Com es produeix l'energia hidràulica? I la mareomotriu o la geotèrmica?

Per al darrer capítol de la nostra sèrie sobre com es produeix l’electricitat, volem aprofundir en tres fonts d’energia netes i renovables.

Una d’elles es basa en l’escalfor que desprèn l’interior de la terra, una altra és fruit de la força de les onades, i la tercera és tan vella com els molins d’aigua.

Energia hidràulica

Un estudi de la NASA afirma que l’origen de la vida podria trobar-se en l’electricitat generada de forma natural als fons marins fa 4.000 milions d’anys. Aigua i moviment són font de vida i, per tant, font d’energia.

Els nostres avantpassats ja ho sabien, i utilitzaven el corrent del riu per moure grans molins. La sofisticació d’aquests molins es va traduir en les centrals hidroelèctriques. Una presa bloqueja el riu mitjançant un mur de formigó que inunda la zona que envolta el recinte i, d’aquesta manera, crea un llac artificial. L’aigua retinguda amaga al seu interior un enorme potencial energètic.

L’aigua és una de les forces de la natura més potents i poderoses. Aquest torrent es pot convertir en energia cinètica (l’energia d’un objecte en moviment). Per mitjà de la força de la gravetat, l’aigua cau a través d’una sèrie de grans tubs anomenats conductes de pressió. D’aquesta manera, fa girar a gran velocitat les hèlices d’unes turbines.

Amb la seva energia mecànica, aquests aparells alimenten els generadors elèctrics de la central. Un transformador augmenta la potència de l’electricitat i la traspassa a la xarxa elèctrica que acaba abastint els televisors o les rentadores.

Què succeeix amb tota l’aigua que passa per les turbines? No res, s’evacua i segueix el seu curs al llarg dels rius, fins acabar desembocant al mar.

Energia mareomotriu

Una variant de l’energia hidràulica no tan coneguda és l’energia mareomotriu.

Aquest sistema aprofita el moviment vertical de l’aigua marina produït per la força gravitatòria que la Lluna i el Sol exerceixen sobre ella. El flux i el reflux de la marea genera energia mareomotriu.

Actualment, existeixen tres tipus d’energia mareomotriu:

• Preses de marea: construïdes a les desembocadures dels rius, s’assemblen molt a les preses hidroelèctriques. Aprofiten l’energia potencial que sorgeix amb la diferència d’altura entre les marees altes i les marees baixes. Tot i que generen grans quantitats d’energia, la seva construcció i manteniment costen molts diners.
• Generador de corrent de marea: els corrents fan girar una successió de turbines axials, semblants als molins de vent, que generen energia mecànica. És el mètode més senzill, més barat i amb un menor impacte en la natura. Atès que no cal construir una presa, no altera l’ecosistema marí.
• Energia mareomotriu dinàmica: aquest mètode només és una teoria, perquè mai s’ha aplicat. Combinaria els dos procediments esmentats amb anterioritat. Es construirien preses fora de la costa i situades mar endins per crear una estructura en forma de T que, a una banda, contindria la força de les marees altes i, a l’altra, l’energia de les marees baixes.

“N’hi ha prou amb excavar fins a uns 10 metres per trobar temperatures estables de 17 °C durant tot l’any.”