El fenomen C. Tangana

El col·legi madrileny San Viator presumia fins fa poc d'haver donat dos grans campions al bàsquet espanyol: José Antonio Corbalán i Carlos Jiménez. Segur que ara també s'enorgulleix d'haver tingut com a pupil C. Tangana, un dels grans fenòmens de la música nacional. "¿Mi educación?/ en el San Viator,/ de curas y concertaos,/ soy un pijo de mierda, tron". És el que canta el mateix C. Tangana al tema "Diez años", una biografia sonora que serveix per entendre com va començar tot. "Con diez años descubrí el rap, III Communication y Fear of a Black Hat".

El nen va donar pas a l'adolescent i la Facultat de Filosofia semblava el final de l'artista, però va ser el principi. Ningú no hauria imaginat que aquell estudiant estava a punt de convertir-se en una referència fonamental de la música moderna en castellà. És possible que el cantant encara s'hagués de retirar unes quantes capes abans de descobrir la seva essència. Puchito, Chito, Crema, El Madrileño… De cada metamorfosi n'ha sortit un creador més refinat, amb vuit discos a l'esquena replets de missatges i experimentació. És lògic si pensem que entre les seves influències reconegudes hi ha Michael Jackson, Bob Dylan, Alejandro Sanz, Joselito, Los Chichos o Rosario. 
Al seu darrer àlbum hi han participat fins a dotze col·laboradors, prova de la seva fam per contagiar-se i fusionar. Per cert, a les 24 hores de l'estrena del seu últim treball, El Madrileño, ja havia superat els cinc milions de reproduccions.

Va treballar en un Pans & Company i a l'editorial Anaya; ara no hi ha al món de la música qui no sospiri per treballar-hi. Antón Álvarez Alfaro, el xicot del San Viator, està de gira, la qual cosa equival a dir que està de passejada triomfal. Va començar el 19 de febrer a Màlaga i acabarà a Londres el 3 de setembre, amb les entrades ja exhaurides, igual que a Madrid. Qui va dir que ningú no és profeta a la seva terra no coneixia C. Tangana.