Fons històric Endesa: com i quan es va fundar

Amb prou feines 22 anys ens separen del centenari. En aquest temps, Endesa ha acumulat un valuós patrimoni cultural. Tot seguit et descobrim tota la informació sobre el fons històric d'Endesa.

La història d'Endesa

El 18 de novembre del 1944 es crea l'Empresa Nacional de Electricidad, SA, més coneguda com a Endesa, amb l' objectiu de construir i posar en funcionament la central tèrmica de Compostilla I, a Lleó, ara ja desmantellada pel procés de descarbonització que experimentem, complint els objectius mediambientals. No obstant això, en la seva època aquesta central va suposar una fita per la seva eficiència i va ajudar a pal·liar i resoldre les importants restriccions d'electricitat que patia el país.

Als anys 70, gràcies a diverses fusions empresarials, es van anar obrint més centrals d'aquestes característiques a As Pontes (La Corunya), Andorra (Terol), Escatrón (Saragossa) i Litoral (Almeria). A més, es van implementar grups dièsel per donar servei a Ceuta i Melilla, i es va posar en funcionament el grup II de la central nuclear d'Ascó (Tarragona).

A la dècada dels 90, Endesa va adquirir participacions en companyies energètiques i de subministrament d'aigua d'Espanya, Portugal o Amèrica del Sud.

El segle XXI ha plantejat a Endesa nous reptes, com ara l'aposta per la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, l'impuls de les energies renovables i l'automoció elèctrica, la promoció de la innovació i l'eficiència energètica i la digitalització, entre altres línies.

Tot aquest recorregut està plasmat en el nostre fons històric, que recull les transformacions que ha experimentat l'energia i la societat en aquest temps.

El fons històric d'Endesa

Amb voluntat de preservar aquest llegat, Endesa va crear el 1998 el seu fons històric, amb registres de valor com ara documents, fotografies i arxius audiovisuals. El nostre arxiu digital inclou més de 10.000 documents, més de 40.000 fotografies, més de 50 peces audiovisuals i més de 1.300 elements de valor tecnològic, que fins aleshores estaven dispersos i ara són eina de treball i font de consulta.

Els registres estan categoritzats en sis grans subfons: Arxiu Documental, Arxiu Fotogràfic, Arxiu de Patrimoni Tecnològic, Arxiu Videogràfic, Arxiu Bibliogràfic i Arxiu Societari.

El 2018, coincidint amb el vintè aniversari de la companyia, la Fundació Endesa va iniciar el procés de digitalització de tots aquests registres. El 2021 Endesa va llançar una plataforma que reuneix tot aquest valuós material digitalitzat, per tal de facilitar-hi l'accés. Es pot consultar aquesta compilació de material digitalitzat a l'enllaç següent.

La plataforma és un repositori viu, que va incorporant nous materials d'interès per permetre consultar-los.

A més, el fons històric es pot admirar de primera mà als espais expositius d'Endesa. En destaquem un parell dels més interessants:

Central Hidroelèctrica El Carpio (Còrdova)

Aquesta central hidroelèctrica, edificada el 1922 al marge dret del riu Guadalquivir al seu pas per la localitat cordovesa d'El Carpio, és una joia de l'arquitectura civil espanyola. Obra signada per l'arquitecte Casto Fernández-Shaw, en col·laboració amb els enginyers Carlos Mendoza y Sáez de Argandoña i Antonio del Águila, va obtenir la Medalla d'Or a l'Exposició de les Arts Decoratives del 1925 de París.

El 2003, aquesta central, també coneguda com El Salto, va ser declarada bé d'interès cultural i catalogada com a monument. Del seu estil eclèctic, que combina pinzellades modernistes i historicistes (de caràcter oriental i neomudèjar), en destaca l'inconfusible balcó sobre el Guadalquivir que emula el cap d'un elefant (de l'escultor Juan Cristóbal).

La Central Hidroelèctrica El Carpio atresora a l'interior innombrables peces històriques: des de grups hidràulics fins a maquetes de preses, a més de valuosos documents de l'època que ens aproximen a l'execució de la companyia.

Museu de l'Electricitat de Figueres (Girona)

Aquest espai expositiu es troba a les antigues instal·lacions de la companyia Hidroelèctrica de l'Empordà i es va integrar a Endesa el 1999. El museu en si va obrir les portes el 1988 i recopila centenars d'objectes i documents de valor patrimonial, que ens ajuden a entendre l'arribada i el desenvolupament de l'energia elèctrica a la zona.

Parallamps, aparells de mesurament i diferents tipus de bombetes, a més d'alguna turbina, són els atractius principals del museu.

En definitiva, el fons històric d'Endesa representa el compromís cultural i social de la companyia, preservant, catalogant, interpretant i oferint a consulta el seu llegat al llarg de dècades al costat de les companyies que l'han anat integrant. Així, les generacions actuals i les futures coneixeran com l'energia ha perfilat el mode de vida de les persones, així com el paper d'Endesa en aquest procés.