Deixalleries, el viatge del teu aparell elèctric vell

Més enllà dels continents que tots coneixem, el món en què vivim n'alberga un altre de molt més perillós que qualsevol dels altres cinc: el continent de plàstic, també anomenat "illa d'escombraries", que és una zona de l'oceà Pacífic Nord

Completament coberta de deixalles marines amb concentracions excepcionalment altes de plàstic, la seva superfície s'estima entre 710.000 km² i 17.000.000 km², segons el criteri que s'adopti, i ja s'ha arribat a afirmar que la seva extensió és equiparable a la de França, Espanya i Alemanya.

No és l'únic gran problema que té el planeta pel que fa a les deixalles que generem. L'informe anual de la Global E-waste Statistics Partnership revela que en l'exercici 2019 només es va reciclar el 17,4 % de les escombraries electròniques produïdes al planeta.

La importància del reciclatge dels aparells elèctrics

Això suposa, d'una banda, la pèrdua de materials valuosos com l'or, el coure o el ferro, però també un potencial risc mediambiental a causa de les substàncies perilloses que contenen molts d'aquests aparells.

Les principals conclusions que s'extreuen d'aquest informe és que, si el 2019 es va reciclar el 17,4 % dels residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), hi ha un 82,6 % que no va ser reciclat i que, per tant, contribueix al fet que el volum mundial de residus electrònics assoleixi ja els 53,6 milions de tones anuals.

Per això és tan important invertir aquesta tendència, perquè, si segueix així, d'aquí a només una dècada, el 2030, s'arribarà als 74 milions de tones d'escombraries electròniques, i per fer-ho les deixalleries són clau.

Deixalleries: un element clau

Les deixalleries compleixen una funció essencial: conscienciar i facilitar la tasca de reciclatge al ciutadà.

Per això, les deixalleries són els llocs més adequats per desfer-nos de qualsevol residu que no es pugui incloure en els serveis de recollida de residus urbans. Així, han d'acceptar, entre d'altres, residus com piles, bateries, olis usats, cartutxos de tòner, restes de productes químics, radiografies, runes, roba, electrodomèstics, fluorescents o bombetes de baix consum i, per descomptat, aparells electrònics.

No oblidem que es considera aparell elèctric o electrònic (AEE) tot aquell que necessita piles, bateries o corrent elèctric per funcionar, com per exemple la gran majoria dels dispositius que utilitzem en la nostra vida quotidiana: electrodomèstics com neveres, rentadores o televisors, consoles de videojocs, eines elèctriques, telèfons mòbils, telèfons intel·ligents i tauletes... Cap d'aquests aparells no es pot llançar directament a les escombraries, sinó que s'hauria de lliurar al punt de venda on s'hagi adquirit l'aparell elèctric que el substitueixi o bé s'hauria de portar a una deixalleria per a un tractament posterior.

Comença el viatge: com faciliten, les deixalleries, la recollida de residus

Per aconseguir els objectius de recuperació, les deixalleries han de complir una sèrie de requisits, entre els quals trobem:

En primer lloc, facilitar l'accés a les seves instal·lacions. Aquestes han de ser fàcilment recognoscibles des de l'exterior, han d'estar ben senyalitzades, han de comptar amb horaris amplis i, especialment fonamental quan parlem d'aparells electrònics de gran pes i volum, han de permetre l'accés amb el cotxe fins a la zona on s'emmagatzemen els objectes per poder descarregar els residus més voluminosos.

Han de tenir un bon manteniment i estar en bon estat. La neteja i l'ordre són essencials, sense oblidar la separació oportuna en espais diferenciats per mena de residus. Cada contenidor o zona d'emmagatzematge ha d'estar correctament identificada i ordenada. En aquest sentit, també és important que la deixalleria disposi d'un panell informatiu.

La deixalleria també ha de tenir sempre l'assistència d'un tècnic. El seu paper és fonamental a l'hora d'informar sobre on i com hem de dipositar correctament cada residu. Tinguem en compte que, per exemple, en els aparells elèctrics, a més de separar elements com les bateries, se solen separar els de línia blanca de la resta.

És un servei gratuït que no només no té cost per al ciutadà, sinó que tampoc no s'hi poden establir límits en quantitats o volums màxims. Com ja hem dit abans, les deixalleries han de recollir qualsevol producte que no es llença a les escombraries, independentment de la mida o de la classe.

Segon pas: com es gestionen els aparells elèctrics

Després de portar-los a la deixalleria, es dipositen i s'emmagatzemen temporalment en una àrea especialment dissenyada per a això i que ha de complir una normativa específica.

En el cas dels residus elèctrics i electrònics (RAEE), les deixalleries han de complir escrupolosament la normativa del Reial decret 110/2015 sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics que regula "la prevenció i la reducció dels impactes adversos" dels residus dels aparells elèctrics i electrònics "sobre la salut humana i el medi ambient". Aquest Reial decret porta a la pràctica allò que marca la Directiva 2012/19/UE del Parlament Europeu i del Consell, que se centra en dues línies clares d'actuació.

La primera és la prevenció en la generació de residus i la segona, la preparació dels aparells per a la seva reutilització.

El reciclatge ha de ser la penúltima opció, i només en cas que els aparells hagin patit danys irreparables i no sigui possible reintroduir-los al mercat. Per això es remarca que les condicions de recollida i de transport (inici del procés de reutilització) assegurin la preparació per a la reutilització, almenys de part dels seus components, i que n'evitin la ruptura, l'excés d'apilament, l'emissió de substàncies o la pèrdua de materials i l'abocament d'olis i líquids.

Últim pas: cap a la recuperació o el reciclatge

Com s'ha assenyalat, la normativa espanyola i de la Unió Europea dona prioritat a la reutilització, total o parcial, i només recomana el reciclatge si aquesta no és possible. Per això, les deixalleries també han de complir una sèrie de punts per aconseguir la reutilització del residu, abans que aquest emprengui el camí final a la planta de gestió de residus.

En primer lloc, han de pesar els residus correctament en una bàscula, tant els sortints com els entrants, i registrar els valors en una plataforma electrònica que centralitza totes les dades i que actualment és gestionada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Cada residu ha de ser igualment identificat i etiquetat perquè es pugui portar un control adequat dels residus gestionats, i donar sempre al ciutadà un justificant de lliurament, especialment rellevant en el cas dels electrodomèstics grans.

El control i el tractament dels residus ha de ser fonamental, cosa especialment rellevant en els electrònics que puguin comportar seriosos problemes mediambientals si algú els roba de la deixalleria per vendre'ls més tard com a ferralla. Per això és tan important tenir les mesures de seguretat oportunes que en garanteixin la custòdia temporal.

A més, els residus s'han de tractar correctament i evitar que rebin cops que puguin ocasionar dificultats a l'hora de reciclar-ne els components i la possibilitat que es desprenguin partícules perilloses per al medi ambient i per a la nostra salut. Els residus que puguin ser nocius s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge amb sostre i amb el terra impermeabilitzat, separats dels altres tipus de residus com els voluminosos, els estris o els plàstics.

Segons The Global E-waste Monitor, elaborat per la Unió Internacional de Telecomunicacions de l'ONU a partir de dades d'Eurostat, Espanya és el cinquè país de la Unió Europea que genera més escombraries electròniques, però en canvi, només el tercer a l'hora de recuperar-les. És per tot això que fer-ne una gestió adequada és tan important.