Per què la llum és tan cara a Espanya?

Per què la llum és tan cara a Espanya?

Per entendre aquest fenomen, hem de partir del sistema de fixació de preus del MWh que tenim a Espanya. Els mercats majoristes d'electricitat, també anomenats pool, fan coincidir l'oferta de les companyies generadores d'electricitat amb la demanda que presenten les empreses distribuïdores.

La generació d'energia pot tenir diversos orígens: centrals tèrmiques alimentades per gas, centrals hidroelèctriques, centrals nuclears o energies renovables (com ara la solar, l'eòlica o la mareomotriu). Cada forma de generar energia té un preu, que, a més, pot variar en diferents moments de l'any o del dia. Això vol dir que els MWh que aboquen les generadores en el pool reflecteixen els costos de producció.

Per part de les empreses distribuïdores, les que compren l'energia, cal destacar que la demanda és poc elàstica, és a dir, no hi ha manera de substituir l'electricitat, per la qual cosa els preus pujaran en el moment que augmenti la demanda i l'oferta no ho faci en la mateixa mesura.

Així mateix, cal tenir en compte que no totes les maneres de generar energia poden activar-se a la voluntat de l'home per ajustar la producció a la demanda. Si un dia no hi ha sol o vent, no podrem obtenir electricitat de plantes solars o eòliques, que, a més, solen generar els kWh més barats del mercat. En aquests casos, cal recórrer a altres vies (centrals de gas, hidroelèctriques o nuclears), en què el cost del MWh és més gran.

A aquestes qüestions s'hi suma el sistema de subhasta dels mercats majoristes de la Unió Europea (UE). El preu s'estableix per tram horari: el cost de l'últim MWh contractat per satisfer la demanda fixa el preu d'equilibri del mercat, que és el que reben per cada MWh generat les empreses productores. Això sí, els primers MWh que entren en la subhasta són els més barats, fins a casar amb la demanda. A Europa, és comú que la major part de l'energia es negociï entre comercialitzadors i generadors, utilitzant el mercat diari com a eina per fer els ajustos finals.

Aquest mercat està basat en el sistema marginalista, un sistema que ofereix diversos avantatges, per exemple: assegurar els primers llocs a les energies de baixes emissions, fomentar la inversió en tecnologies renovables, garantir l'equitat entre grans i petits generadors d'electricitat i protecció davant possibles abusos per part dels generadors.

El cert és que tenen un gran desavantatge: aquest sistema és molt sensible a les fluctuacions dels preus de les fonts d'energia. Si és possible cobrir la demanda només amb energies renovables el preu serà mínim, però, si cal utilitzar gas, el preu es pot elevar força. Per aquesta raó, el mercat majorista rep força crítiques en moments com el que estem vivint, en el qual els preus escalen ràpidament.

Recapitulant, tenim MWh procedents de centrals nuclears, amb una producció constant i preus baixos; MWh procedents de renovables, que són amb diferència els més barats però la generació dels quals és molt irregular. Per tant, cal recórrer a kWh més cars, com ara cicles combinats de gas o hidroelèctriques, per poder satisfer la demanda.

Per què gas i hidràulica?

Per la seva capacitat d'emmagatzematge. L'electricitat no es pot emmagatzemar en grans quantitats (de moment, perquè ja s'estan desenvolupant acumuladors que en el futur podrien ser molt útils). Tanmateix, el gas i l'aigua sí que es poden acumular en dipòsits i embassaments, respectivament. Quan es preveu un pic de demanda, es pot alliberar i augmentar la generació elèctrica, una cosa que no podem fer amb altres tipus d'energies.

Si continuem amb les particularitats d'Espanya, hem de subratllar la seva capacitat de generació renovable, ja que són energies que assoleixen gairebé la meitat del mix energètic. No obstant això, sabem que variables com la climatologia fan que descendeixi aquest percentatge i calgui recórrer al gas.

La llum més cara en la història d'Espanya

El preu del MWh més car de la història d'Espanya es va registrar la tarda del 8 de març del 2022. En la franja de les 20 hores d'aquell dia, el MWh va arribar a costar 700 euros, a causa dels preus elevats del gas provocats per la guerra d'Ucraïna. El preu mitjà del MWh d'aquell dia era de 544 euros.

Impostos, peatges i costos de producció

Hem parlat del preu del MWh en el mercat majorista, que, òbviament, condiciona la factura de la llum. Però hi ha altres costos que es reflecteixen en la factura, que desglossarem a continuació:

Impostos:

• IVA: l'impost sobre el valor afegit és del 21 %, però el Govern ha subscrit reduccions temporals d'aquest percentatge (fins al 10 %) per pal·liar la pujada del preu de la llum.
• IVPEE: l'impost a la producció elèctrica, que suposa un gravamen del 7 %, ha estat suspès temporalment.
• IEE: l'impost especial sobre l'electricitat, també conegut com a impost elèctric, que és del 5,113 %, però temporalment s'ha reduït al 0,5 %.

Peatges o tarifes d'accés: es paguen xarxes de transport i distribució, el foment de les energies renovables, al major cost de producció en els sistemes no peninsulars, les anualitats per recuperar el dèficit de tarifes. Varien cada any i els fixa la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Marge de la comercialitzadora: correspon als serveis que presta la companyia. Si pertanys al mercat PVPC, és un terme fix per potència contractada i un de variable pel consum. Si pertanys al mercat lliure, es repercuteix en el cost de l'energia.

Lloguer de l'equip de mesura: el que es cobra als clients que no tinguin un comptador en propietat.