tant les fuites de gas combustible (metà/propà) com la presència de monòxid de carboni. Són ideals per a llocs com la cuina, on hi ha fogons de gas i també una caldera o un escalfador, perquè un sol dispositiu cobreix tots els riscos.

On instal·lar un detector de gas perquè funcioni correctament

L'eficàcia d'aquests dispositius depèn fonamentalment de la seva ubicació. Saber on col·locar un detector de gas és essencial a causa de la densitat de cada combustible.

Gas natural, amunt

Com que el metà és més lleuger que l'aire i tendeix a acumular-se a la part superior, el detector s'ha de col·locar a la paret, a uns 30 o 50 centímetres del sostre. Val la pena assenyalar que tampoc s'ha de col·locar just al costat de la placa de cuina o la caldera, ja que altrament s'apagaria cada vegada que cuinis o engeguis la calefacció sense que hi hagi cap fuita. És millor col·locar-lo a un metre i mig de la placa de cuina, assegurant-se que només s'activi quan realment cal.

Butà/propà, a prop del terra

Com que aquests gasos són més pesants que l'aire, el detector s'ha de col·locar a baix, a uns 30 cm del terra i allunyat de corrents d'aire o portes que podrien dispersar el gas abans que arribi al sensor.

CO, a l'alçada dels ulls

El monòxid de carboni pesa pràcticament el mateix que l'aire, tot i que quan s'escapa d'una caldera o estufa normalment es barreja amb aire calent. La recomanació general per a un detector de monòxid de carboni és col·locar-lo a una alçada mitjana, més o menys a l'alçada dels ulls, aproximadament entre un metre i mig i dos metres per sobre del terra, que és exactament per on respirem. I si és possible, col·loca’l a prop de les habitacions, de manera que si hi ha una fuita a la nit, és més probable que l'alarma et desperti a temps.

Signes que un detector de gas funciona correctament

Per garantir la seguretat, és important comprovar que el detector funciona correctament. La majoria dels models ho indiquen mitjançant un LED d'engegada verd i un LED vermell que parpelleja periòdicament per indicar que el sistema està en espera. Utilitzar el botó de "prova" un cop al mes és una bona pràctica: polsa’l i el dispositiu hauria d'activar l'alarma i les llums, de manera que t'adonis, si realment passa alguna cosa algun dia, definitivament ho notaràs. 

Què cal fer si sona l'alarma d'un detector de gas

Si el dispositiu comença a emetre un so contínuament, no ho ignoris. Has de seguir un protocol estricte per evitar accidents.

Ventilar immediatament

Si sona l'alarma, el primer que has de fer és obrir totes les portes i finestres de bat a bat per deixar entrar aire fresc i dispersar el gas acumulat. Un corrent d'aire és la manera més eficaç de reduir la concentració i allunyar-se d'aquest límit perillós.

No engeguis ni apaguis llums ni electrodomèstics

Qualsevol espurna, per petita que sigui (fins i tot en encendre un llum o un electrodomèstic), pot encendre la barreja de gas i aire. Evita utilitzar el telèfon mòbil a prop de la fuita.

Tanca el subministrament de gas si és segur fer-ho

Si pots accedir a la vàlvula principal de tall de gas o a la vàlvula de la bombona sense posar-vos en risc, tanca-la immediatament per tallar el subministrament.

Abandonar la propietat

Si l'olor persisteix o l'alarma no s'atura, fes sortir a l’exterior a totes les persones i a les mascotes. No utilitzis l'ascensor.

Truca al servei d'emergència o a la companyia de gas

Un cop siguis en un lloc segur i lluny de la fuita, truqueu al 112 o al servei d'emergència del vostre proveïdor de gas. No intentis mai reparar la fuita tu mateix. No intentis reparar mai la fuita pel teu compte.

Com triar el millor detector de gas per a la teva llar

Hi ha una àmplia gamma de productes al mercat, però per a ús residencial hem de tenir en compte certs criteris tècnics.

Segons el tipus de gas

Assegura't que el dispositiu sigui adequat per al subministrament de gas de casa teva. Si tens gas de la xarxa, en necessites un per a gas natural; si fas servir bombones de gas, un per a butà/propà.

Segons la ubicació i la mida de l'habitatge

En habitatges de diverses plantes, és recomanable instal·lar-ne almenys un per planta, prioritzant la cuina, les zones amb calderes i els passadissos que condueixen a les habitacions.

Sensors certificats

Busca sempre productes que compleixin amb les normes europees. Per als gasos combustibles, la norma pertinent és l'UNE-EN 50194, i per al monòxid de carboni, l'UNE-EN 50291. La presència del marcatge CE i la Declaració de Conformitat són garanties que el producte és segur.

Alertes de vida útil i manteniment

Els detectors no duren per sempre. Normalment, tenen una vida útil d'entre 5 i 10 anys a causa del desgast químic dels sensors. Tria models que t’avisin quan arriben al final de la seva vida útil o que tinguin una data de caducitat clarament indicada.

Detectors amb connectivitat (opcional)

Els models intel·ligents o Wi-Fi permeten rebre alertes directament al mòbil. Això és especialment útil per a segones residències o per tenir cura de persones grans que viuen soles, ja que permeten actuar encara que no hi siguin físicament presents.

Errors comuns en utilitzar un detector de gas

Un error comú és instal·lar el detector en zones amagades on l'aire no circula correctament, com ara racons tancats o darrere de cortines, o bé col·locar-lo a prop d'extractors o ventiladors que puguin dispersar el gas abans que arribi al sensor. També és important mantenir-lo net, ja que la pols pot obstruir el sensor; per tant, es recomana aspirar les reixes almenys un cop l'any. En qualsevol cas, el detector és una ajuda de seguretat, però en cap cas pot ser un substitut; per tant, no substitueix les inspeccions obligatòries de la instal·lació, però sí que proporciona una major tranquil·litat en advertir de possibles fuites a la llar.

Vols que t'ajudi a identificar el millor lloc de la teva cuina per instal·lar un detector en funció del tipus de gas que utilitzes?

Fonts

• Cómo evitar intoxicaciones en el hogar
• 8 consells per reduir el consum de gas
• Detector de gas analógico - Manual de Instrucciones
• Com arriba el gas natural a casa nostra: del jaciment a casa teva
• Detectores CO
• Què és una factura estimada del gas
• Guía de seguridad de gases combustibles, explicación del LEL, ubicación del detector y selección del sensor
• Com detectar d'on ve una fuita de gas: guia completa per a la teva seguretat
• Manteniment Gas Complet
• Normativa de instalaciones de gas
• Por qué es importante tener un detector de gas en casa