5 pel·lícules amb les quals vam aprendre sobre energia

El setè art és una font inesgotable d'imaginació. Les històries que ens entretenen els diumenges a la tarda s'atreveixen, de tant en tant, a ficar-se amb la ciència i, més concretament, amb l'energia. D'aquest encreuament han sorgit multitud d'anècdotes, algunes amb certa base tecnològica i d'altres directament absurdes. Tot seguit us en mostrem alguns exemples.

Matrix: humans de bateria curta

Dirigida pels germans Wachowski (ara germanes Wachowski), és la primera part d'una trilogia de ciència-ficció que barreja religió, estètica i informàtica.

En aquesta amalgama, no hi podia faltar l'ingredient energètic: unes màquines tan malvades com intel·ligents han segrestat tota la raça humana per utilitzar-nos com si fóssim piles de posar i treure. A Matrix, les màquines s'alimenten del que anomenem bioelectricitat. És a dir, un munt d'éssers humans enllaunats utilitzats com a generadors naturals d'energia.

Aquesta teoria coixeja, ja que es calcula que un cos humà pot generar prop de 100 o 200 watts al dia, dels quals una bona part són necessaris perquè aquest cos segueixi viu. Si fem comptes, ens surt que un ordinador dels més senzills necessita 300 watts al dia per al seu funcionament bàsic. Triar-nos a nosaltres com a bateria és, sens dubte, un mal negoci.

Iron Man: la realitat és més útil que la ficció

Estrenada el 2008 i basada en els còmics Marvel, té Jon Favreau darrere de la càmera i Robert Downey Jr. davant. El protagonista és Tony Stark, un multimilionari sarcàstic que inventa un petit reactor capaç d'impedir que els fragments de metralla que té al pit li arribin al cor.

Aquest reactor aconsegueix generar 3 GJ/s (= 3.000 megawatts per segon), prou per proveir d'energia tres milions de llars, però Tony Stark decideix utilitzar-lo com a motor d'una futurista armadura que li permet volar, llançar rajos i altres detalls menors com ara salvar el món repetidament. Ha nascut Iron Man.

El més increïble d'aquesta història és que l'artefacte creat per Iron Man podria existir en la realitat. Científics d'arreu del món estan desenvolupant diversos tipus de minireactors. El seu objectiu no és crear un superheroi, sinó solucionar problemes molt més pràctics. Per exemple: millorar l'eficàcia dels antibiòtics i permetre fer operacions quirúrgiques que avui són impossibles.

O trobar una font inesgotable d'energia: l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) investiga una nova tècnica de fusió que utilitza superconductors d'òxid de coure de bari (REBCO) i podria proporcionar energia il·limitada.

Monstruos S.A: veus que il·luminen

La idea de fons és veritablement interessant: el so com a font d'energia. Els protagonistes pertanyen a Monsters Inc., una empresa dedicada a espantar els nens per obtenir energia amb la qual proveir la ciutat de Monstruòpolis a partir dels seus crits.

En la vida real, això es podria aconseguir amb motors termoacústics. Les recerques sobre aquest tema encara són massa recents, però ja s'han patentat projectes que generen electricitat amb la mateixa eficàcia que una cèl·lula de combustible.

El procés és bastant complicat, però simplificant-lo podríem dir que es basa en l'ús de calor per produir sons que, al seu torn, s'utilitzen per generar més calor, refrigeració o energia.

Dins d'aquesta iniciativa es troba Thatea, un projecte europeu finançat amb fons comunitaris que té com a objectiu avaluar diversos processos de conversió termoacústica i liderar aquesta tecnologia emergent.

La carrera del Sol: 1.000 km d'autonomia solar

Tothom coneix Halle Berry. Però pocs recorden que el 1996 va protagonitzar, juntament amb l'humorista James Belushi, una comèdia basada en la història real de l'institut Konawaena de Hawaii. Els seus alumnes van guanyar la categoria estudiantil de la la Carrera del Sol, una competició de cotxes solars que cada dos anys recorre Austràlia de nord a sud (de Darwin a Adelaide = 3.000 km).

La Carrera del Sol se segueix celebrant avui dia i l'última edició la va guanyar un equip holandès que ha patentat el Stella Lux, un cotxe solar amb una autonomia de 1.000 km. Està fet de fibra de carboni i alumini, amb panells solars al sostre. Té quatre places, connexió a Internet i un sistema de navegació que permet al conductor seleccionar la ruta amb més eficiència energètica.

El Santo: la fusió freda segueix sent una faula

L'última adaptació cinematogràfica de les aventures del lladre britànic Simon Templar no entra en la categoria de pel·lícules memorables… tot i que segur que Val Kilmer se'n recorda, del premi Razzie al pitjor actor que li van donar el 1997 per aquesta pel·lícula.

En aquesta pel·lícula, Templar és contractat per un magnat rus per robar la fórmula de la fusió freda, una tècnica que permetria obtenir energia abundant a molt baix cost, salvant Rússia d'una greu crisi energètica.

Existeix de debò la fusió freda? De moment no. Per què? Perquè les centrals nuclears i les bombes atòmiques funcionen amb reaccions de fissió: nuclis d'urani o plutoni que es trenquen per formar altres nuclis més petits.

L'inconvenient de les reaccions de fusió (no s'ha de confondre amb la fissió) és que es produeixen a temperatures molt altes (a milions de graus) i encara no disposem de la tecnologia necessària per estandarditzar aquest procés de manera segura. Per això, quan els químics Martin Fleischmann y Stanley Pons van anunciar el 1989 que havien produït reaccions de fusió freda, el món científic es va tornar boig.

Com a "El sant", el seu descobriment obria la porta a l'energia inesgotable, neta i molt barata. Després de l'emoció inicial, però, ningú va ser capaç de replicar el procés. Fleischmann i Pons van desaparèixer del mapa i poc més se'n va saber. No se sap si van voler enganyar el món o, simplement, es van enganyar a si mateixos.

Bonus Track: "revolution" i el mon sense electricitat

Una de propina per als seriòfils: "revolution". Aquesta sèrie, produïda per J. J. Abrams (el creador de "Lost" i director de les noves entregues de "Star Wars"), ens situa en un futur postapocalíptic. Aquesta és la frase que dóna inici a la història:

"Vivíamos en un mundo eléctrico, todo dependía de la electricidad. Y de repente... se fue. Todo dejó de funcionar y no estábamos preparados. El miedo y la confusión dieron paso al pánico. Los más afortunados escaparon de las ciudades. Cayeron los gobiernos. Las milicias tomaron el poder controlando los alimentos y acaparando las armas. Seguimos sin saber la causa del apagón, pero esperamos que aparezca alguien y nos muestre el camino".

Per sort, el món real no és tan fosc. Si ets dels que ho passen fatal quan se'n va la llum i et quedes sense wifi… deixa't de ciència-ficció i contracta el contracta el servei de manteniment OK Llum d'Endesa. No et muntis pel·lícules, millor dedica't a gaudir-les.